L’embrió de la candidatura
El govern publica els 16 informes prospectius de la legislatura passada que han servit de base en la negociació de la proposta tècnica per als Jocs
Es conclou que són viables des dels vessants econòmic, ambiental i social
Organitzar uns Jocs d’hivern el 2030 al Pirineu, a partir de les infraestructures i la planificació ja existents a Catalunya, és compatible amb els objectius de desenvolupament sostenible que promou l’ONU i que en els últims anys també s’ha fet seus el COI com a element bàsic per designar les noves seus olímpiques. És a dir, una candidatura catalana seria econòmicament, ambientalment i socialment viable, a més d’una oportunitat de desenvolupament per al territori. Això, si més no, és el que conclouen els 16 informes prospectius que el govern va fer públics ahir a petició de grups com la CUP i els comuns, i que havia redactat en l’anterior legislatura, entre el novembre del 2018 i el gener del 2021. Els treballs els va coordinar una oficina tècnica adscrita a Ferrocarrils de la Generalitat –que gestiona bona part de les estacions d’esquí del país– per encàrrec de la secretaria general de l’Esport, després que el mateix COI mostrés interès a recuperar el projecte olímpic de Barcelona-Pirineus que el 2010 el llavors alcalde, Jordi Hereu, havia plantejat justament per al 2022.
Els 16 informes estan compendiats en un Document tècnic del projecte de la candidatura que ara s’ha fet servir de base en les negociacions amb el COE i els governs espanyol i aragonès per tancar la proposta tècnica sobre el repartiment de les proves (tot i que el govern d’Aragó ara en renega). I és que una altra conclusió derivada dels informes és que per a algunes disciplines Catalunya no disposa de prou infraestructura, i en altres tindria dificultats per complir tots els requisits exigits, per la qual cosa el COE decidiria més endavant, a mitjan 2019, convidar l’Aragó –que per això no apareix en els estudis ara fets públics– a afegir-se a la candidatura.
Fonts tant del Departament de la Presidència com de la Vicepresidència –que es reparteixen la feina d’impulsar la candidatura i l’estratègia de desenvolupament que du annexa– aclarien ahir que la que s’ha fet pública és una documentació preliminar, que es va preparar sense parlar amb el territori, ni sotmetre’s a informació pública ni a estudis d’impacte ambiental. “Només estàvem validant amb el COI si érem capaços d’organitzar uns Jocs complint amb els criteris de sostenibilitat 2020 en les condicions actuals”, resumien aquestes fonts. No es tracta, doncs, de la proposta de candidatura, per a la qual es van emprendre pròpiament els treballs el juliol del 2021, arran del pacte d’investidura i amb el vistiplau formalitzat ja en una carta del president Pere Aragonès. La primera proposta oficial l’ha de tancar el COE en les properes setmanes i, si la consulta al Pirineu avala la candidatura, el projecte després també s’haurà d’acabar de modular en diàleg amb el territori –el govern ja ha dit que hi iniciaria un procés de participació– i amb el COI, que és qui arran d’aquestes converses decidirà en darrer terme si li atorga els Jocs.
Els informes
Segons les mateixes fonts del govern, al conjunt de la documentació i els contactes preliminars amb els comitès olímpics entre el 2018 i el 2021 s’hi van destinar un total de 475.000 euros, més IVA. Els 16 informes, força heterogenis, analitzen la viabilitat operativa d’uns Jocs d’hivern a Catalunya des de múltiples vessants. S’estudien, així, possibles instal·lacions esportives a fer servir –inclòs fins i tot el futur Palau Blaugrana, la pista coberta de Sabadell o el Pavelló Olímpic de Badalona, però no l’estació de Boí-Taüll–, els accessos al Pirineu o la mobilitat dins dels clústers on es concentraria la competició, però també les necessitats de serveis dels esportistes, estratègies de difusió, les candidatures finalistes del 2026 o l’impacte de les últimes edicions. Fins i tot un estudi analitza la rehabilitació com a espai simbòlic de l’esquí català d’un antic xalet a la Molina.
En l’apartat econòmic, l’informe estima en principi en uns 1.391 milions el cost d’organitzar els Jocs, inversió en infraestructures a banda, si bé el retorn en forma d’ingressos seria fins i tot superior, 1.504 milions, gràcies en bona part als 700 de la contribució del COI o els 358 que s’obtindrien en patrocinis.
Pel que fa a les infraestructures, partint de l’anàlisi de la xarxa existent es conclou que, per complir la fita de zero emissions, només són “imprescindibles” petites millores com la recuperació d’antics telecabines a la Molina (Alp -Masella) i a Naut Aran (Vaquèira-Pla de Beret), a part de bastir una segona via a les estacions d’Urtx i Toses o actuar al port de la Bonaigua per permetre el canvi de sentit dels busos. Això sí, també es “recomana” un bloc d’obres públiques majors, com el desdoblament de la línia fèrria entre Montcada i Ripoll, l’ampliació de la C-16 de Berga a Bagà, la millora del port de Comiols i l’ampliació i/o millora de l’N-230, l’accés sud a la Val d’Aran.
Pel que fa a l’habitatge, es proposa una vila olímpica propera a la Zona Franca de Barcelona, amb capacitat per a 450 habitatges nous, i dues viles més a Puigcerdà, de 445 habitatges, i a l’antiga caserna de Vielha, de 300 més. Tot i això, les fonts del govern advertien ahir que no hi ha cap conclusió en ferm, ja que dependrà de la distribució final de les proves. En tot cas, l’estimació de pressupost només inclou una partida de 18 milions per a això, ja que la intenció és no generar nou planejament urbanístic ad hoc, sinó aprofitar el previst ara i les places hoteleres disponibles. “No hi ha elements especulatius”, insistia ahir al Parlament la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.
Pel que fa al model organitzatiu, els estudis recomanen que l’ens gestor sigui la ja existent Fundació Barcelona Olímpica, que podria servir de paraigua per a totes les institucions amb un simple canvi d’estatuts. En l’aspecte ambiental, es fixen grans objectius per garantir una gestió sostenible, s’apunten algunes dades meteorològiques i de neu de les estacions, i es fa una primera valoració de l’impacte a les seus, però queda pendent una avaluació estratègica ambiental exhaustiva, que ara caldrà adjuntar a la candidatura. L’informe més barat , només 100 euros, dedica tres paràgrafs a una “anàlisi de la situació climàtica del Pirineu” en els propers anys.
LES XIFRES
Una pinzellada a pros i contres de la ciutadania
Dos dels informes recullen estudis qualitatius de la percepció ciutadana sobre els Jocs. A l’àrea de Barcelona, l’esdeveniment té connotacions positives sobre la imatge projectada o la dinamització econòmica, però també hi genera recels, com l’excessiva despesa o el poc interès pels esports d’hivern. Al Pirineu, de 70 persones entrevistades un 60% s’hi mostren a favor amb matisos, pel 15% en contra. Allà valoren oportunitats com la millora de les infraestructures, la dinamització econòmica o la difusió de la marca Pirineu, però també alerten de riscos com la massificació excessiva, la falta de neu o l’especulació en el cost del sòl. Una enquesta del govern del gener passat a més de 1.500 persones de l’Alt Pirineu ja concloïa que el 74,6% veuen “interessants” els Jocs, xifra similar a la del conjunt del país, pel 20,7% que no.
