Amb ‘ll’ de ‘llibertat’
Ciutadans que s’havien mobilitzat per la llibertat dels presos polítics tornen a l’exterior de la presó del Bages en solidaritat amb els presos comuns
Polítics que van estar reclosos a Lledoners participen en l’acte activament o amb missatges enregistrats
El col·lectiu Música per la Llibertat va tornar a fer un concert solidari
Ningú vol tornar a la presó un cop ha deixat enrere la tristor de la condemna. Ni els presos, ni els seus familiars ni els amics que els van a veure, però a vegades hi ha excepcions. Això és el que va passar ahir a l’exterior del centre penitenciari de Lledoners, on prop de 200 persones es van concentrar en un acte d’homenatge i solidaritat amb els interns, en reconeixement de l’ajuda que van prestar als presos polítics que hi van estar tancats.
L’indult del govern espanyol que va facilitar l’excarceració d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Quim Forn, Josep Rull, Carme Forcadell i Dolors Bassa va arribar el juny de l’any passat, i des d’aleshores es van deixar de fer les concentracions a l’exterior de la presó del Bages, així com les que s’havien fet a Mas d’Enric i Puig de les Basses. La gent va deixar de concentrar-se al pla de Bages, però molts d’aquests activistes van continuar trobant-se, com fan, per exemple, els avis de la plaça de Vic, els Cants per la Llibertat de Terrassa i la concentració de la gent de la plaça Sant Roc de Sabadell. I dels que han mantingut viva la mobilització, va néixer la idea de la trobada d’ahir.
En l’acte, hi va tenir un paper fonamental la gent que ha integrat el col·lectiu de Música per la Llibertat, nascut de les trobades que es feien a Lledoners i format per músics no professionals que cada diumenge van a tocar allà on se’ls reclama. Una de les integrants del grup és la Cristina Corominas, que ahir es va desplaçar des del seu poble, Folgueroles, fins a Lledoners amb la seva flauta travessera. “Sento emoció i em fa molta il·lusió haver vingut, retrobar-me amb la gent, tornar a veure els presos”, explicava la Cristina.
La Cristina i la resta de músics van desenfundar els instruments cap a quarts de vuit i aleshores va començar el concert. El cant dels ocells, Tot el poble cantarà –del musical Els miserables–, No surrender, L’estaca, Vull ser lliure –triat expressament per als presos– i Els segadors.
Entre cançó i cançó, va ser el torn dels parlaments dels polítics que es van desplaçar fins a Lledoners, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, i dels que van fer arribar missatges de veu a l’organització. Josep Rull va fer una intervenció emotiva evocant tres companys de presidi, el Diamante, el Caballo i el Rafa, amb unes vides molt dures, però també amb “joia de viure”. Rull va recordar com “els interns més feréstecs eren els més propers, i els que semblaven més normals, els més complicats”.
Entre els que van gravar la seva intervenció, Jordi Cuixart va lloar l’organització per la seva “perseverança” i va destacar la importància de l’acte pel que suposa “la lluita compartida per aquells que menys tenen”. Carme Forcadell va obrir el seu discurs amb un agraïment per la “generositat”. La presidenta del Parlament de Catalunya destituïda per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució va recordar l’ajuda que va tenir de les preses tant a Madrid com a Catalunya i va assegurar que entre reixes “hi ha molta gent que no hi hauria de ser”. Forcadell va demanar una segona oportunitat per a les recluses, de qui va explicar: “He tingut molt més bon tracte per part seva que per part d’algunes diputades quan era presidenta del Parlament.”
Raül Romeva també va intervenir amb un missatge enregistrat, en què va agrair “el suport d’aquests anys” i va subratllar “la importància com a societat de reconèixer aquestes persones”, amb relació als presos polítics. De la seva experiència amb els presos comuns, Romeva va dir que “hi ha una responsabilitat compartida en allò que passa i ho hem d’assumir com a societat”.
L’acte d’ahir es volia apartar de la reivindicació independentista, però hi ha coses que són impossibles. Per un costat, Jordi Cuixart va acabar la intervenció cridant “visca Catalunya lliure” i Josep Rull va reblar el clau assegurant als que l’escoltaven: “Aconseguirem la lliberat de Catalunya, no ens rendirem mai.” Feia vent, les banderes onejaven i el pla de Bages es va omplir d’aplaudiments.