Clam per integrar-se a Rússia
Ossètia del Sud, oficialment part de Geòrgia, veu en el conflicte d’Ucraïna l’ocasió per a l’annexió
El líder osseta, que aspira diumenge a la reelecció, vol un referèndum sobre la qüestió
Moscou s’hi mostra tebi
La república d’Ossètia del Sud veu l’oportunitat d’integrar-se a la Federació de Rússia, ara que la guerra d’Ucraïna està posant en evidència la fragilitat de les fronteres a l’est d’Europa i la disposició de Moscou d’utilitzar tota la força militar per controlar l’espai que vol sota la seva òrbita d’influència. Ossètia del Sud celebra diumenge la segona volta de les eleccions presidencials, i un dels temes de campanya és el referèndum d’integració.
Les repúbliques d’Ossètia del Sud i Abkhàzia oficialment són dins de Geòrgia, però el 2008 es van convertir, fent un símil, en un territori semblant al que avui dia representa la regió ucraïnesa del Donbass. Van començar a funcionar com a territoris independents després d’un contenciós armat fa trenta anys en no acceptar formar part de Geòrgia un cop aquest país va aconseguir la sobirania per la desfeta de la Unió Soviètica.
El 2008 el govern de Tbilisi, que aspirava llavors a entrar a l’OTAN, va enviar les tropes georgianes a Ossètia del Sud per aconseguir-ne el control. Però Rússia va respondre a l’acció militar amb un conflicte armat, enviant l’exèrcit a Ossètia del Sud i a Abkhàzia per protegir la independència de les dues repúbliques i diluir les possibilitats de tenir l’OTAN a les portes de casa. L’argument de Moscou va ser el mateix que l’emprat actualment: la defensa dels russos que viuen al territori.
El referèndum d’integració a Rússia ha escandalitzat el govern de Geòrgia, que qualifica la iniciativa d’“il·legítima i inacceptable”, però Tbilisi descarta iniciar un contenciós bèl·lic, que convertiria l’actual guerra d’Ucraïna en un gran conflicte multinacional a l’est d’Europa. El president d’Ossètia del Sud, Anatoli Bibilov, que aspira a la reelecció, va ser qui va anunciar la celebració del referèndum enmig de la campanya electoral, pensant a revalidar el seu mandat a les urnes. Tot i això, l’anunci no va tenir l’efecte esperat perquè en la primera volta de les eleccions va quedar segon, per sota d’Alan Gagloev, de 39 anys, un antic oficial de perfil baix del KGB, tal com el descriuen a la premsa regional del Caucas. De fet, és molt probable que diumenge hi hagi un nou president. Tot i que Gagloev comparteix la iniciativa del referèndum, en campanya ha subratllat que s’ha de fer amb un acord amb Moscou. I és que el Kremlin ha respost molt tímidament a la proposta del referèndum i no ha confirmat que properament tingui la intenció d’integrar Ossètia del Sud, de 55.000 habitants, dins de les seves fronteres. El govern osseta no ha contestat les preguntes d’aquest diari sobre com canviarà la vida de la regió si formen part de Rússia. “Rússia és el nostre soci estratègic, un estat estimat i proper, però a la república [d’Abkhàzia] no tenim la intenció d’unir-nos a la Federació de Rússia”, va dir Valeri Kvartxia, president del parlament d’aquesta altra república no reconeguda internacionalment, a l’agència Interfax.
Món rural i valors tradicionals
Abkhàzia, d’uns 245.000 habitants, no comparteix l’objectiu de formar part de Rússia i el govern ja està satisfet amb rebre només la protecció militar de Moscou i de mantenir amb el país l’escàs comerç exterior de la zona. I és que, tot i que oficialment és part de Geòrgia, a Abkhàzia només s’hi pot entrar a través de la frontera russa. És una societat eminentment rural i gairebé de subsistència. Aquest diari ha contactat amb Victor D., un jove rus de 34 anys procedent d’una ciutat de Sibèria que actualment viu a Abkhàzia perquè hi ha trobat un tipus de societat molt tradicional i agrària que encaixa amb les seves expectatives en la vida.
“La gent aquí viu més lliure que als països grans. Amb l’administració, el contacte és escàs. Tothom es coneix. Per tant, no tenen pressa per unir-se a Rússia. Els valors patriarcals continuen vius aquí. Les dones respecten els seus marits, els marits alimenten la família. Les dones són bones mestresses de casa, els nens obeeixen els seus pares. Hi ha molts productes frescos, naturals i casolans. Aquí hi ha molta agricultura de subsistència, i si les botigues tanquessin gairebé ningú se n’adonaria”, destaca en una conversa per xarxes socials.
Interrogat sobre si observa joves que volen emigrar i viure en un altre tipus de societat, respon: “Els valors familiars tenen poder en els cercles juvenils, malgrat el domini de la propaganda liberal. Els joves viuen amb més seguretat, i és clar que hi ha el risc d’oblidar-se de les tradicions, però aquest problema hi és a tot el món pels mitjans de comunicació, la música, les pel·lícules...” El conflicte d’Ucraïna continua i ara les batalles se centren, sobretot, a la regió del Donbass. En tot cas, es tracta d’un contenciós bèl·lic que, depenent de com acabi, podria tenir conseqüències en repúbliques prorusses com les d’Ossètia del Sud i Abkhàzia.