Política
El català, el basc i el gallec demanen atenció
El representant d'Euskadi afirma que el protocol "no va en contra de res ni de ningú, i en absolut lluita contra el castellà"
Representants dels governs català, basc i gallec han presentat un protocol de col·laboració de política lingüística per fomentar l'ús de les seves llengües pròpies i en el qual demanen que també puguin ser utilitzades en les institucions de l'Estat.
En un acte celebrat al Congrés dels Diputats i davant de parlamentaris de diferent signe polític, el portaveu del PNB, Iosu Erkoreka, ha considerat que l'acte no tenia precedents en la història de la Cambra: els representants de tres governs presentant un protocol "en una institució on l'ús de les llengües cooficials no és possible".
L'acord, segons Erkoreka, té "una força simbòlica" i una "vocació pràctica" per donar a conèixer als legisladors que "la realitat és plurilingüe" i que els bascos, catalans i gallecs han de poder utilitzar les seves llengües en les relacions amb el govern central.
Reunió
Patxi Baztarrika, viceconseller de Política Lingüística del Govern Basc, ha anunciat una pròxima reunió amb representants del ministeri d'Administracions Públiques per presentar-hi el protocol i animar el govern central a assumir les pràctiques del plurilingüisme i l'impuls de l'ús de les diferents llengües.
Ha demanat que les institucions centrals de l'Estat donin al basc, el català i el gallec un tractament més just i favorable per aconseguir la "igualtat social" entre les llengües, ja que això contribuirà a cohesionar l'Estat.
El protocol, ha dit Batzarrika, "no va en contra de res ni de ningú, i en absolut lluita contra el castellà".
El secretari de Política Lingüística del govern, Miquel Pueyo, ha demanat que el debat sobre la realitat plural de l'Estat "no serveixi per a una batalla partidista i reforçar-ne la desconfiança".
Coresponsabilitat
Marisol López, secretària general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, ha manifestat que el que importa és aconseguir la corresponsabilitat de l'Estat amb Galícia, el País Basc i Catalunya, ja que les llengües són un patrimoni de tot l'Estat.
El protocol estableix un marc de col·laboració estable i permanent entre els governs i demana a Madrid i a la Unió Europea mesures i accions normatives i pressupostàries per a l'ús de les llengües cooficials, especialment en les institucions estatals i educatives.
En un acte celebrat al Congrés dels Diputats i davant de parlamentaris de diferent signe polític, el portaveu del PNB, Iosu Erkoreka, ha considerat que l'acte no tenia precedents en la història de la Cambra: els representants de tres governs presentant un protocol "en una institució on l'ús de les llengües cooficials no és possible".
L'acord, segons Erkoreka, té "una força simbòlica" i una "vocació pràctica" per donar a conèixer als legisladors que "la realitat és plurilingüe" i que els bascos, catalans i gallecs han de poder utilitzar les seves llengües en les relacions amb el govern central.
Reunió
Patxi Baztarrika, viceconseller de Política Lingüística del Govern Basc, ha anunciat una pròxima reunió amb representants del ministeri d'Administracions Públiques per presentar-hi el protocol i animar el govern central a assumir les pràctiques del plurilingüisme i l'impuls de l'ús de les diferents llengües.
Ha demanat que les institucions centrals de l'Estat donin al basc, el català i el gallec un tractament més just i favorable per aconseguir la "igualtat social" entre les llengües, ja que això contribuirà a cohesionar l'Estat.
El protocol, ha dit Batzarrika, "no va en contra de res ni de ningú, i en absolut lluita contra el castellà".
El secretari de Política Lingüística del govern, Miquel Pueyo, ha demanat que el debat sobre la realitat plural de l'Estat "no serveixi per a una batalla partidista i reforçar-ne la desconfiança".
Coresponsabilitat
Marisol López, secretària general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, ha manifestat que el que importa és aconseguir la corresponsabilitat de l'Estat amb Galícia, el País Basc i Catalunya, ja que les llengües són un patrimoni de tot l'Estat.
El protocol estableix un marc de col·laboració estable i permanent entre els governs i demana a Madrid i a la Unió Europea mesures i accions normatives i pressupostàries per a l'ús de les llengües cooficials, especialment en les institucions estatals i educatives.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
