Bush insta el Congrés a no reconèixer el genocidi armeni

Aquest cop ha estat el genocidi armeni el que ha provocat un nou xoc entre el president dels EUA, George W. Bush, i el Congrés nord-americà. Bush va instar ahir els legisladors a no aprovar una resolució que declara com a genocidi la matança d'armenis a l'Imperi Otomà, el que ara és l'est de Turquia. "Aquesta resolució no és la resposta correcta a aquesta històrica matança", va dir Bush hores abans que el comitè d'afers exteriors es preparés per votar. Tant el president nord-americà com la secretària d'Estat, Condoleezza Rice, van pressionar per frenar la mesura. Bush va advertir que la resolució afectaria negativament les relacions amb Turquia, que qüestiona la matança ocorreguda entre el 1915 i el 1917. Altres països com França, ja han aprovat una mesura similar a la que proposen els congressistes nord-americans.

"Si s'aprova farà molt de mal a les nostres relacions amb un aliat clau a l'OTAN i en la guerra contra el terrorisme", va dir Bush. Rice va dir que la resolució seria "molt problemàtica" per a la política dels EUA al Pròxim Orient. I és que Turquia és una estació vital en les remeses de combustible i en el transport militar nord-americà cap a l'Iraq. Un 70% dels aparells militars nord-americans sobrevolen l'espai aeri turc, i un terç del combustible que les tropes militars nord-americanes utilitzen a l'Iraq surt de Turquia.

La mesura ha de ser debatuda a la Cambra de Representants un cop hagi estat aprovada pel comitè, però tot i que passi els dos tràmits, el projecte de llei no serà vinculant, perquè el president Bush ja ha dit que s'hi oposarà. És, per tant, simbòlica, però tot i això Washington tem que malmeti les delicades relacions amb Turquia. I més ara que el govern turc vol actuar al nord de l'Iraq per aturar les incursions dels militants kurds. Els EUA s'hi oposen perquè volen evitar problemes en la que ha estat la part més estable de l'Iraq.

També Ankara ha estat fent tot el possible per impedir que la mesura arribi al Congrés. Polítics turcs s'han desplaçat als EUA per parlar amb els legisladors, i el president de Turquia, Abdullah Gül, ha contactat directament amb el president nord-americà. Gül va advertir que "si la iniciativa és adoptada, emergiran problemes greus en les relacions bilaterals".

La mesura semblava tenir prou suport per ser aprovada pel comitè, però els seus partidaris temen que no superi les pressions.

Compensacions
Armènia sosté que fins a 1,5 milions d'armenis van ser víctimes d'una matança organitzada per forçar-los a marxar del que avui és territori turc. Turquia, en canvi, refusa que hi hagués una política d'Estat per matar els armenis i assegura que un gran nombre d'ells van morir a causa del col·lapse de l'Imperi Otomà i durant el caos previ a la Primera Guerra Mundial. Ankara tem que si és reconeix el genocidi s'obrin les portes a altres reivindicacions com el reclam de compensacions o de territori.