Garriga diu que no va rebre avís del TC per l’1-O

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha negat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC) per l’1-O quan era cap de servei de la conselleria de Vicepresidència i Economia, adduint que no va rebre cap requeriment de l’alt tribunal per avisar-la que el referèndum estava suspès. Investigada pels delictes de desobediència i malversació –abans de ser aforada– pel jutjat 13 de Barcelona, que investiga l’organització de l’1-O del 2017, Garriga nega haver malversat diners públics perquè la nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) que es va habilitar abans del referèndum com a call center es va utilitzar com a centre de dades en les eleccions del mateix 2017 i per al rastreig de casos de covid-19 durant la pandèmia. Segons informaven ahir agències, la consellera va sostenir en la seva declaració davant la jutgessa Maria Eugènia Alegret que la Generalitat no disposava d’un equipament altament tecnificat per rebre i gestionar simultàniament moltes trucades i dades, i el que va habilitar abans de l’1-O del 2017 avui dona cabuda al servei d’assistència sanitària telefònica 061.

Acompanyada a l’entrada del tribunal per consellers del govern, la presidenta del Parlament, i dirigents d’ERC, Junts, la CUP, l’ANC i Òmnium, la magistrada Alegret li va notificar el seu processament per haver participat en l’organització de l’1-O i li va oferir la possibilitat de declarar abans d’enviar el cas a judici. Garriga es va acollir al seu dret a respondre només les preguntes de la seva advocada.

Tot i que la fiscalia i l’advocacia de l’Estat han descartat malversació, l’ultradretà Vox podria mantenir-li aquesta causa com a acusació particular. Si la consellera de Cultura acaba sent jutjada també per malversació de fons, es podria enfrontar a penes de presó, mentre que si se l’acaba acusant només de desobediència, en cas de condemna tan sols seria inhabilitada i multada.

Garriga figura entre els alts càrrecs detinguts per la Guàrdia Civil el 20 de setembre del 2017 en l’operació contra l’organització del referèndum que va acabar amb la gran manifestació de protesta davant la seu de Vicepresidència, a la rambla de Catalunya.