El govern congela les relacions polítiques amb el de Sánchez
Aragonès exigeix transparència i assumpció de responsabilitats per recuperar la confiança amb el govern espanyol
La taula de diàleg també s’atura, però les reunions tècniques es mantenen
LES FRASES
El govern de la Generalitat en ple va acompanyar ahir el president Pere Aragonès per denunciar el cas del Catalangate, exigir transparència al govern espanyol i anunciar que les relacions polítiques entre les dues administracions queden congelades fins que no hi hagi una investigació i es dirimeixin responsabilitats.
“Un estat democràtic no espia la ciutadania, un moviment democràtic, ni escolta les converses privades dels adversaris polítics del seu govern.” Amb aquesta sentència, Aragonès va iniciar la seva intervenció, en què va recordar que el cas ja batejat com el Catalangate és el cas d’espionatge més gran que s’ha detectat fins ara i representa un “atac flagrant a la feble democràcia” que, segons considera, té l’Estat espanyol.
Segons el cap del govern, davant d’una situació creada després de destapar-se el cas, “tot demòcrata” s’hauria de “rebel·lar”, i exigir que hi hagi “màxima transparència i assumpció de responsabilitats” respecte a això.
Aragonès va exigir que s’iniciï una investigació interna amb un control independent, facilitar la feina de la comissió al Congrés i que, una vegada es coneguin el resultats, s’assumeixin les responsabilitats polítiques que se’n derivin. El president va recordar que, quan van començar els atacs d’espionatge, el PP es trobava en el govern, amb Mariano Rajoy al davant, i que el director del CNI va seguir en el seu lloc quan Pedro Sánchez va ocupar la presidència espanyola.
El cap de l’executiu va anunciar que des del govern s’anirà “fins al final” per identificar l’origen dels atacs i qui els va autoritzar: “No descansarem fins que totes les persones que han permès l’atac a la democràcia responguin davant la justícia.”
Així, el govern de la Generalitat, mitjançant l’Agència de Ciberseguretat, i amb col·laboració amb els Mossos, durà a terme les “actuacions necessàries”, va dir Aragonès, per investigar “a fons” el cas. L’executiu també oferirà tota la defensa i el suport o acompanyament jurídic a les víctimes de l’espionatge. El mateix president, a títol personal, presentarà una denúncia davant l’atac que “vulnera” la seva persona i el seu entorn.
La taula, més aturada
Durant la investidura
Interrogat sobre si sabia quan havia rebut els primers missatges de contagi, Aragonès va explicar que els havia detectat després de la sentència, el 14 d’octubre del 2019, i també les primeres setmanes de gener del 2020, quan s’estaven realitzant les negociacions i les converses per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. D’altra banda, Aragonès va reconèixer que no podia assegurar al 100% que les seves comunicacions, en el dia d’avui, estiguessin protegides al 100%.
Reacció de La Moncloa
“El govern espanyol treballa per restablir la confiança amb la Generalitat.” Aquest és el missatge que La Moncloa va voler transmetre ahir després que el president de la Generalitat donés per congelades les relacions entre els dos executius. Respecte a la petició d’Aragonès que s’endegui una investigació, l’executiu espanyol va puntualitzar que no preveu de moment aquesta possibilitat, però va recordar que sempre “ha donat mostres d’una voluntat clara i inequívoca de diàleg durant tot el mandat”, i també què manté a més la seva “aposta per desjudicialitzar” el conflicte. Aquesta posició encaixa amb el discurs que la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, va fer ahir durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Mentrestant ni la fiscalia ni el Tribunal Suprem han anunciat que tinguin previst fer cap pas per esclarir els fets.
Puigneró xifra l’espionatge en 20 milions d’euros
El vicepresident del govern, Jordi Puigneró, ha considerat que el Catalangate i l’espionatge als independentistes converteix el 53% dels votants catalans en víctimes“d’un estat que espia la dissidència política i això no pot deixar ningú indiferent”. En la compareixença amb el president, Pere Aragonès, i la resta del Consell Executiu, Puigneró va assegurar que el tipus d’atac que han rebut els 65 càrrec espiats és “molt sofisticat”, i hi va afegir que, segons el que s’ha sabut fins ara, pot haver suposat una inversió de 20 milions d’euros. Tal com havia avançat Aragonès, Puigneró va anunciar una investigació conjunta dels Mossos amb l’Agència de Ciberseguretat, la qual, va recordar, va ser creada l’1 de gener del 2020 precisament per poder seguir aquests tipus de delictes. “Aquí hi ha culpables i hi ha d’haver una resposta”, hi va afegir Puigneró, que va assegurar que “un estat que espia recorda una pseudodemocràcia o una dictadura”. Per això, va concloure, el govern català ha decidit que “no es normalitzarà una relació amb un estat repressor” que espia l’independentisme. A més, va reclamar a la Comissió Europea una investigació internacional i independent.