Política
"Farem una auditoria dels serveis bàsics de la ciutat"
ENTREVISTA: Jordi Hereu, alcalde de Barcelona
Alcalde, ja ha passat un mes de l'apagada. ¿La xarxa elèctrica està a punt per a la tornada de vacances?
Estem amatents fins que no es torni a la situació prèvia al 23 de juliol. Avui entrarà en servei el segon transformador de la central de Maragall. Ara ja estem en una situació sòlida, però fins al febrer no hi haurà normalitat.
I després del febrer què?
Com a alcalde em poso en la situació de l'usuari que té dos proveïdors que de manera necessària s'han de coordinar. Els exigeixo que es coordinin. Perquè en aquesta vida hi pot haver incidències però el que no es pot tornar a repetir és una crisi com la del 23 de juliol. Per fer-hi front hi ha el pla Tramuntana, que és l'expressió d'un Ajuntament que va voler planificar molt bé una xarxa mallada de la baixa i la mitja tensió.
Quin termini té el aquest pla?
El termini original era el 2015 i encara que pugui semblar molt allunyat, es va establir en funció dels desenvolupaments futurs de la ciutat com ara el pla de Sant Andreu-Sagrera. Però ara demanen dues coses: accelerar-lo i que l'alta tensió també entri en aquesta lògica.
¿Hi haurà problemes per trobar noves ubicacions per a les centrals?
No. Si hi ha alguna cosa positiva en aquesta crisi és que ara tots plegats som molts conscients que les subestacions també són equipaments de la ciutat. Per nosaltres no quedarà.
Però hi pot haver rebuig veïnal com va passar a la rambla del Poblenou.
No. En algun cas hi pot haver debat... Però també passa amb altres equipaments. A vegades has de negociar amb el territori.
La crisi de l'apagada va reactivar el debat de la ciutat aparador que s'aguanta amb pinces.
És la ciutat d'una àrea i d'un país que creix molt i que és molt dinàmic. I els aparadors no creixen si no tenen base. És cert que de tant en tant hem de tornar enrere i reflexionar sobre les coses més elementals, i per això farem una auditoria dels serveis que són bàsics, com ara l'aigua, la llum... Però això de dir que és una ciutat aparador em sembla molt exagerat.
I el segon retret més repetit és que s'està fent una ciutat només per als turistes i que es fa incòmoda la vida per als nadius.
Aquesta ciutat ha rebut en els últims anys diferents impactes. La volíem oberta al món i el món ha vingut aquí. Això ha generat concentració empresarial i també immigració amb tot el que representa d'oportunitat i de repte. La nostra és una ciutat atractiva en un món que viu un fenomen que es diu turisme i que ha fet una explosió. Ara hi ha una dialèctica entre la ciutat de l'usuari i la ciutat del resident. La ciutat de l'usuari comporta molts beneficis, molta riquesa, molts llocs de treball per als residents. És un fenomen molt important que té moltes cares. Alguna no ens agrada i l'hem de combatre.
Quins aspectes combatrà?
La Barcelona que no m'agrada és la que es ven com la ruta dels bars. Jo sempre he combatut el concepte de turisme com a escapisme, en què vas cap al sud a fer allò que al nord no pots fer. És moralment aberrant. Combatrem els apartaments turístics il·legals, les tendències que desnaturalitzin els barris, el comerç que sigui monocultiu... Però alhora també alerto contra un retorn nostàlgic, romàntic d'unes ciutats que ja no són el que eren. El món ha canviat. I a més hi ha el fenomen de les classes populars, que ara poden fer turisme, i ho vull defensar perquè em sembla una conquesta social i democràtica.
Aquest turista, però, sovint no pot anar en tren de l'aeroport a la ciutat perquè la xarxa funciona malament.
Ja fa un any que l'Ajuntament va fer arribar la seva diagnosi sobre Rodalies. Volem estar en la gestió de la crisi i jo valoro molt que el secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, s'hagi instal·lat a Barcelona. Perquè la gestió des de la proximitat em sembla un concepte important. Però de la gestió de la crisi hem de passar a un altre nivell i no s'ha d'acabar ni el 21 de desembre, quan arribi el TGV a Barcelona, ni el mes de març [data de les eleccions generals]. Hem de donar la volta a Rodalies i cal que es compleixi el pla d'infraestructures ferroviàries.
[...]
Llegiu l'entrevista sencera a Jordi Hereu a l'AVUI PAPER
Estem amatents fins que no es torni a la situació prèvia al 23 de juliol. Avui entrarà en servei el segon transformador de la central de Maragall. Ara ja estem en una situació sòlida, però fins al febrer no hi haurà normalitat.
I després del febrer què?
Com a alcalde em poso en la situació de l'usuari que té dos proveïdors que de manera necessària s'han de coordinar. Els exigeixo que es coordinin. Perquè en aquesta vida hi pot haver incidències però el que no es pot tornar a repetir és una crisi com la del 23 de juliol. Per fer-hi front hi ha el pla Tramuntana, que és l'expressió d'un Ajuntament que va voler planificar molt bé una xarxa mallada de la baixa i la mitja tensió.
Quin termini té el aquest pla?
El termini original era el 2015 i encara que pugui semblar molt allunyat, es va establir en funció dels desenvolupaments futurs de la ciutat com ara el pla de Sant Andreu-Sagrera. Però ara demanen dues coses: accelerar-lo i que l'alta tensió també entri en aquesta lògica.
¿Hi haurà problemes per trobar noves ubicacions per a les centrals?
No. Si hi ha alguna cosa positiva en aquesta crisi és que ara tots plegats som molts conscients que les subestacions també són equipaments de la ciutat. Per nosaltres no quedarà.
Però hi pot haver rebuig veïnal com va passar a la rambla del Poblenou.
No. En algun cas hi pot haver debat... Però també passa amb altres equipaments. A vegades has de negociar amb el territori.
La crisi de l'apagada va reactivar el debat de la ciutat aparador que s'aguanta amb pinces.
És la ciutat d'una àrea i d'un país que creix molt i que és molt dinàmic. I els aparadors no creixen si no tenen base. És cert que de tant en tant hem de tornar enrere i reflexionar sobre les coses més elementals, i per això farem una auditoria dels serveis que són bàsics, com ara l'aigua, la llum... Però això de dir que és una ciutat aparador em sembla molt exagerat.
I el segon retret més repetit és que s'està fent una ciutat només per als turistes i que es fa incòmoda la vida per als nadius.
Aquesta ciutat ha rebut en els últims anys diferents impactes. La volíem oberta al món i el món ha vingut aquí. Això ha generat concentració empresarial i també immigració amb tot el que representa d'oportunitat i de repte. La nostra és una ciutat atractiva en un món que viu un fenomen que es diu turisme i que ha fet una explosió. Ara hi ha una dialèctica entre la ciutat de l'usuari i la ciutat del resident. La ciutat de l'usuari comporta molts beneficis, molta riquesa, molts llocs de treball per als residents. És un fenomen molt important que té moltes cares. Alguna no ens agrada i l'hem de combatre.
Quins aspectes combatrà?
La Barcelona que no m'agrada és la que es ven com la ruta dels bars. Jo sempre he combatut el concepte de turisme com a escapisme, en què vas cap al sud a fer allò que al nord no pots fer. És moralment aberrant. Combatrem els apartaments turístics il·legals, les tendències que desnaturalitzin els barris, el comerç que sigui monocultiu... Però alhora també alerto contra un retorn nostàlgic, romàntic d'unes ciutats que ja no són el que eren. El món ha canviat. I a més hi ha el fenomen de les classes populars, que ara poden fer turisme, i ho vull defensar perquè em sembla una conquesta social i democràtica.
Aquest turista, però, sovint no pot anar en tren de l'aeroport a la ciutat perquè la xarxa funciona malament.
Ja fa un any que l'Ajuntament va fer arribar la seva diagnosi sobre Rodalies. Volem estar en la gestió de la crisi i jo valoro molt que el secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, s'hagi instal·lat a Barcelona. Perquè la gestió des de la proximitat em sembla un concepte important. Però de la gestió de la crisi hem de passar a un altre nivell i no s'ha d'acabar ni el 21 de desembre, quan arribi el TGV a Barcelona, ni el mes de març [data de les eleccions generals]. Hem de donar la volta a Rodalies i cal que es compleixi el pla d'infraestructures ferroviàries.
[...]
Llegiu l'entrevista sencera a Jordi Hereu a l'AVUI PAPER
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
