Forcadell eleva a Europa un cas legal sense precedents

El cas de Carme Forcadell ja està formalment en mans de la justícia europea. Després que el Tribunal Constitucional desestimés l’empara que va interposar contra la sentència del Suprem que la va condemnar a 11 anys i mig de presó, l’expresidenta del Parlament va presentar el 30 de març el subsegüent recurs davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). A partir d’aleshores, s’obre un procés que no serà ni curt ni planer, però que l’afectada entoma amb optimisme amb el propòsit final de tombar la condemna imposada. “A Europa espero trobar la justícia que no he pogut trobar a l’Estat espanyol”, va ser el resum que va fer ahir durant una roda de premsa acompanyada d’una part de l’equip de la seva defensa.

L’advocat i històric dirigent de l’esquerra abertzale Iñigo Iruin ha jugat un paper més que destacat a l’hora de perfilar l’estratègia legal que Forcadell seguirà a partir d’ara. Ell mateix va reconèixer ahir que el procés té una “complexitat” des del punt de vista exclusivament tècnic notable, ja que “no hi ha cap precedent” anterior d’un president o presidenta d’una cambra legislativa que hagi estat jutjat, i sentenciat, “per haver exercit el seu càrrec” o, el que és mateix, haver permès debats a la seu del parc de la Ciutadella o la discussió i tramitació de lleis. Per tant, no hi ha jurisprudència o sentències del mateix TEDH a les quals poder recórrer, tot i que justament aquesta excepcionalitat en la vulneració del principi de la inviolabilitat parlamentària és un argument que pensen esprémer en el recurs. Per la seva banda, la lletrada Olga Arderiu, que va portar el pes de la defensa durant la vista al Suprem, va subratllar que un dels altres fils que estiraran és el de “la falta d’imparcialitat” del Constitucional, ja que va ser qui va iniciar la causa prohibint els debats parlamentaris i instant la fiscalia a perseguir penalment la mesa, i qui l’ha acabat tancat rebutjant el recurs d’empara de Forcadell. Hi ha un altre roc a la faixa, i valuós, que la defensa de Forcadell té a mà, com són els vots particulars de dos magistrats del TC que consideren “desproporcionada” la condemna a l’expresidenta del Parlament.

La del temps és una qüestió cabdal en el procés que ara s’obre. I és que el més probable és que el Tribunal de Drets Humans acabi agrupant en una sola totes les causes dels presos independentistes, i n’hi ha quatre –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa– que encara no han presentat ni el recurs. La cosa, doncs, anirà per llarg.