Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa
Putin dona per “alliberada” la ciutat portuària de Mariúpol
Zelenski confirma que Rússia domina quasi tota la localitat, però diu que encara hi resisteixen soldats ucraïnesos i denuncia que hi ha 120.000 civils atrapats
Biden anuncia 800 milions de dòlars en nova ajuda militar a Ucraïna
El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va confirmar ahir que l’exèrcit rus controla “la major part” de Mariúpol, si bé encara hi ha centenars de tropes ucraïneses a la planta metal·lúrgica d’Azovstal, l’últim reducte de la resistència. Zelenski va denunciar que encara hi ha 120.000 civils bloquejats que no poden sortir de la ciutat.
El líder ucraïnès va respondre així al ministre de Defensa rus, Seguei Shoigu, que al matí havia anunciat la captura de la ciutat portuària. El mateix Putin havia donat per “alliberada” la localitat després d’haver indicat un canvi en l’estratègia per conquerir-la: en lloc d’ordenar l’assalt sobre la fàbrica on s’atrinxera la resistència, hauria proposat un acordonament perquè “no en sortís ni una mosca” i hauria “suggerit” als soldats ucraïnesos que entreguessin les armes tot garantint-los “la vida i un tracte digne”, segons va informar l’agència Ria.
Més fosses comunes
L’alcalde de Mariúpol, Vadim Boitxenko, va informar de la descoberta d’una nova fossa comuna d’uns 30 metres d’extensió cavada per les tropes russes a uns 20 quilòmetres de la ciutat, prop de la localitat de Manhush. Segons Boitxenko, els russos amaguen a la fossa les proves dels crims de guerra que estan cometent a Mariúpol. El govern ucraïnès, d’altra banda, va informar ahir d’un altre intercanvi de presoners amb Rússia, el sisè des de l’inici de la invasió, el 24 de febrer passat. Dels 19 ucraïnesos alliberats, 10 són militars i la resta, civils. Mentrestant, des dels EUA, el president Joe Biden va dir que “no hi ha proves encara que Mariúpol hagi caigut completament” i va demanar un corredor humanitari per a l’evacuació de civils de l’acereria i d’altres parts de la ciutat. També va anunciar ahir un nou paquet d’ajuda militar a Ucraïna per valor de 800 milions de dòlars. En una intervenció a la Casa Blanca, Biden va revelar que l’ajuda inclou armes d’artilleria pesant, canons Howitzer i més drons d’ús tàctic, que seran enviats “directament a les línies del front de la llibertat”. “Estem compartint i continuarem compartint intel·ligència significativa i oportuna per ajudar Ucraïna a defensar-se de l’agressió de Rússia”, va dir el mandatari. També va indicar que prohibirà que els vaixells russos atraquin a ports nord-americans i accedeixin a les costes dels Estats Units, una mesura semblant a la que ja ha estat adoptada per Europa.
Biden va criticar la brutalitat de les forces russes a Ucraïna i va remarcar que el més important és que la comunitat internacional mantingui la unitat enfront de Putin.
Plega un magnat rus antiinvasió
RedaccióVaguit Alekpérov, president de Lukoil, la petroliera privada més important de Rússia, va renunciar ahir al càrrec, segons va informar la companyia en un comunicat. Alekpérov, que presidia Lukoil des del 1993, també va abandonar en el seu lloc en el consell d’administració de l’empresa. El comunicat no detalla els motius de la dimissió de l’oligarca, que al març havia demanat la fi de la invasió d’Ucraïna. Alekpérov és el quart home més ric del seu país –amb uns 25.000 milions de dòlars–, segons la revista Forbes. Lukoil va ser la petroliera més gran de Rússia fins que Rosneft va rebre els actius expropiats a Yukos, companyia dirigida per Mikhaïl Khodorkovski.
