El Suprem britànic dona via lliure a l’extradició d’Assange

El Tribunal Suprem, la màxima instància judicial britànica, va desestimar ahir el recurs presentat per Julian Assange, el fundador de Wikileaks, de recórrer contra la seva extradició als Estats Units. Això obre la porta a l’entrega del periodista australià als EUA, on es podria enfrontar a una pena de fins a 175 anys de presó. El gener del 2021, la jutgessa Vanessa Baraitser, dels magistrats de Westminster, va concloure que Assange, de 50 anys, no podia ser entregat pels problemes de salut mental provocats pels deu anys que fa que està reclòs al Regne Unit, primer en una habitació de l’ambaixada equatoriana a Londres i, després, tancat a la presó d’alta seguretat a la capital britànica.

Però el govern dels EUA va elevar la decisió al Tribunal Superior de Londres, que el desembre del 2021 va anul·lar la decisió de Baraitser i va autoritzar l’extradició del periodista. El Tribunal Superior va denegar a Assange el permís de recórrer contra el dictamen directament al Suprem, deixant en mans del mateix alt tribunal la decisió sobre si havia d’atendre el seu recurs. “La sol·licitud ha estat rebutjada perquè no planteja un punt de dret discutible”, va explicar ahir un portaveu del Suprem.

Per la seva banda, la firma d’advocats que porta la defensa d’Assange, Birnberg Peirce, va dir en un comunicat: “Lamentem que no s’hagi aprofitat l’oportunitat per considerar les circumstàncies preocupants en què els estats sol·licitants ofereixen garanties en una audiència probatòria completa.” I van recordar que “en el cas d’Assange, el tribunal [de Westminster] havia considerat que hi havia un risc real de tractament prohibit en cas d’extradició”.

Els EUA acusen Assange de disset càrrecs d’espionatge, un de frau i un altre d’abús informàtic per haver filtrat i publicat centenars de milers de secrets diplomàtics i militars el 2010 i el 2011 relacionats amb les guerres a l’Afganistan i a l’Iraq a través del portal Wikileaks. Els documents sobre l’Afganistan van revelar que l’exèrcit nord-americà havia matat centenars de civils en incidents no denunciats durant la guerra, mentre que els fitxers de la guerra de l’Iraq van exposar que 66.000 civils havien estat assassinats i molts presoners, torturats per les forces iraquianes.

Els EUA asseguren que les filtracions van posar en perill la seguretat nacional del país i vides de ciutadans, mentre que Assange manté que les acusacions vulneren la llibertat d’expressió i que tenen motivacions polítiques. Assange s’enfronta a penes de fins a 175 anys de presó als Estats Units, tot i que el govern nord-americà diu que al final seria condemnat a una pena d’entre quatre i sis anys de presó.

El cas ha tornat a la jutgessa Baraitser, que va ser qui va obrir la causa. L’extradició d’Assange, però, ara està en mans de la ministra britànica de l’Interior, Priti Patel, que serà l’encarregada de prendre la decisió final.