Blinken destaca a Munic la sintonia transatlàntica “absoluta” enfront de Moscou
La Conferència de Seguretat concentra l’alta diplomàcia occidental, sense Rússia
La ministra alemanya d’Exteriors inclou el Nord-Stream II en les sancions, en cas d’invasió
“Moltes gràcies pels cinc mil cascos. Però, sincerament, necessitem molt més. Necessitem armes per defensar-nos”, demanava ahir l’alcalde de Kíev, Vitali Klitxkó, des de l’auditori del Bayerischer Hof, l’hotel de Munic on se celebra la Conferència de Seguretat. El retret de Klitxkó s’adreçava a la ministra d’Afers Estrangers alemanya, la verda Annalena Baerbock, en una sessió de debat compartida amb el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken.
Baerbock representa la línia més dura vers Rússia dins el tripartit del canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz. A diferència del cap de govern, que defuig sistemàticament pronunciar-se, sí que vincula el futur del gasoducte rus Nord-Stream II amb el conflicte ucraïnès. És a dir, l’inclou en les sancions que hauria d’afrontar Rússia en cas d’invasió. Ahir ho va repetir des d’aquest fòrum informal de debat d’alt nivell, on avui intervindran la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris; el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i el canceller Scholz. Per primer cop en gairebé trenta anys, en la Conferència de Seguretat de Munic no hi ha cap representació oficial de Rússia.
Baerbock va defensar davant Blinken el rebuig alemany a subministrar armes a Ucraïna. Berlín només s’ha compromès a enviar els abans citats 5.000 cascos, però recorda que no lliura armament a “regions en conflicte”, perquè així està marcat en els seus protocols d’exportacions d’armes. “Per responsabilitat històrica, no podem fer un gir de 180 graus en aquesta línia”, va explicar la ministra.
Blinken insistia que la sintonia transatlàntica és absoluta i que aquesta unitat representa la força que Rússia no té. Gairebé cada dia Baerbock es veu confrontada a la pregunta del subministrament d’armes. La resposta sempre és un no. Des que va assumir el càrrec, el desembre passat, Baerbock ha visitat repetidament tant Kíev com Moscou. Ha estat també a l’est d’Ucraïna, ha visitat sobre el terreny la situació a la frontera. Davant la Conferència de Munic va parlar de la commoció que, com a mare que és –de dues nenes petites–, li van provocar les imatges de la guarderia ucraïnesa destrossada per un bombardeig.
La intervenció de Klitxkó era un cop baix per a la cap de la diplomàcia de Scholz. L’alcalde de Kíev, excampió de boxa, és un personatge carismàtic per als alemanys. Abans d’entrar en política vivia a Alemanya i era, amb el seu germà Vladímir, un personatge habitual en tertúlies o campanyes publicitàries de tot tipus. Com a polític va esdevenir convidat habitual als congressos de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), amb Angela Merkel al poder.
Alemanya ha tingut una posició ambigua en tot el conflicte. No tant pel rebuig a subministrar les armes, sinó per la qüestió del Nord-Stream II. El gasoducte està tècnicament acabat, però no funciona per falta de llicència. En cas d’invasió, està sentenciat.
El silenci de Scholz es relaciona amb el fet que el primer gasoducte, Nord-Stream I, va néixer de l’aliança d’interessos entre l’excanceller socialdemòcrata Gerhard Schröder i el seu amic polític i personal, el dirigent rus Vladímir Putin. El també socialdemòcrata Scholz ho veu com un instrument dissuasiu si hi ha invasió. Però és, ara, l’exponent de la dependència energètica heretada d’una relació entre líders que ara avergonyeix bona part de la família socialdemòcrata.
