Barcelona senyalitza en castellà els angles morts dels vehicles municipals

L’Ajuntament de Barcelona exclou el català a la senyalització dels angles morts dels vehicles municipals, segons denuncia la Plataforma per la Llengua, que assegura que la licitació del consistori per contractar el proveïdor dels adhesius no exigia que fossin en català. L’ONG del català lamenta que es tracta de l’enèsim cas en què la deixadesa administrativa no garanteix els drets lingüístics dels catalanoparlants a la ciutat.

Els adhesius , que ja es poden veure en els nous vehicles de la flota de la neteja, són exclusivament en castellà. L’absència de clàusules lingüístiques contrasta, tanmateix, amb les exigències exhaustives en relació amb el disseny, el material o la col·locació dels adhesius, que es fan constar a la instrucció VEH 21/05 de la Direcció General de Trànsit (DGT) i que la licitació de l’Ajuntament sí que obligava a complir.

La nova senyalització, de caràcter voluntari però que ja és obligatòria a l’Estat francès i properament a Alemanya, queda definida en aquesta instrucció de la DGT, que ha estat elaborada juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i ajuntaments com els de Madrid, Saragossa o Logronyo. El document especifica com s’han de senyalitzar els angles morts dels vehicles de grans dimensions per alertar els vianants, els ciclistes o els motoristes, però en cap cas fa referència a la llengua en què s’ha de fer l’avís.

La Plataforma observa que tot i que les institucions catalanes haurien pogut pressionar perquè s’hi especifiqués l’obligació d’incloure-hi el català, la instrucció tampoc no obliga a fer els adhesius en castellà. “És inexplicable que l’Ajuntament de Barcelona no posés com a requisit a la licitació, publicada a l’octubre, que els proveïdors fessin la senyalització en català”, denuncien en un comunicat.

L’entitat recorda que el mateix consistori ha ignorat el seu Reglament d’ús de la llengua catalana i l’article 9.1 de la Llei 1/1998 de política lingüística, que estipula que l’ús del català ha de ser un criteri determinant per a l’adquisició d’un plec o d’una licitació i que els contractes de licitació pública han d’incloure una clàusula on s’especifiqui que la documentació dirigida a la ciutadania ha d’estar redactada, almenys, en llengua catalana.

La “deixadesa” del consistori en relació amb la llengua –continua el comunicat– es fa evident en el mateix redactat de l’objecte de la licitació: “Subministrament de placas [sic] senyalitzadores de perill d’angle mort pels [sic] vehicles de la flota municipal d’acord amb la instrucción VEH 21/05 de la Dirección General de Tránsito [sic]”.

La Plataforma subratlla que encara que tot això pugui semblar anecdòtic, la manca de clàusules lingüístiques en la contractació pública de l’Ajuntament de Barcelona provoca que acabin guanyant els concursos empreses que no tenen la web en català, que no faciliten la documentació en català (o, com a mínim, no per defecte), que gestionen la venda d’entrades en molts idiomes, però no en català, o que, fins i tot, exigeixen als usuaris que s’hi dirigeixin en castellà per poder accedir als seus serveis. “Es fa palès que l’episodi dels adhesius en castellà és només l’enèsim cas en què la deixadesa administrativa no permet garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants a Barcelona”, resol.

En diverses reunions, Plataforma per la Llengua ha demanat a l’Ajuntament que modifiqui la Guia de contractació pública social presentada a l’inici de la legislatura passada i que inclogui el respecte als drets lingüístics a les guies municipals de bones pràctiques. L’entitat considera que el consistori hauria de promoure i normalitzar la inclusió de requisits lingüístics a les bases concursals i concessionàries municipals com un acte per garantir els drets de tota la ciutadania i també demana al govern d’Ada Colau que estableixi criteris de puntuació que premiïn les polítiques d’empresa que, sense ser obligatòries per llei, milloren la qualitat de l’atenció als ciutadans.