Aragonès retreu a La Moncloa falta de voluntat per acordar
Critica els resultats “petits, parcials i insuficients” de la bilateral i atia la desconfiança per la taula de diàleg si no ha de tenir contingut
El PSC els reivindica com a “primer pas” per normalitzar relacions
Els gairebé anecdòtics acords de la reunió de la comissió bilateral entre la Generalitat i el govern espanyol anunciats divendres encara cuejaven ahir posant en relleu que la malfiança entre els dos executius, lluny de l’objectiu inicial de la represa de les trobades bilaterals, va en augment. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va ser el darrer a parlar-ne mostrant aquest desconfiança que va en augment, censurant que si en la bilateral no es van acordar qüestions més transcendentals va ser exclusivament per “la manca de voluntat del govern espanyol”.
Aragonès va admetre que els acords de traspàs d’algunes infraestructures, com ara el canal Xerta-Sénia, l’estació meteorològica del Turó de l’Home i l’autovia B-23 o la futura per concretar de la B-30, són de “petites infraestructures” amb les quals el govern no es pot “conformar”, i va lamentar haver arribat a només un preacord sobre l’ingrés mínim vital, cosa que feia que el resultat global fos “insuficient”. Una insuficiència que va insistir a atribuir exclusivament a l’executiu espanyol, que “no ha volgut anar més enllà”.
Amb el nou horitzó –i qui sap si últim segons els designis i interessos de Pedro Sánchez– d’una nova trobada de la taula de diàleg a la primavera, l’executiu català cada vegada posa més en relleu que la tan pregonada Agenda del reencuentro del president espanyol del 2020 està quedant en una simple declaració d’intencions que topen amb la dura realitat quan aterren en les negociacions a cada ministeri. Malgrat la insistència de no voler barrejar les negociacions del conflicte polític amb les diferents reunions de comissions i grups de treball de traspassos, transferències de recursos o per reduir la conflictivitat judicial per qüestions competencials, el fet que no hi hagi avenços palpables i no es concretin traspassos com ara el de Rodalies i la gestió de l’aeroport també ha començat a fer virar el discurs d’ERC, els màxims avaladors al govern del diàleg en tots els àmbits. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va admetre divendres que “la construcció de la confiança es produeix amb resultats”; a Madrid, el diputat Gabriel Rufián va tornar a advertir a Sánchez que havia d’afrontar el conflicte amb Catalunya per no haver de fer “les maletes de La Moncloa”, i Aragonès va reiterar en la conferència de dilluns la voluntat “d’activar tots els mecanismes de pressió” si es desbloquejava la negociació política. Ahir Aragonès va treure importància a la data de la trobada, admetent que no es podia dilatar, perquè preferia uns dies més i trobar-se amb continguts que “no una foto sense continguts”.
El PSC infla el pit
El PSC va compartir ahir l’adjectiu d’“històrics” a l’hora de valorar els acords de la bilateral com havia fet el govern espanyol. Amb tot, la vice primera secretària d’Organització i Acció Electoral, Lluïsa Moret, va posar en relleu que s’havia de posar èmfasi “en la paraula acords, més enllà dels adjectius”, perquè suposava “un pas significatiu en la normalització de la relació entre governs”.
Entre els traspassos que també es van acordar en la bilateral hi ha el de les finques d’Arnui (Llavorsí), el Vilar (Basella) i Montsià (Ulldecona); el de la titularitat de les depuradores que ja gestionava la Generalitat a Alguaire, Horta de Sant Joan, Ulldemolins, Térmens i Menàrguens, Sant Jaume d’Enveja, Bellver de Cerdanya i Alcoletge, i les obres que completen el conjunt de l’actuació per reutilitzar l’efluent de l’estació depuradora d’aigües residuals del Baix Llobregat.
LES FRASES
El tercer sector vol celeritat per l’ingrés mínim vital
La Taula del Tercer Sector va reclamar ahir que l’acord entre la Generalitat i el govern espanyol per al traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital sigui “imminent”, després que els dos executius arribessin a un preacord en la seva gestió. En un comunicat, la taula que agrupa 3.000 entitats socials remarca que “cal millorar amb urgència la implementació d’aquesta prestació a Catalunya”, ja que el grau de cobertura actualment és “molt baix”. En aquest sentit, xifren en 65.383 les persones que la reben, el 13% de les persones que viuen en pobresa severa. Esperen que el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital sigui una oportunitat per “millorar” la renda garantida de ciutadania. Segons la Taula, amb els recursos que hi aportaria el govern espanyol, la Generalitat podria augmentar la quantitat i ampliar la cobertura de la renda garantida a col·lectius en situació d’extrema vulnerabilitat que continuen quedant-ne fora, com ara persones sense llar i persones migrades en situació irregular.
La Taula del Tercer Sector també va demanar al govern que convoqui “amb celeritat” la comissió de govern de la renda garantida de ciutadania per analitzar quines serien les implicacions d’aquest preacord en l’encaix amb la renda garantida.