Rebuig frontal del Sindicat de Llogateres i els 4 partits que van aprovar la norma
Qualifiquen la decisió del TC de “molt greu” i asseguren que “tornaran a legislar per regular els lloguers”
Propietaris i API celebren la decisió
No per esperada va ser menys impactant. La decisió del Tribunal Constitucional (TC) de declarar inconstitucionals alguns articles de la llei catalana 11/2020, de contenció del lloguer, va ser qualificada de “molt greu” pels portaveus del Sindicat de Llogateres, que poca estona després d’assabentar-se de la notícia, i sense tenir encara el contingut de la sentència, van comparèixer al Parlament de Catalunya acompanyats per representants dels quatre partits que van aprovar la llei el 18 de setembre de l’any 2020: ERC, JxCat, la CUP i En Comú Podem. El missatge va ser unànime. “Ho tornarem a fer. Tornarem a regular els lloguers”, va afirmar la portaveu del sindicat, Carme Arcarazo, que va convocar ja una primera mobilització ciutadana aquest dissabte a les sis de la tarda a la plaça Sant Jaume.
El Sindicat de Llogateres defensa que la llei tombada pel TC no només ha reduït els preus del lloguer –que han baixat un 1,4% l’últim any, segons l’últim informe amb dades de l’Incasòl fet públic per la Generalitat– sinó que també ha fet augmentar el nombre de contractes. Un 23,9% més que el 2020, segons el mateix informe de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Malgrat aquests avenços, el més important ha estat, en paraules d’Enric Aragonès, portaveu del sindicat, “la tranquil·litat de moltes famílies llogateres, que ara mateix està amenaçada”.
Els quatre partits que van aprovar la llei es van comprometre a seguir treballant pel dret a l’habitatge i van condemnar la sentència del TC perquè entenen que és una altra intromissió en l’activitat parlamentària catalana.
La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va acusar el TC d’estar “abonat a fer de legislador negatiu del que s’aprova a Catalunya” i va insistir en la necessitat d’assolir “tota la sobirania per poder legislar”. “Tenim tot el dret de regular el lloguer i ho tornarem a fer”, va sentenciar Vilalta, que es va mostrar convençuda que això serà possible “amb la nova llei d’arrendaments urbans” i la millora de la llei espanyola en el tràmit parlamentari. Glòria Freixa, de Junts, va criticar també “la intromissió competencial” del tribunal espanyol i es va comprometre a “continuar treballant” perquè la següent llei “no sigui tombada”. Montserrat Vinyet, de la CUP, va insistir que només la independència posarà fi a situacions com aquesta i va reclamar al Parlament una norma “que limiti més les rendes, que afecti tot Catalunya”. Susanna Segovia, dels comuns, va insistir que la llei ha fet baixar els lloguers i va acusar el PP de “tenir sobre la seva consciència la vida de moltes famílies”.
Inseguretat al mercat
La decisió del TC, en canvi, va alleugerir propietaris i API. El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, va recordar que “fins i tot el Consell de Garanties Estatutàries havia advertit de la inconstitucionalitat”, i va assegurar que la llei “ha creat inseguretat jurídica” i que, al contrari del que defensa el Sindicat de Llogateres, el que ha provocat és “una baixada de contractes perquè en els preus s’ha notat relativament poc”.
Montserrat Junyent, assessora jurídica de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, va vaticinar un “increment considerable dels preus que ara estaven continguts” i no es va atrevir a fer pronòstics a llarg termini. “Veurem com acaba la llei de l’habitatge o si es recupera el mecanisme a la LAU. L’escenari és de tal inseguretat que la gent no sap què fer, quan el que vol un mercat és estabilitat”.
LA XIFRA
Afecta els contractes a partir d’ara
La sentència del Tribunal Constitucional, que respon a un recurs presentat pel PP, només tindrà efecte en els contractes que se signin a partir d’ara i en cap cas tindrà caràcter retroactiu. En concret, el TC ha declarat inconstitucionals els articles, 1, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15 i 16.2, així com diverses disposicions. La Llei 11/2020 establia que els lloguers havien de respectar el preu de referència en el mateix entorn urbà i no podien pujar respecte a l’anterior contracte.
El TC ha tombat la norma perquè entén que la Generalitat envaeix competències de l’Estat, que és qui ha de garantir un “mercat únic” i ha de fixar les bases de les obligacions contractuals.