Política
El Parlament dóna llum verda a la primera institució estatal per recuperar la memòria històrica
El parlament català ha aprovat avui la llei de creació del Memorial Democràtic, que serà la primera institució de l'Estat dedicada a recuperar la memòria democràtica i que ha comptat amb els vots a favor de PSC, ERC i ICV-EUiA, en contra de PPC i Ciutadans, i l'abstenció de CiU.
La federació nacionalista ha donat suport als articles que incloïen referències històriques a la Guerra Civil i a la dictadura, però s'ha abstingut a la resta de la llei en no estar d'acord en el fet que aquest organisme depengui del govern català en lloc del parlament català.
El text que s'ha aprovat avui reconeix "la memòria i la dignitat de totes les víctimes del franquisme i també les de la violència política incontrolada a la rereguarda republicana", amb la qual cosa per primera vegada el Parlament admet en una llei els excessos del bàndol republicà.
El text de la llei diu que entre les funcions de la institució està la de retre homenatge a les persones que van patir persecució "per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials", i assegura que la dictadura de Franco "va perpetrar la destrucció de totes les institucions democràtiques i la sistemàtica voluntat d'aniquilació de la llengua i cultura catalanes".
El Memorial Democràtic se centrarà en el període 1931-1980, tindrà una seu i tindrà com a objectiu ser un centre de commemoració i difusió per recuperar la memòria democràtica i donar a conèixer a les joves generacions els fonaments de la democràcia.
La llei afirma que el director del Memorial Democràtic serà nomenat pel govern català, i que la Junta de Govern de la institució constarà de 23 membres. Deu escollits pel govern català, altres deu pel Parlament (sis nomenats per cadascun dels grups de la cambra i quatre elegits per una majoria de dos terços de diputats), i tres més a proposta d'historiadors i entitats vinculades a la memòria històrica.
En nom de CiU, el diputat Santi Vila ha assegurat que el seu grup s'havia inclinat per l'abstenció perquè "per a un diputat liberal genera desconfiança que el govern digui què ha de ser digne de record". Vila ha explicat que si s'hagués acceptat que la institució depengués del Parlament, CiU hauria votat a favor, però que el govern català no ha estat disposat a això i ara pot caure en el "risc d'imposar visions dirigistes, més pròpies de totalitarismes del segle XX" que del segle XXI, i en el risc de "donar una versió anacrònica" dels fets de la Guerra Civil.
El diputat del PPC Jordi Montanya ha afirmat que el seu grup "condemna sense pal·liatius règims totalitaris i dictatorials" i que ha estat "sempre favorable a la justa reparació de les víctimes" dels dos bàndols de la Guerra Civil. No obstant això, ha justificat el seu vot en contra després de comentar que la llei pretenia "acontentar determinades entitats i associacions més mogudes pel rancor i l'afany de venjança que per la seva preocupació per la memòria històrica", i "adoctrinar les ments de les futures generacions de catalans".
De la seva banda, el president de Ciutadans, Albert Rivera, el grup del qual demanava que la llei fes referència a les víctimes d'ETA i Terra Lliure, ha asseverat que Catalunya no ha construït els seus valors democràtics en l'antifranquisme, i ha desqualificat la llei.
Quant als grups de la majoria, el diputat Josep Maria Balcells (PSC) ha lamentat l'abstenció de CiU i les "excuses" del PPC per no condemnar el franquisme, i ha confiat que la llei s'estudiï en l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.
La diputada d'ERC Maria Mercè Roca ha destacat que és una "llàstima" que la llei del Memorial Democràtic no hagi anat acompanyada d'una llei espanyola que anul·lés judicis sumaríssims com els de Lluís Companys.
De la seva banda, el diputat Jaume Bosch (ICV-EUiA) ha dit que és la primera llei del Parlament que condemna explícitament el franquisme, i ha demanat respecte a les entitats de la memòria.
La federació nacionalista ha donat suport als articles que incloïen referències històriques a la Guerra Civil i a la dictadura, però s'ha abstingut a la resta de la llei en no estar d'acord en el fet que aquest organisme depengui del govern català en lloc del parlament català.
El text que s'ha aprovat avui reconeix "la memòria i la dignitat de totes les víctimes del franquisme i també les de la violència política incontrolada a la rereguarda republicana", amb la qual cosa per primera vegada el Parlament admet en una llei els excessos del bàndol republicà.
El text de la llei diu que entre les funcions de la institució està la de retre homenatge a les persones que van patir persecució "per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials", i assegura que la dictadura de Franco "va perpetrar la destrucció de totes les institucions democràtiques i la sistemàtica voluntat d'aniquilació de la llengua i cultura catalanes".
El Memorial Democràtic se centrarà en el període 1931-1980, tindrà una seu i tindrà com a objectiu ser un centre de commemoració i difusió per recuperar la memòria democràtica i donar a conèixer a les joves generacions els fonaments de la democràcia.
La llei afirma que el director del Memorial Democràtic serà nomenat pel govern català, i que la Junta de Govern de la institució constarà de 23 membres. Deu escollits pel govern català, altres deu pel Parlament (sis nomenats per cadascun dels grups de la cambra i quatre elegits per una majoria de dos terços de diputats), i tres més a proposta d'historiadors i entitats vinculades a la memòria històrica.
En nom de CiU, el diputat Santi Vila ha assegurat que el seu grup s'havia inclinat per l'abstenció perquè "per a un diputat liberal genera desconfiança que el govern digui què ha de ser digne de record". Vila ha explicat que si s'hagués acceptat que la institució depengués del Parlament, CiU hauria votat a favor, però que el govern català no ha estat disposat a això i ara pot caure en el "risc d'imposar visions dirigistes, més pròpies de totalitarismes del segle XX" que del segle XXI, i en el risc de "donar una versió anacrònica" dels fets de la Guerra Civil.
El diputat del PPC Jordi Montanya ha afirmat que el seu grup "condemna sense pal·liatius règims totalitaris i dictatorials" i que ha estat "sempre favorable a la justa reparació de les víctimes" dels dos bàndols de la Guerra Civil. No obstant això, ha justificat el seu vot en contra després de comentar que la llei pretenia "acontentar determinades entitats i associacions més mogudes pel rancor i l'afany de venjança que per la seva preocupació per la memòria històrica", i "adoctrinar les ments de les futures generacions de catalans".
De la seva banda, el president de Ciutadans, Albert Rivera, el grup del qual demanava que la llei fes referència a les víctimes d'ETA i Terra Lliure, ha asseverat que Catalunya no ha construït els seus valors democràtics en l'antifranquisme, i ha desqualificat la llei.
Quant als grups de la majoria, el diputat Josep Maria Balcells (PSC) ha lamentat l'abstenció de CiU i les "excuses" del PPC per no condemnar el franquisme, i ha confiat que la llei s'estudiï en l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.
La diputada d'ERC Maria Mercè Roca ha destacat que és una "llàstima" que la llei del Memorial Democràtic no hagi anat acompanyada d'una llei espanyola que anul·lés judicis sumaríssims com els de Lluís Companys.
De la seva banda, el diputat Jaume Bosch (ICV-EUiA) ha dit que és la primera llei del Parlament que condemna explícitament el franquisme, i ha demanat respecte a les entitats de la memòria.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.