Converses sota les bombes
Delegacions de Kíev i de Moscou es reuneixen a la frontera de Bielorússia, però no arriben a cap acord
Desenes de civils moren en un bombardeig rus en una àrea residencial de Khàrkiv, segona ciutat ucraïnesa
Al final d’un dia de relativa calma, tornen les explosions a Kíev
La guerra d’Ucraïna ja no és només l’intent de Rússia d’envair el país. L’enviament d’armes de la Unió Europea (UE) a les forces ucraïneses, que resisteixen l’embat del rus, redimensiona el conflicte i el converteix en europeu. Això sí, el camp de batalla només és a Ucraïna i solament els seus soldats i les milícies planten cara a l’exèrcit rus per evitar que el conflicte es contagiï a altres estats. Ahir es van reunir les delegacions de Moscou i Kíev per negociar la pau, però hi havia poques esperances que arribessin a un acord perquè els combats continuaven sent igual de cruents.
La lluita per Kíev continuava sense que les tropes russes aconseguissin les seus governamentals ni un avenç significatiu en el flanc nord. Els soldats russos es van fer forts a les regions del sud-est del país i sobre el mapa es podia intuir que Moscou està intentant unir la península de Crimea, que Rússia va annexionar el 2014, amb el Donbass, on hi ha les autoproclamades repúbliques que ha reconegut el Kremlin. A les ciutats on ahir hi havia batalles continuava el degoteig constant de víctimes i els ciutadans només sortien per anar al supermercat i tornar als refugis o a casa.
A Khàrkiv, segona ciutat d’Ucraïna, al nord-oest, ahir es van intensificar els enfrontaments i es vivien escenes molt dramàtiques. “Se senten explosions més freqüentment i ens ataquen amb llançacoets i avions. Hi ha moltes víctimes civils perquè han bombardejat la zona residencial més poblada de Khàrkiv”, relatava a aquest diari Valery Olifer, exfuncionari de l’ambaixada d’Ucraïna a l’Argentina, que viu a la ciutat. Segons el govern ucraïnès, aquest atac va causar desenes de morts.
Olifer s’ha amagat en els darrers dies al soterrani d’una casa privada i explicava que algunes estacions de tren subterrànies estan totalment plenes, amb la qual cosa molts ciutadans opten per anar a refugis de blocs d’habitatges amb molt de neguit, i és que l’artilleria ha fet diana en alguns edificis residencials. A la ciutat, les bombes russes han destruït instal·lacions de gas i de petroli vitals per a la calefacció de les llars.
La capital, Kíev, va viure ahir la cinquena jornada de guerra amb relativa calma. En bona part, és gràcies al fet que les tropes ucraïneses i les milícies estan aconseguint repel·lir els atacs russos, una lluita que la població de la ciutat no para d’admirar per la dura resistència. Tot i això, la situació era complicada per a la població. “En el meu districte tot està bé avui [ahir per al lector], però Kíev és gran i potser en altres barris no poden dir el mateix. He pogut sortir a comprar i faltaven molts productes als supermercats”, es lamentava en una conversa amb aquest rotatiu Ekaterina R., que té uns 30 anys i els darrers dies es refugia amb tota la seva família. Al vespre, es tornaven a sentir explosions als afores de Kíev.
Mentre les bales i les bombes ressonaven a moltes de les ciutats del país, al sud de Bielorússia tenien lloc les negociacions entre les delegacions de Kíev i de Moscou per trobar una solució al conflicte. Unes converses que no eren gens alienes al desenvolupament de la guerra.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va avisar que l’ajut de la UE a Ucraïna “és perillós i desestabilitzador”, i és que Moscou té clar que si han de recular no podrà exigir en les negociacions totes les seves demandes. Tot i que no ha transcendit el contingut de les converses, és fàcil imaginar que l’adhesió a l’OTAN, el reconeixement de Crimea com a província russa i la independència de Lugansk i Donetsk formen part de la batalla dialèctica.
El pas de la UE és inèdit, el d’acordar un ajut de 500 milions d’euros en equipament militar, el més gran que han atorgat mai.