“Putin ha perdut la guerra de la informació a Ucraïna”

Ja ha començat al ciberespai. Rússia preveia la guerra de la informació i la ciberguerra com a part de la seva estratègia militar. Per això estàvem segurs que hi hauria importants atacs cibernètics en paral·lel als convencionals, però, curiosament, això no ha passat en l’inici de la campanya militar a Ucraïna.

Entenem que si pots bombardejar infraestructura vital, ja no necessites ciberatacs. De tota manera, els EUA van alertar de seguida les empreses occidentals i els proveïdors d’infraestructures clau que es preparessin per a possibles ciberatacs en represàlia per les sancions. Aquest és el front de la ciberguerra, però n’hi ha un altre.

La guerra de la informació. És molt diferent, es tracta de difondre informacions errònies, però, curiosament aquí també, els russos han perdut d’alguna manera la seva campanya de desinformació a Ucraïna.

Els serveis d’intel·ligència nord-americans han desvelat sempre les intencions dels russos, de manera que no han pogut fer res en secret, com ara crear incidents a la frontera, per exemple, per culpar-ne després els ucraïnesos. En segon lloc, internet encara funciona a Ucraïna, la gent hi pot penjar el que passa al seu país i, a més, hi ha les imatges que emeten cadenes com ara la CNN o la BBC. En temps de xarxes socials i internet, ja no és pot amagar el que passa sobre el terreny. D’altra banda, el govern ucraïnès, en guerra des del 2014, s’ha anat adaptant a aquesta nova realitat de les xarxes socials i les utilitza per descriure la guerra, de manera que també ha fet la seva pròpia contracampanya d’informació. La campanya informativa dels russos és ineficaç a Ucraïna, però no a Rússia.

Han tancat tots els canals que donaven informació acurada sobre Ucraïna, han tancat YouTube, Facebook...de manera que és molt difícil tenir informació objectiva sobre la guerra. Ara mateix el nivell de llibertat d’expressió a Rússia és equivalent al que hi havia a l’URSS.

Els ciberatacs continuaran mentre a Rússia hi hagi aquest règim. Amb tot, crec que Europa està més ben preparada i que ha millorat la cooperació entre governs i grans plataformes. S’han pres moltes mesures, encara que no puc afirmar que tots els governs ho hagin fet.

Els bàltics s’estan preparant per a aquesta eventualitat des que es van declarar independents, el 1991, perquè per nosaltres la pau o la independència mai estan prou garantides.

Vam apostar totes les cartes a l’aliança occidental més ben preparada militarment, l’OTAN. Les nostres polítiques de defensa han consistit a confiar en l’OTAN –com també en Polònia i altres països de l’est– i en la garantia que els EUA compliran amb l’article 5 del Tractat, perquè són l’única potència nuclear entre els aliats que els russos es prenen seriosament.

Entenc que la decisió de no augmentar l’escalada és correcta ara mateix, però potser arribarà un moment en què el nombre de morts civils serà tan gran que potser n’haurem de prendre una altra.

L’URSS llavors era molt diferent del que és ara Rússia. Putin ha apujat el nivell de vida els darrers 20 anys i ara té molt de suport a Rússia per a la guerra, així que és una idea equivocada dels occidentals considerar que aquesta és la guerra de Putin.

Mai hi ha hagut un aixecament de les masses a Rússia, la Revolució d’Octubre va ser una altra cosa. Hauria de ser un cop de palau.

Podem dir que tots hem estat una mica ingenus. Molts no ens podíem creure el que acabaria passant.