El castellà s’obre pas a l’escola
PSC, ERC, Junts i comuns acorden una renovació de la llei de política lingüística que preveu l’ensenyament, en funció del centre, en qualsevol de les dues llengües oficials
Les dures crítiques al llarg del dia fan que a la nit JxCat insti a renegociar la proposta i ERC els acusi de “dinamitar-la”
L’ús del castellà s’obre pas en l’educació, i posa un peu ara també per primer cop en la normativa catalana. Els grups del PSC, ERC, JxCat –que se’n despenjaria vuit hores després– i En Comú Podem van fer públic ahir al migdia –sense previ anunci i gairebé de sorpresa, per la discreció amb què s’han dut les converses– un pacte per posar al dia els consensos lingüístics del país. Tots quatre van presentar conjuntament al Parlament una proposta de modificació de la llei de política lingüística del 1998 que introdueix l’ensenyament “de i en les dues llengües oficials”, fet que de facto aigualeix la immersió lingüística i obre la porta a introduir el castellà com a llengua vehicular a les classes de primària, i no sols com la matèria d’aprenentatge que era fins ara. Això sí, ho fa sense definir quotes i deixant-ho en funció del projecte educatiu que aprovi cada centre.
Les dures i força majoritàries crítiques que al llarg de la jornada es van vessar a les xarxes socials, i van arribar des d’actors com ara la CUP fins a la Plataforma per la Llengua, passant per la Ustec i altres sindicats, van fer que, en una nota a les nou de la nit, Junts congelés el seu suport al text i anunciés que havia traslladat als altres grups la necessitat de “trobar un imprescindible consens majoritari” amb les entitats i la comunitat educativa, fet que veu “indispensable” per continuar amb la tramitació. “Des d’avui mateix ens posem a treballar-hi”, anunciava, abans de justificar, això sí, que “no fer res davant l’atac judicial no pot ser una opció”. “El consens que va fer possible la immersió lingüística ha de fer possible preservar-la”, concloïa, per afirmar que l’objectiu ha de ser regular el català a l’escola “per impedir que ho facin aquells que el volen arraconar”. A primera hora de la tarda, Junts ja havia enviat una primera nota matisant el seu suport, i assegurant que el castellà hi és “com a llengua d’ensenyament, no com a llengua vehicular”.
Una hora després, ERC lamentava en una altra breu nota que “es vulgui dinamitar des d’altres formacions per partidisme” un acord que havia estat “treballat, negociat i transaccionat durant dies”. “És una irresponsabilitat actuar d’aquesta manera”, retreia, amb sorpresa. ERC defensa que és un “bon acord”, “raonable i sòlid” per garantir el model i l’ensenyament en català, cosa que ara “es vol posar en perill”. “La defensa del català ha estat i és una qüestió de país”, cloïa. La proposta en principi es preveia tramitar per lectura única, a fi que es pogués aprovar ja en el proper ple, però caldrà veure ara com responen els altres grups.
Tot i que els signants van evitar ahir fer declaracions públiques, fonts de tots ells havien defensat al migdia als passadissos del Parlament que la nova norma refà el consens polític al voltant del català, i el manté com a centre de gravetat de l’ensenyament, ja que el text recull que serà “la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu”, tot just abans d’emparar, això sí, la introducció del castellà “en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre”. Segons els signants, l’acord, que es va començar a gestar en les jornades sobre la llengua que el PSC va fer a final de gener i ha tingut en l’exconsellera Irene Rigau una de les artífexs a l’ombra, posa el focus en el domini “oral i escrit” de les llengües, i pretén seguir garantint la cohesió social i donar seguretat jurídica als centres.
A més, els grups aclarien que la modificació de la llei no es contraposa al decret per blindar l’escola en català que el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va anunciar dimarts que es vol negociar i aprovar en el termini d’un any. Aquesta, si més no, és la seva aposta per fer front a les sentències que obliguen a aplicar el 25% de castellà a les escoles fruit de la denúncia de l’anterior Ministeri d’Educació i com a resultat del buit legal que va deixar el 2010 la sentència del TC contra l’Estatut, així com les posteriors lleis educatives espanyoles dels ministres Wert i Celaá. Segons deien ahir al matí els partits, en tot cas, aquest decret serà complementari al text presentat, ja que l’haurà de desenvolupar i concretar-ne els termes.
“Va contra la immersió”
En aquest “consens” que al matí feien valdre els grups signants, no hi era en canvi la CUP, en un gir inesperat que deixava el bloc independentista esmicolat en un tema tan central com és el català a les escoles. El blindatge de la immersió lingüística enfront les sentències era precisament una de les línies vermelles que havien fixat els anticapitalistes. La ruptura s’endevinava ja a primera hora del matí, quan la CUP presentava en solitari la seva proposta de reforma de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i no pas la de política lingüística, i es confirmava hores després amb l’anunci de la proposta consensuada al marge per les altres quatre forces. Després de setmanes de diàleg i recerca de consens pel seu compte amb la comunitat educativa, i en resposta també a la vaga del dia anterior, la proposta dels anticapitalistes preveia una modificació de la LEC en què, d’una banda, s’afirmava que el català “és l’única llengua vehicular” i, a més, feia complir “el principi d’igualtat i no discriminació per raó de projecte lingüístic entre els centres” i “el procés d’ensenyament i aprenentatge del castellà”. Segons fonts de la formació, un cop van tenir enllestit el primer esborrany a principi d’aquesta setmana, van obrir negociacions amb la resta de grups per consensuar el text. Els primers de la ronda van ser els comuns. La sorpresa, asseguren, va ser quan de forma paral·lela se’ls va indicar que ja hi havia un text treballat des d’un consens més ampli per modificar la llei de política lingüística. Alguns dels grups, en canvi, asseguraven ahir que la proposta de la CUP era “desestabilitzadora” i “portava el vaixell cap a les roques”.
Ahir a la tarda la CUP va fer visible el seu malestar. “Aquesta proposició de llei, entenem que amb l’aval del govern, és un pacte contra la immersió lingüística, al qual amb tota la normalitat s’hi podria sumar Cs”, va denunciar el diputat Carles Riera. “Consagra, d’acord amb la normativa catalana, que el castellà també sigui llengua vehicular, que era l’objectiu de Cs que ara el PSC, ERC, Junts i els comuns es fan seu”, va constatar, a més que conforma una “pista d’aterratge” per a l’aplicació plena de la sentència del 25%. Riera, a més va criticar que amb el text el Departament “es treu de sobre responsabilitats” i les acaba deixant igualment en els centres. D’aquí que exigís als partits la “retirada immediata” de la proposició, i fes una crida a una “àmplia i massiva resposta social”.
I aquesta, de fet, va arribar en forma d’una allau de reaccions d’indignació. “Hi estem totalment en contra. El model d’escola en català necessita reforç, no retallades”, va piular la Plataforma per la Llengua. “Prou de retrocessos en cada imposició de l’Estat. No ens quedarem de braços plegats”, va advertir també l’ANC. “El veritable responsable de l’enterrament de la immersió lingüística és el nostre propi govern”, va criticar Iolanda Segura, portaveu de la Ustec.En canvi, Cs va anunciar que tornaria a la justícia per exigir que es compleixi la sentència del 25% i va acusar el PSC de “trepitjar els drets dels catalans” per “esquivar-la”. “Esgotarem totes les vies possibles per exigir el compliment”, va piular el seu líder, Carlos Carrizosa.
LES REACCIONS
Teòric blindatge per la sentència del 25%
La proposta dels grups va arribar la vigília que, avui, expiri el termini que tenia el govern per a l’execució de la sentència del TSJC que obliga a la introducció d’un 25% de castellà a l’escola. La van presentar, així, com una resposta negociada per acatar-la –o fer-hi front, en funció del relat–, que pot adduir el Departament si és requerit pel tribunal, per bé que en darrer terme dependrà d’aquest si ho interpreta –i per tant ho accepta– com a compliment de la sentència. El conseller Cambray, a més, confia que serveixi per donar cobertura legal als directors perquè no tinguin cap problema quan la patata calenta arribi als centres. A partir de dilluns, de fet, el Ministeri en pot demanar l’execució –si bé s’interpreta que no ho farà, i menys amb aquest acord que inclou el PSC– però també ho pot fer qualsevol particular que el TSJC accepti com a part interessada. I ja hi ha diversos grupuscles espanyolistes que s’han agrupat i han recollit unes 1.500 adhesions, per personar-s’hi.
