La Xina es fixa el creixement més baix en dècades
La previsió és del 5,5% per a aquest any
L’economia ha resultat perjudicada per la pandèmia i la crisi immobiliària
La Xina va renovar ahir l’aposta per l’estabilitat econòmica anunciant un objectiu de creixement per al 2022 del 5,5%, un dels més baixos de les últimes dècades. La xifra suposa una reculada important respecte a la de l’any passat, quan el gegant asiàtic va avançar un 8,1% (dos punts més que el vaticini oficial), impulsada, entre altres factors, pel boom de les exportacions en el marc de la recuperació industrial postpandèmica i per la baixa base comparativa després de l’impacte de la covid en les dades de l’any anterior.
Com és habitual, va ser el primer ministre, Li Keqiang, l’encarregat de revelar al matí, al Gran Palau del Poble de Pequín, els pronòstics econòmics per a enguany. Durant la inauguració del ple de l’Assemblea Nacional Popular (ANP, legislatiu), la principal cita política anual a la Xina, Li va justificar el modest objectiu de creixement per les perspectives “greus” en el context del coronavirus, una economia en desacceleració i la incertesa sobre la guerra a Ucraïna. En aquest context, “hem de persistir per posar en un primer pla l’estabilitat, base del progrés”, va dir el primer ministre, amb el temor de rerefons que una desacceleració massa accentuada de l’economia pugui generar malestar en la seva àmplia població. El primer ministre va advertir de l’augment “notable” dels riscos i reptes que afronta l’economia xinesa, però va mostrar la confiança que “podran superar-se, avançar a pas segur i arribar lluny”. Li no va fer menció explícita de la guerra d’Ucraïna ni de les seves implicacions en l’economia global.
Les previsions del govern xinès superen les que van fixar el Banc Mundial, que va pronosticar un creixement per a la Xina del 5,1% aquest any, i el Fons Monetari Internacional (un 4,8 %).
“Els xinesos s’han marcat un objectiu tan alt perquè és un any políticament important”, escrivia el professor de finances de la Universitat de Pequín Michael Pettis, en referència al XX Congrés del Partit Comunista de la Xina (PCX), que s’ha de celebrar a l’octubre i en què s’espera que el president, Xi Jinping, revalidi el seu lideratge al capdavant de la formació i del país per a un tercer mandat, després d’haver suprimit els límits que imposava la constitució del país.
Més despesa militar
L’economia xinesa també s’ha vist afectada últimament per una caiguda en cascada del mercat immobiliari, mesures reguladores enèrgiques en els sectors immobiliari, tecnològic i financer, i les restriccions per aturar l’expansió del coronavirus, que han frenat la demanda dels consumidors. La crisi d’Ucraïna, segons els experts, ha afegit incertesa a la segona economia més gran del món. Finalment, el govern també va anunciar ahir un increment del 7,1% aquest any del seu pressupost de Defensa, el segon més elevat del món, al darrere dels EUA.
