Política

"Només el peronisme pot governar Argentina"

Ernesto Zambrini és sociòleg, catedràtic de les universitats de Buenos Aires i La Plata i un especialista a desxifrar els entrellats del peronisme. Atribueix el triomf de Cristina Kirchner a la gestió del seu marit i a la impossibilitat de l’oposició de generar alternatives. També considera que el gran repte de la futura presidenta serà elaborar un pla a llarg termini per a l’Argentina.

Per què ha guanyat les eleccions Cristina Kirchner?
No hi ha cap motiu, però difícilment es perden unes eleccions quan el creixement econòmic és d’un 7% anual durant els últims quatre anys. També cal tenir en compte l’habilitat política de Néstor Kirchner per construir poder.

Així doncs, ¿l’oposició no tenia cap possibilitat?
No, perquè està totalment disgregada i no té una figura que l’aglutini. A més a més, el vot a l’Argentina ja no és captiu. Això vol dir que la gent, de vegades, entén més coses de les que se suposen.

¿El vot cap a Cristina Kirchner va ser peronista?
És difícil de dir, perquè vivim la disgregació dels partits tradicionals. Aturar o no aquest procés potser serà el gran repte de Néstor Kirchner en la seva retirada. El dilema és si es dedicarà a reconstruir el peronisme quedant-se ell com a figura central o bé aprofundirà en la formació Front per a la Victòria. Si escull la segona opció, potser deixarà morir el partit com un magatzem de figures, diguem-ne de romanents.

Pot desaparèixer el peronisme?
Crec que no, per la identitat que aquest moviment ha generat al llarg de la història. Sóc de l’opinió que seria un error que Kirchner elaborés un moviment fora del peronisme tot i que crida l’atenció que tot el que va suposar la litúrgia del justicialisme [peronisme] del govern sortint ha aparegut molt poc.

¿I els partits tradicionals com ara la Unió Cívica Radical (UCR)?
Després del govern de Fernando De la Rúa, el radicalisme ja no té cap possibilitat de reorganitzar-se. Si es repassa la història, des de l’any 1928 han governat quatre cops i només un van poder acabar el mandat. Amb aquest llast, en l’imaginari social plana el sentiment que no serien capaços d’acabar un hipotètic futur mandat.

Aleshores, a l’Argentina, ¿només pot governar el peronisme?
Ara com ara, sí. El peronisme té infinitat de defectes, però el que té clar és que el poder s’exerceix, no es deté.

¿I pensa que podrà sobreviure el projecte de l’oposició liderat per Elisa Carrió com a cap de la Coalició Cívica?
Ho dubto. El seu estil és molt verticalista i tots els que hi han treballat diuen que és insostenible.

Llavors, quina figura pot sorgir des de l’oposició?
Almenys potencialment, des de la dreta, Mauricio Macri [l’alcalde electe de la ciutat de Buenos Aires]. Però només potencialment, perquè dependrà de la gestió que faci des de l’alcaldia de la capital. Sincerament, crec que, en realitat, no hi ha cap figura que pugui sobresortir en l’espectre de la dreta.

No hi ha espai per a la dreta?
És que la dreta està mimetitzada en els diferents partits. Això és molt dolent per al sistema, perquè per al joc democràtic és important que hi hagi identificacions clares. El problema és que aquí no hi ha una dreta liberal.

I a què ho atribueix?
Al fet que no té capacitat de construcció política. Una part d’aquesta dreta liberal va donar suport a Carlos Menem durant els anys 90, però ha quedat associada als escàndols de corrupció de la seva gestió.

Què hauria de fer Cristina Kirchner durant el seu govern?
Generar un gran consens, continuar aprofitant la conjuntura internacional d’alts preus dels aliments i tenir prou decisió política per resoldre el problema de la distribució. Però, sobretot, haurà d’idear un pla estratègic d’aquí a 20 anys que defineixi cap a on va l’Argentina. Avui depenem del preu de la soja.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.