Alerta per la necessitat de més recursos
Aragonès demana suport als grups per exigir a l’Estat un dèficit de l’1% i obtenir 750 milions per pal·liar els efectes de la guerra
El president adverteix que la inflació anirà a l’alça i l’oposició proposa o més impostos o els fons europeus
Segona reunió entre el govern i els grups parlamentaris des que va esclatar la guerra europea a Ucraïna, i s’intensifica la convicció que caldran més recursos per pal·liar la crisi econòmica i social que ara provoca la guerra en una societat ja danyada per la pandèmia. És per aquesta raó que la reunió d’ahir tenia com a objectiu un treball conjunt de la classe política que fos “profitós” i que exhibís una “voluntat d’entesa” per poder fer front a una “situació excepcional”. En aquest sentit, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, va valorar de manera molt positiva el resultat de la trobada, que fins i tot va qualificar d’“exemplar”. “Davant de situacions excepcionals, el conjunt de la ciutadania espera que els seus representants polítics treballin plegats per donar-hi la millor resposta possible”, va assegurar.
Sobre la taula, gairebé una única petició: crear un front comú davant el govern espanyol per obtenir més recursos mitjançant una pujada del sostre de dèficit. Es demana que es passi del 0,6% a l’1%. Una mesura que, a parer dels comuns, ja es dona pràcticament per aprovada. Tanmateix, el president Aragonès i la resta del govern reiteraven ahir que es faci palesa aquesta demanda, que hauria de permetre una injecció de recursos de prop de 750 milions d’euros, segons les estimacions del govern català, “amb la màxima celeritat possible”, hi afegia Plaja. Entre els grups de l’oposició, es va proposar que aquests recursos fossin aportats des de la caixa dels fons europeus, una proposta que de moment sembla que ha estat rebutjada, ja que, segons la portaveu, la destinació d’aquests fons ja estava decidida abans que esclatés la guerra i ja té una funció a complir.
La portaveu també va assenyalar que més de la meitat de les propostes que van aportar els grups –hi eren tots a excepció del PP, que va excusar la seva absència, i Vox, que no va ser convidat– ja s’estan aplicant i la resta són competències de l’Estat. “L’impacte econòmic que suposaria per a les arques de la Generalitat és inassumible”, recordava la portaveu.
I mentre aquests nous recursos no arriben, i amb l’aprovació del primer paquet de mesures, el govern també va demanar al PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP-NCG, els comuns i Ciutadans el “màxim consens” per aprovar al Parlament el decret de mesures aprovades la setmana passada per l’executiu. Un paquet que inclou la congelació de l’impost sobre emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica; un augment del 33% del gravamen sobre la producció, emmagatzematge i transformació d’energia elèctrica, i un tribut sobre les nuclears, amb el qual es vol sufragar un fons destinat a accelerar la transició ecològica.
Mentrestant, el focus d’actuació està centrat en l’atenció a les persones refugiades i en el model d’acollida, en què preval “l’equilibri territorial per no crear massa tensió en el sistema”, segons reconeixia la portaveu, tenint en compte que Catalunya ja ha atès 20.134 refugiats i ha escolaritzat uns 3.000 infants, segons les dades proporcionades ahir.
El govern també va voler agrair la col·laboració de les famílies ucraïneses que ja vivien a Catalunya i que han permès acollir milers de persones que escapaven de la guerra i, consegüentment, minimitzar-ne l’impacte. Un 30% de les places d’acollida, d’altra banda, formen part del pla estatal, i la Generalitat treballa ara en un conveni amb Habitatge per acabar de distribuir l’ajuda per tot el territori. Per això, “és urgent transferir els fons amb la màxima celeritat”, repetia Plaja, que va avançar que aquest espai de reunió es tornaria a celebrar sempre que “serveixi per fixar consensos” com fins ara.
Des del govern també es va posar el focus en la importància del diàleg social per millorar el teixit productiu i donar-hi solucions, ja que també resulta afectat per la crisi de la guerra i la falta i l’encariment de productes i matèries primeres. “Malauradament, les previsions són que les conseqüències de la guerra comportaran una extensió dels problemes, independentment de quant temps s’allargui la invasió russa a Ucraïna”, va lamentar la portaveu. Una raó més per augmentar els recursos.
Ingrés mínim vital
Una de les mesures concretes que el govern reclama al seu homòleg espanyol és la necessitat que Espanya modifiqui les condicions perquè els refugiats es puguin acollir a l’ingrés mínim vital. D’altra banda, també es va avançar que des de l’Autoritat Metropolitana del Transport s’estudia la possibilitat d’abaratir el transport públic, però encara no hi ha una decisió presa. El cost de la mesura, van avançar els comuns, seria d’uns 20 milions. El president del PSC i cap de l’oposició, Salvador Illa, reclamava que es destinin esforços a ampliar el camp de les fonts d’energia renovables per fer front a l’impacte energètic que comporta la guerra.
LES FRASES
Ventall de propostes de l’oposició
Tot i el consens aconseguit de moment, els grups parlamentaris de l’oposició van reclamar al govern de la Generalitat més mesures econòmiques per pal·liar la crisi per la guerra a Ucraïna. El líder del PSC, Salvador Illa, demanava a l’executiu que “replantegi” el repartiment dels fons europeus i, quant al dèficit, considerava que “no és moment d’entrar en una actitud de demanar i no fer”. El portaveu dels comuns, David Cid, reclamava rebaixar a la meitat el preu del transport públic durant tres mesos i fer-ho gravant els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques. Ciutadans demana rebaixar la tarifa autonòmica de l’IRPF. Junts i ERC, d’acord amb el govern català, insistien perquè La Moncloa flexibilitzi el límit de dèficit.