120 milions per fer front a la crisi i al conflicte a Ucraïna
El govern anuncia un paquet de mesures entre les quals hi ha congelar l’impost sobre les emissions de CO2 als vehicles
S’han rebut més de 17.000 refugiats i s’han escolaritzat 2.300 nens
La crisi humanitària a Ucraïna i les seves conseqüències econòmiques i socials han portat el govern de la Generalitat a aprovar un paquet de mesures urgents per fer front a les repercussions de la guerra. El nou pla disposa, de moment, de 120 milions d’euros, xifra que podria augmentar en funció de l’evolució del conflicte, el qual, va advertir ahir el President, Pere Aragonès, podria allargar-se.
Dins l’àmbit econòmic, es prenen diverses mesures per combatre la pujada dels combustibles: “Per no afegir més cost al que ja suposen les despeses per la mobilitat a famílies i empreses”, va dir Aragonès. Amb aquest objectiu, es congela l’increment previst de l’impost de les emissions contaminants dels vehicles de tracció mecànica. Així, es preveia baixar el llindar d’emissions a partir del qual s’ha d’aplicar l’impost, i dels 120 g/km es baixava fins als 95 g/km en el cas de turismes i motocicletes, i de 160 g/km fins a 140 g/km en el cas de furgonetes. Amb el pla del govern es mantenen els llindars actuals, decisió que suposa deixar de recaptar 90 milions d’euros.
Impost a les nuclears
Per anivellar aquesta disminució de la recaptació, s’apuja l’impost sobre les instal·lacions que afecten el medi ambient, com ara les nuclears, però també el transport d’electricitat o de senyal de telefonia. És un increment del 33%, que hauria de presentar una recaptació extra d’uns 20 milions d’euros. Uns diners que es volen destinar a l’impuls de les energies renovables.
D’altra banda, la recent decisió del Consell de Ministres d’abaixar l’impost especial de l’electricitat pot tenir un impacte aproximat de 190 milions d’euros menys de recaptació, segons el Departament d’Economia i Hisenda. En aquest sentit, Aragonès va criticar que decisions com aquesta afectin les competències dels govern autonòmics. Davant aquesta situació, el govern sol·licita a l’Estat un fons extraordinari –com es va fer per la covid– perquè les autonomies puguin fer front a l’increment de la despesa; una petició que ja va formular el conseller d’Economia, Jaume Giró, en l’última reunió bilateral amb el govern espanyol.
A més d’aquest fons, la Generalitat demana elevar el sostre de dèficit per a aquest any, del 0,6% a l’1% del PIB. Segons les primeres estimacions, el conflicte a Ucraïna podria tenir un impacte de 750 milions d’euros en les finances públiques.
Acollida de refugiats
En l’àmbit social i humanitari, i entre altres moltes mesures, el govern també ha aprovat destinar 870.000 euros a un nou programa de suport a l’atenció de desplaçats per reforçar els serveis d’atenció i acollida a Catalunya. Segons Aragonès, s’incorporaran a la xarxa d’acollida 22 treballadors, 19 dels quals seran personal tècnic especialitzat. Des de l’inici del conflicte, Catalunya ha rebut més de 17.000 ucraïnesos i s’han escolaritzat més de 2.300 infants, els quals són matriculats encara que no tinguin documentació.
D’altra banda, Aragonès va confirmar les paraules de la secretària d’Igualtats, Mireia Mata; va alertar ahir que Catalunya està arribant a un “sostre” per garantir una acollida digna a tots els refugiats més enllà de donar una primera resposta a l’emergència. “Del que no estem en condicions ara ja és de garantir totes les coses que les persones necessiten per viure dignament”, va afirmar Mata a TV3, que no va descartar haver de derivar algunes de les persones refugiades cap a altres territoris.
LES FRASES
“No és només la llengua dels independentistes”
“La llengua catalana no és només dels independentistes, sinó de tots els catalans, per tant el consens en la defensa del català ha de ser el més ampli possible.” Així va justificar ahir el president Pere Aragonès l’acord de les quatre forces parlamentàries que han presentat una proposta de modificació de la llei de política lingüística i, més en concret, la presència del PSC i dels comuns en aquest pacte. Aragonès creu essencial seguir ampliant els suports que pot tenir la reforma i va negar que cap dels quatre grups que la van plantejar –el PSC, ERC, JxCat i comuns– l’hagi abandonat. “Junts no se n’ha desmarcat; diu que vol ampliar el consens, que continua a dins, i que vol resoldre alguns dubtes i sumar entitats. Així m’ho ha fet arribar a mi”, va assegurar, i va puntualitzar que “ampliar el consens vol dir mantenir l’actual i fer-lo més gran”.
Segons Aragonès, cal establir un marc jurídic per protegir el català i evitar, així, percentatges: “O regula el TSJC el castellà com a llengua d’aprenentatge amb un 25% o ho regulem des del Parlament, de manera més concreta que la LEC, d’acord amb l’aprenentatge i el coneixement.” Finalment va assegurar que la responsabilitat no recaurà en els centres, sinó que aquests, amb autonomia, plantejaran un projecte lingüístic i serà Educació qui l’aprovarà, i n’assumirà la defensa en cas necessari.