Macron obre la porta a una autonomia per a Còrsega
El govern francès proposa canviar l’estatus de l’illa arran de les mobilitzacions a causa de l’agressió a Colonna
El president creu que no és un debat tabú, però hi posa condicions i límits
Durant cinc anys, una autonomia real per a Còrsega havia quedat aparcada en la presidència d’Emmanuel Macron. Tot i les seves promeses com a candidat el 2017 per dirigir França. Però més de dues setmanes de revolta iniciada pels estudiants de l’illa per l’agressió a la presó d’Yvan Colonna, el nacionalista detingut més conegut des de fa dues dècades, han canviat de cop i volta la situació, fins al punt que ahir Macron, candidat ara a la reelecció, ho va posar sobre la taula com una opció factible, després d’haver enviat amb urgència el seu ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, a apagar el foc aquesta setmana.
“La inscripció de Còrsega a la Constitució, la qüestió de les competències i, eventualment, l’autonomia no és pas un debat tabú”, va afirmar el president durant una roda de premsa de quatre hores per presentar el seu programa electoral al nord de París. No ho va dir durant la seva presentació, però sí responent a una de les preguntes, tot remarcant, no obstant això, que és un debat “que no es pot dur a terme mentre no hi hagi una calma absoluta i que necessita clarificar què s’hi posa al darrere”.
És a dir, en un país on els únics territoris que tenen autonomia són els d’ultramar, i no tots, aquest concepte és molt equívoc i encara buit de contingut a la metròpoli. Des del 2018, Còrsega ja disposa d’una anomenada col·lectivitat territorial única amb una assemblea i un president executiu, l’autonomista Gilles Simeoni, però que no té capacitat d’elaborar lleis ni competències fiscals o educatives. A més, el Senat, en mans de la dreta, va tombar el mateix any el seu reconeixement específic a la Constitució.
Des de llavors, Macron no havia tingut cap pressa a desencallar tots aquests contenciosos i tampoc el trasllat de Colonna i els altres dos condemnats per l’assassinat el 1998 del prefecte Claude Érignac, Pierre Alessandri i Alain Ferrandi, a presons de Còrsega malgrat que la llei els ho permet i també la posada en llibertat d’aquests dos últims.
Això és el que va encendre la revolta, després que Colonna hagi quedat en coma a Marsella per l’asfíxia d’un altre reclús islamista a la presó d’Arle el 2 de març. Ahir mateix, se li va aixecar la suspensió de la pena “per motius mèdics”. Mentrestant, el ministre Darmanin promet a l’illa que la possible autonomia corsa s’hauria de tractar d’aquí a finals d’any. Donant per entès que Macron serà reelegit.