Política

Sánchez salva l’“avís” d’ERC amb el vot de Bildu i PDeCAT

Tira endavant ‘in extremis’ el decret de mesures contra la crisi tot i l’oposició de la majoria de l’independentisme com a protesta pel Catalangate

Es constitueix la comissió de Secrets Oficials

El president espanyol Pedro Sánchez va salvar ahir in extremis l’avís que li va enviar la majoria de l’independentisme, inclòs ERC, quan va votar no a la convalidació del decret de mesures contra la crisi provocada per la guerra a Ucraïna, com a protesta per l’escàndol del Catalangate i la freda reacció de La Moncloa. L’executiu espanyol va tirar endavant la mesura, que inclou entre altres punts l’ajut de 20 cèntims per litre de carburant, per 176 vots a 172 i una abstenció, gràcies al sí, entre altres grups com el PNB, de dos grups que també tenen presumptes espiats: el PDeCAT de David Bonvehí i Marc Solsona, a més de l’expresident Artur Mas, i l’EH Bildu d’Arnaldo Otegi i el diputat Jon Iñárritu. Les converses amb el PP, un altre dels aliats alternatius que havia previst el PSOE, finalment no van cristal·litzar entre retrets mutus. Sánchez, que va anul·lar un viatge a Polònia i Moldàvia per seguir in situ les negociacions de darrera hora, presumia minuts després al pati del Congrés perquè havia prevalgut “l’interès general sobre la politiqueria d’alguns”, i refermava “per descomptat” el seu suport a la ministra de Defensa, Margarita Robles, de qui tot l’independentisme continua exigint el cessament. Fins i tot la líder dels comuns a Catalunya, Jèssica Albiach, deia ahir que Robles “ha de plegar” si s’acaba demostrant que és darrere l’espionatge.

ERC, fins ara aliada parlamentària preferent, va decidir al final fer visible el seu enuig amb un no que, en un comunicat al matí, definia com a “primer avís” després que el govern espanyol no s’hagi mogut per assumir responsabilitats en el cas. “Si volen conèixer què votarem al decret preguntin al CNI o a la ministra Robles”, etzibava des de la tribuna la diputada Montse Bassa. Els republicans justificaven que continuaran oberts a mesures “a favor de la gent”, però “mai a costa” de renunciar a la defensa de drets fonamentals, i exigien el retorn de “mínimes garanties” per recuperar la taula de negociació i “tractar-hi amb urgència” una agenda antirepressiva on inclouen el Catalangate. A més, retreien la “irresponsabilitat” de La Moncloa de deixar en mans dels espiats “el pes” de la decisió de convalidar o no el decret. “El PSOE torna a jugar a la ruleta russa”, resumia després als passadissos el seu líder, Gabriel Rufián, que li retreia que “té ganes” de pactar amb el PP.

Rufián va dir que “respecta” la decisió d’EH Bildu, amb qui té un acord de cooperació parlamentària. La seva portaveu, Mertxe Aizpurua, justificava el sí “per responsabilitat”, perquè “la gent no pot ser qui pagui les conseqüències”. En termes similars, Ferran Bel, del PDeCAT, valorava que la prioritat ha de ser “millorar la vida dels ciutadans” abans que “castigar” el govern espanyol, si bé criticava que no sabés reaccionar “amb la contundència necessària” a l’escàndol o a les “declaracions impresentables” de Robles la vigília, quan va justificar l’espionatge a l’independentisme. “Estaríem disparant un tret als peus dels nostres conciutadans”, cloïa, però, Bel.

Junts i CUP, en canvi, van ser implacables amb el govern espanyol. “L’independentisme no pot regalar estabilitat a un govern que ens espia”, resumia la portaveu de JxCat, Míriam Nogueras, que advocava per posar fi al “diàleg fictici”. El cupaire Albert Botran deia que l’executiu “no mereix el vot dels independentistes ni de cap grup” que vulgui aclarir l’origen de l’atac.

En un ple extraordinari tot seguit, el Congrés aprovava la constitució de la comissió de Secrets Oficials, en què per primer cop entra l’independentisme amb diputats d’ERC, EH Bildu, Junts i la CUP, gràcies a la rebaixa del quòrum necessari de tres cinquenes parts a la majoria absoluta. PP i Vox hi van votar en contra, i Cs fins i tot va marxar en senyal de protesta. La comissió, que dirigirà la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, començarà a treballar probablement la setmana vinent, després que el ministre de Presidència, Félix Bolaños, l’oferís a la seva homòloga Laura Vilagrà com a fórmula per donar explicacions, si bé l’independentisme entén que és insuficient en ser un fòrum tancat i exigeix una comissió d’investigació.

18 “líders” de Tsunami

Mentrestant ahir la premsa madrilenya publicava noves revelacions. Segons el digital El Confidencial, que citava fonts properes a l’operació, el govern espanyol va autoritzar al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) la intervenció del telèfon de 18 suposats líders de Tsunami Democràtic, la plataforma a l’ombra que l’octubre del 2019 va liderar les mobilitzacions contra la sentència de l’1-O. El resultat de l’espionatge, que havia rebut l’autorització preceptiva del Tribunal Suprem, hauria estat transmès a La Moncloa. El digital no n’assenyala els responsables concrets, però apunta al CNI i altres serveis d’informació estatals. Entre els espiats per indicació de La Moncloa hi hauria l’enginyer que ha liderat la investigació del Catalangate, Elies Campo Cid, qualificat de “peça fonamental” pel seu paper en el disseny de l’estructura tecnològica.

També El Español publicava que el jutge va avalar l’ús del programa Pegasus pels suposats nexes de l’independentisme amb Rússia i Tsunami Democràtic. A més, justificava que alguns dels investigats eren els elegits pel president a l’exili Carles Puigdemont per formar “el CNI català”, segons fonts citades dels serveis secrets espanyols.

Puigneró apel·la a Europa i Junts ja mira a La Moncloa

En una interpel·lació al Parlament, el vicepresident Jordi Puigneró va insistir ahir a la tarda a exigir el cap de la ministra Robles. “La cosa ja no és si ha de dimitir, sinó quan”, etzibava. Puigneró, acabat d’aterrar d’un viatge a Nova York, on grups de ciberdefensa dels drets humans li han exposat que preparen informes sobre el cas, va apel·lar a la reacció de les institucions europees, perquè “per ser creïbles i donar lliçons del que passa en altres llocs del món primer s’ha de fer la feina a casa”. “Europa s’hi juga molt”, reblava, tot recordant que el cas ha deixat de ser un afer intern perquè afecta diversos eurodiputats. Puigneró, això sí, va recordar que el 2020, quan ja havien acabat els espionatges denunciats, es va engegar l’Agència Catalana de Ciberseguretat, i des de llavors s’han reforçat els mecanismes de ciberprotecció del govern. “Almenys així ho posem més difícil als dolents, i minimitzem el risc de ser espiats”, subratllava.

En la pregunta a Puigneró, un dels espiats, el vicepresident de Junts Josep Rius, ja apuntava més amunt. “Mentre no s’aclareixin els fets, per Junts Pedro Sánchez és el màxim responsable del Catalangate”, disparava, mentre acusava el president espanyol d’amagar-se “darrere la prepotència” de Robles. Això sí, també avisava que “ningú es pensi que amb dimissions n’hi haurà prou, i exigia “una investigació efectiva” del cas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.