Condemna mundial
La Unió Europea i els Estats Units demanen que s’investiguin els “crims de guerra” de Rússia arran de les troballes d’execucions a Butxa
Els Vint-i-set anuncien un nou paquet urgent de sancions contra Moscou
Els països occidentals van redoblar ahir la pressió sobre Rússia perquè reti comptes pels “crims de guerra” que les seves forces han comès en la invasió d’Ucraïna. La comunitat internacional ha reaccionat horroritzada a la troballa a Butxa (a prop de Kíiv) de centenars de cadàvers de civils, molts dels quals amb les mans lligades que haurien estat assassinats d’un tret al cap i duts a fosses comunes.
La fiscal general d’Ucraïna, Irina Venediktova, va assenyalar ahir que el seu país ha registrat “més de 4.000 crims de guerra” comesos per part de les forces russes des de l’inici de la invasió, el 24 de febrer passat. En una entrevista amb el canal francès BFM TV, Venediktova va aclarir que encara falta per verificar el que ha passat a les ciutats de Mariúpol i Butxa. La fiscal general va explicar que treballa per documentar els fets i per presentar les proves, primer, davant els tribunals ucraïnesos i, després, davant el Tribunal Penal Internacional (TPI).
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va visitar ahir el lloc de la presumpta matança, qualificada de “muntatge” per Moscou, i es va referir als fets com a “genocidi”. Les autoritats ucraïneses han xifrat, de moment, en 340 els cadàvers ja enterrats a Butxa.
El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va anunciar que la UE està treballant en un nou paquet urgent de sancions contra Rússia, mentre que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar que la Unió Europea cooperarà amb Ucraïna en les tasques d’investigació i recollida de proves en àrees com Butxa. “La UE ha creat un equip conjunt d’investigació amb Ucraïna per recollir proves i investigar els crims de guerra i els crims contra la humanitat. La UE està disposada a reforçar aquest esforç enviant equips de recerca sobre el terreny per fer costat a la fiscalia ucraïnesa. Eurojust i Europol estan preparats per ajudar”, va assenyalar Von der Leyen en un comunicat després de parlar per telèfon amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. La presidenta de la CE va recordar també que les “converses en curs” entre Eurojust (l’agència de la UE per a la cooperació judicial penal) i el TPI preveuen que aquest tribunal amb seu a la Haia formi també part d’aquest equip d’investigació conjunta.
L’alta comissionada de l’ONU per als drets humans, Michelle Bachelet, per la seva banda, va dir que s’han de prendre totes les mesures per preservar les proves de les aparents massacres de civils que s’atribueixen a l’exèrcit rus. Per fer-ho possible –va remarcar Bachelet–, cal que “tots els cossos siguin exhumats i identificats”, la qual cosa també permetrà que les famílies de les víctimes en siguin informades i que es determinin les causes exactes de les morts.
El president dels EUA, Joe Biden, també va elevar ahir el to contra Moscou i va dir que el seu homòleg rus, Vladímir Putin, hauria de ser jutjat per crims de guerra. “Hem d’aconseguir tots els detalls perquè hi pugui haver un judici per crims de guerra”, va dir Biden. “Aquest tipus és brutal i el que està passant a Butxa és indignant”, hi va afegir. El president nord-americà va evitar, però, parlar de genocidi. Poc abans, el govern dels EUA havia anunciat que buscaria la suspensió de Rússia del Consell de Drets Humans de l’ONU ateses les proves de “crims de guerra” a Ucraïna.
El Consell de Seguretat de l’ONU tenia previst reunir-se ahir per tractar aquesta qüestió.
