Estat francès
Eleccions legislatives
Els socialistes s’uneixen a Mélenchon tot i la vella guàrdia
El PS ha de ratificar avui l’acord de coalició d’esquerres en les legislatives
L’exprimer ministre Cazeneuve plega en protesta pel pacte
Amenaces de candidatures dissidents
Encara falta l’aprovació avui del seu consell nacional, que es preveu moguda, però la direcció del Partit Socialista (PS) ha fet un pas decisiu per permetre una coalició d’esquerres a França que trenca amb el seu passat immediat. Després de dies de negociacions maratonianes a la seu de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, el partit que fins ara ostentava l’hegemonia a l’esquerra es va plegar ahir als designis de l’excàrrec socialista per anar junts a les legislatives de juny, juntament amb ecologistes i comunistes. Una plataforma a quatre que promet, alhora, partir en dos la família socialista.
D’entrada, el tema clau era el repartiment de cadascuna de les 577 circumscripcions de l’Assemblea. Els insubmisos n’han atorgat un centenar als verds, una cinquantena als comunistes i, finalment, una setantena als socialistes. Aquests en volien cent, donada la seva més forta implantació local i el seu grup més nodrit de l’esquerra ara amb 28 diputats. Però el desastrós resultat de la seva candidata a les presidencials, Anne Hidalgo, els ha aconsellat ser pragmàtics.
Quant al text programàtic, com va ocórrer amb els ecologistes, es deixa de banda la diferència sobre els tractats europeus amb una frase diplomàtica: “Els dos partits estimen que comparteixen un objectiu comú, el de posar fi a la línia liberal i productivista de la UE”, per estalviar-se utilitzar el terme desobeir, defensat pels mélenchonistes. Però els socialistes assumeixen tornar a la jubilació als 60 anys i derogar la reforma laboral, aprovada durant la presidència d’Hollande.
Precisament, els més propers col·laboradors de l’època d’Hollande són els que ja han saltat a la brega. L’ex primer ministre Bernard Cazeneuve ha anunciat que se’n va del partit, com també l’ex president de l’Assemblea en l’anterior legislatura, Claude Bartolone. L’anterior primer secretari, Jean-Christophe Cambadélis, que va donar pas a l’actual, Olivier Faure, líder de la nova estratègia, va parlar de “rendició”. “Crido els socialistes a refusar aquest acord sota totes les formes possibles, sigui amb un vot dels militants o al consell nacional”, va piular Cambadélis. Per la seva part, l’alcalde de Le Mans, Stéphane Le Foll, s’ofereix a liderar els dissidents que vulguin presentar candidatures a les legislatives en contra de la nova coalició d’esquerres.
LA XIFRA
Macron no troba una candidata per substituir Castex
Vicenç BatallaDes de l’Elisi, els contratemps són uns altres en espera de decidir tots els candidats de la majoria governamental. El primer maldecap del president reelegit, Emmanuel Macron, és que no troba recanvi al primer ministre nord-català, Jean Castex. Per això, ahir el portaveu de l’executiu, Gabriel Attal, va anunciar que Castex continuarà almenys fins al 13 de maig, data oficial de la fi de l’actual quinquenni. “El temps de les decisions individuals i dels nomenaments encara no ha arribat i no s’ha efectuat cap tipus de proposició”, va argumentar Attal per a aquesta situació que sorprèn els mateixos macronistes. La realitat és que, segons revela el setmanari satíric sempre ben informat Le Canard Enchaîné, Macron ja s’ha trobat amb dos rebuigs a l’oferiment del càrrec. Tant de l’exdirectora de gabinet de Manuel Valls quan era primer ministre, Véronique Bégague, i que ara és la número dos del gegant immobiliari Nexity, com de la presidenta del grup socialista a l’Assemblea, l’occitana Valérie Rabault. Totes dues complien el perfil buscat de venir de l’esquerra i ser dones. Macron haurà de continuar buscant si no vol donar una imatge de falta d’orientació de cara a les legislatives.
