conflicte bèl·lic a l'est d'europa
Von der Leyen no convenç a Hongria perquè doni suport al veto al petroli rus
La dependència d’alguns països del centre d’Europa i de l’est, dificulta arribar a un acord comunitari sobre les sancions
La presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, no ha pogut convèncer aquest dilluns al primer ministre hongarès, l’ultranacionalista Viktor Orbán, que doni suport a les sancions comunitàries al petroli rus, durant una reunió sorpresa a Budapest que ha acabat sense grans avanços.
“El paquet (de noves sancions) significaria importants problemes per a Hongria”, ha assegurat el ministre d’Exteriors Péter Szijjártó després de la trobada, en referència al veto que Hongria manté d’incloure la prohibició de la compra de petroli entro del sisè paquet de sancions de la Unió Europea contra Rússia.
El Govern hongarès insisteix que aquesta mesura arruïnaria l’economia hongaresa, molt dependent del petroli i del gas que compra a Moscou. “Fins que no hi hagi solució a aquests (problemes), no podem secundar (la proposta de la Comissió Europea), ha assegurat Szijjártó en un breu vídeo en la xarxa social Facebook. Szijjártó ha dit que “a pesar que hi ha hagut petits avanços (en la trobada d’avui) caldrà negociar sobre molts temes”.
Per la seva banda, Von der Leyen ha coincidit amb aquesta anàlisi en un missatge en la xarxa social Twitter. “La conversa d’aquesta tarda amb el primer ministre Viktor Orbán ha servit per a aclarir qüestions relacionades amb les sancions i la seguretat energètica. Hem avançat, però és necessari continuar treballant”, ha escrit Von der Leyen.
La presidenta de la CE ha anunciat que convocarà una conferència telemàtica “per a reforçar la cooperació regional en matèria d’infraestructures petrolíferes”.
Hongria i altres països d’Europa Central i de l’Est, com Eslovàquia, República Txeca i Bulgària, s’oposen a aquestes sancions a causa de la seva dependència energètica de Moscou.
L’Executiu comunitari va proposar dimecres passat prohibir les importacions de tot el petroli rus en un màxim de vuit mesos, encara que Hongria i Eslovàquia tindrien de termini fins a finals de 2023, una pròrroga que aquests països demanen que sigui de tres anys.
