La Conferència sobre el Futur d’Europa exclou l’autodeterminació i el català
La iniciativa per crear un mecanisme de claredat en processos d’independència era una de les més votades pels ciutadans
El plenari de la Conferència sobre el Futur d’Europa (Cofoe) ha adoptat aquest dissabte per consens les conclusions de les 49 propostes que han de guiar les reformes de les institucions europees en el futur. Una iniciativa que defensava que la Unió Europea hauria de desenvolupar un “mecanisme europeu de claredat” per oferir certeses legals i diàleg als possibles casos d’autodeterminació dins de la UE ha estat exclosa del document final tot i que va arribar a ser la segona més votada pels ciutadans en l’apartat de Democràcia de la plataforma digital. Tampoc ha passat el filtre una proposta per promoure l’oficialitat del català, tot i que sí que se n’ha aprovat una que, genèricament, demana protegir més les llengües minoritàries i regionals.
L’eurodiputat de Bildu Pernando Barrenda ha expressat el seu “malestar” per la decisió, que considera “arbitrària”. “No es pot deixar les nacions sense estat fora del resultat de la reflexió de la COFOE”, ha lamentat.
L’expresident de la Generalitat i eurodiputat de JxCat, Carles Puigdemont, ha intervingut en el debat per exigir que les propostes que sí que han tirat endavant no acabin en paper mullat.
“Hi ha problemes que requereixen canvis ràpids, com la violació de drets fonamentals, que es veu en l’espionatge de Pegasus, que és una amenaça profunda a la democràcia europea”, ha dit.
“Quin serà el balanç d’aquí a un any?”, s’ha preguntat l’expresident sobre en què es concretarà la COFOE. Per Puigdemont, cal que “l’aproximació entre ciutadans i institucions no es perdi, ni sigui una excepció en la història de la Unió Europea”.
Entre les 49 propostes que s’han adoptat després de l’exercici de reflexió ciutadana promogut pel COFOE hi ha la fi de la unanimitat per aprovar decisions de la UE, l’eliminació del dret a veto dels estats, l’impuls d’unes forces armades europees o la creació de llistes electorals transnacionals.
També hi ha una proposta per “promoure el multilingüisme” i oferir “protecció addicional” a les llengües minoritàries i regionals. A més, es demana la creació d’una institució de la Unió Europea dedicada explícitament a la promoció de la diversitat lingüística. En canvi, va caure la proposta ciutadana per promoure l’oficialitat del català a la Unió Europea, equiparant-la a altres idiomes amb molts menys parlants que sí que tenen reconegut aquest dret, i que tenia uns 915 suports.
La proposta sobre l’autodeterminació –amb 1002 suports- no va arribar a ser seleccionada per ser a l’esborrany de recomanacions finals malgrat ser entre les més votades en la plataforma digital. Diversos eurodiputats independentistes s’havien queixat en els últims dies d’aquesta decisió, inclosos els de JxCat i ERC. El diputat dels Verds Niklas Nienab també va lamentar en una intervenció a l’Eurocambra l’exclusió del tema de l’autodeterminació.
Finalment, tampoc va aconseguir entrar en el document final una iniciativa per evitar els “dobles estàndards” en la defensa de la democràcia i l’estat de dret, que havia aconseguits unes 700 adhesions.
Propers passos
“Les conclusions de la Conferència sobre el Futur d’Europa no es poden ignorar. L’Eurocambra garantirà que no passi: la setmana que ve activarem el procediment per convocar una convenció i reformar els tractats de la UE”, ha assegurat l’eurodiputat liberal i copresident executiu de la COFOE, Guy Verhofstadt.
La vicepresidenta de la Comissió Europea responsable de Democràcia i Demografia, Dubravka Suica, ha defensat que és un “moment significatiu” per a la història de la democràcia europea i que les recomanacions ciutadanes no poden quedar en un simple document.
El proper gran pas de la COFOE serà el dia 9 de maig, coincidint amb el Dia d’Europa, quan el comitè executiu de la Conferència haurà de presentar l’informe final d’aquest exercici de consulta ciutadana.
