Vilagrà neda i guarda la roba

Fent gala de la seva faceta de nedadora, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va llançar-se ahir a la piscina de la comissió d’afers institucionals del Parlament, a petició de la CUP i els comuns, per donar explicacions sobre la candidatura que impulsa per als Jocs d’hivern del 2030, i més en concret sobre l’enquesta de percepció del projecte que el govern va encarregar al desembre. La consellera, això sí, va evitar mullar-se, sobretot en res que pugui donar motius al Comitè Olímpic Espanyol (COE) per voler tocar l’acord tècnic a què ja van arribar al març totes les parts, que s’entén bo per a Catalunya però que Aragó està movent cel i terra des d’aleshores perquè es renegociï. L’únic anunci ahir, així, va ser que el president Pere Aragonès signarà el 27 de maig el decret de convocatòria de la doble consulta que es farà a l’Alt Pirineu per decidir sobre la presentació de la candidatura, i al Ripollès, el Berguedà i el Solsonès sobre la seva implicació. La intenció del govern, aclaria Vilagrà, és llançar en les setmanes següents una campanya informativa sobre el projecte, la proposta tècnica, les dades d’inversió o de retorn en tots els àmbits. “Seran els partits i entitats qui facin campanya per afavorir el sí o el no”, matisava.

Tot i la compareixença d’ahir –ja prevista des de feia mesos–, el govern té clar que com menys soroll hi hagi, millor, i menys ara, a tot just 15 dies que expiri el termini del 20 de maig que el president del COE, Alejandro Blanco, s’ha autoimposat per tancar definitivament la proposta tècnica, que vol presentar l’1 de juny al president del COI, Thomas Bach, en la visita que té previst fer a Madrid. De moment, tot i que sempre hi ha contactes, no hi ha prevista cap nova reunió entre les parts, després que en l’última, el 25 d’abril, quedés clar que ni el govern aragonès ni el català, amb qui en principi s’alinea l’espanyol i el COE, pensen moure’s d’on són. És a dir, en el cas català, que només negociarà termes que no formen part de la proposta tècnica tancada –i per als quals, doncs, no hi ha pressa– com ara el nom de la candidatura –dimecres Blanco insistia que hi ha de ser “Barcelona”– o on es fan les cerimònies d’inauguració i clausura.

Ahir, tot i que diputats de Cs, PP i PSC la van burxar, Vilagrà va evitar polemitzar amb l’Aragó. Això sí, no es va estar de recordar, després de repassar amb detall tots els passos fets des que el 2010 l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu va llançar el repte, que el “lideratge” de la proposta és de Catalunya i que la idea és “col·laborar intensament amb altres territoris”, sobretot en allò en què el país no disposa d’un “actiu prou competitiu”. “No farem instal·lacions que no tinguin sentit, i aquí s’emmarca la col·laboració amb Aragó”, etzibava Vilagrà, que situava en el mateix sac la possible complicitat que caldrà amb estats com França, Itàlia, Suïssa o Bòsnia per a proves que no disposen d’infraestructures a Catalunya –ni de prou tradició per construir-ne per als Jocs i que després quedin en desús–, com els salts d’esquí o el bob. En el mateix sentit, a més, admetia que Andorra hi pot tenir també un paper, a fi d’aprofitar la seva capacitat hotelera. “Ens agrada que hi puguin col·laborar diferents estats, això és nou i és positiu”, concloïa, en referència als nous mètodes i criteris del COI, que prioritza tenir uns Jocs sostenibles.

La consellera, en tot cas, va dedicar el gruix de la intervenció a defensar el projecte com una “oportunitat històrica” per al Pirineu, que pot ajudar a accelerar inversions i ha d’estar al servei dels canvis estructurals de model que hi vol implantar igualment. A més, va recordar que avui ja s’hi fan proves multitudinàries, i va garantir el compromís ambiental, ja que a més “cap estudi” diu que d’aquí a vuit anys ja no hi haurà neu a les seus previstes.

Vilagrà també va constatar que, amb les xifres ara publicades de l’enquesta del desembre que afegeixen els resultats de les tres comarques incorporades a la consulta, el suport roman intacte, en un 74,2%, pel 74,6% que exhibia llavors. Això va propiciar la topada més dura de la sessió, amb la diputada de la CUP Dolors Sabater, que va denunciar que les dades s’expliquen “de manera esbiaixada, quan no tramposa”, i que només és “propaganda per vendre titulars” d’un projecte en què encara hi ha “molta opacitat”. La CUP veu inacceptable que “amb diner públic” es pagui la campanya informativa, i qualificava la candidatura d’“atemptat contra el Pirineu”. El diputat dels comuns Marc Parés també era crític amb l’estratègia de “vincular a grans esdeveniments els models de desenvolupament territorial”, i veu els Jocs una “incongruència” en l’actual context d’emergència climàtica. “Proposen continuar amb el mateix model però pintant-lo de verd”, retreia.