Sánchez entrega a ERC el cap de la directora del CNI
Robles s’empassa a desgana la destitució, si bé parla de “substitució”, i situa la mà dreta a Defensa com a nova cap dels espies
Clam de l’independentisme i Podem per desclassificar Pegasus
Marlaska va ser objecte del buidatge de més de 6 GB
De Paz a Esperanza. Com si fos un relleu natural sense l’ombra de l’espionatge a l’independentisme, el govern de Pedro Sánchez va entregar ahir a ERC el cap de la directora del CNI, Paz Esteban, com a ofrena per calmar l’enuig del soci indispensable i salvar així el tram final d’una legislatura que ha d’arribar al desembre del 2023. L’encarregada de la cerimònia de decapitació d’Esteban va ser la ministra de Defensa, Margarita Robles, que ho va fer a contracor després de ser l’única valedora d’aquesta espia madrilenya de 64 anys amb 40 anys de carrera entre el Cesid i el CNI, i ho va fer negant l’essència de l’acte administratiu. “No accepto dir-ne destitució. És una substitució. No ha passat res. Al revés: em reafirmo que em sento molt orgullosa pels 3.000 homes i dones del CNI”, va justificar Robles en una compareixença posterior al Consell de Ministres que, si es descontextualitzava, semblava la presentació d’un ascens i no la fulminació pública que era en realitat. La “substituta” –seguint l’eufemisme abraçat per Robles– d’Esteban com a nova directora del CNI és Esperanza Casteleiro, actual secretària d’estat de Defensa i mà dreta de la ministra, que també és una veterana de la central dels espies. L’ofrena del cap de la directora del CNI, però, no satisfà l’independentisme i Podem, que exigeixen desclassificar-ho tot.
Una setmana després de lloar-la per haver “aguantat estoicament imputacions que no es corresponen amb la realitat”, Robles va haver de passar el tràngol de relatar l’adeu de la cap del CNI, que té rang de secretària d’estat. En la compareixença al costat de la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, Robles es va mostrar visiblement nerviosa i a la defensiva, al mateix temps que es permetia llicències insòlites com ara saludar una veïna de l’illa de La Palma (“Petra, que em deus estar veient. Moltes gràcies, Petra!”) abans de mostrar a la càmera un penjoll que li va regalar fa dies. La ministra fins i tot va fer excursions dialèctiques a la guerra d’Ucraïna, a l’Afganistan i al temporal Filomena quan el que relatava era l’assumpció de responsabilitats per l’espionatge a rivals i per la greu escletxa de seguretat a l’iPhone del president no detectada des de fa un any.
Fidel al líder des del 2016
La ministra, un baluard de Sánchez des del 2016 –tot i que ella no és ni militant del PSOE–, que li va fer costat fins al punt de figurar entre els quinze diputats socialistes que no van votar la investidura de Mariano Rajoy ara fa sis anys, se sent intocable. I així ho va voler deixar clar quan se li va suggerir si seguiria el camí de l’adeu, igual que l’adeu d’Emilio Alonso Manglano el 1995 per les escoltes il·legals del Cesid va anar acompanyat de la dimissió del ministre Julián García Vargas (Defensa) i, més tard, del vicepresident Narcís Serra. “Només entenc la política d’una manera: humanitat, empatia, ser amb els ciutadans. El dia que no pugui sortir al carrer perquè em diguin «Vostè, com a ministra de Defensa, és un desastre», m’ho replantejaré”, etzibava Robles, tot i que el poder de fulminar-la és només del president Sánchez i no del carrer. Robles, retratada com a populista per companys seus del PSOE i Podem en el Consell de Ministres, es va arrenglerar incondicionalment amb Sánchez. “Em sento molt orgullosa de formar part de l’equip de Sánchez. Si una cosa compartim el president i jo, és que som al costat dels més vulnerables”, va dir tot lligant subliminarment el futur de tots dos.
Casteleiro, la continuïtat
El que és presentat per Robles com si fos un canvi a mig partit –“una funcionària del CNI per una funcionària del CNI”– és una aposta per la continuïtat: la gallega Esperanza Casteleiro (Mugardos, Ferrol, 1956) farà 66 anys aquest 2022 i va entrar al Cesid el 1983, igual que la destituïda Esteban, així que les dues dones civils tenen carreres paral·leles. “Fa prop de 40 anys que treballa al CNI, s’ho sap tot. Torna a casa. Ningú millor que qui ha nascut professionalment al CNI”, va dir Robles sobre la seva mà dreta fins ahir i ara nova cap dels espies. La fulminada Esteban, al seu torn, no marxarà a casa, sinó que retornarà al CNI com a funcionària. El punt més controvertit de la intervenció de Robles és que va avalar totes les autoritzacions judicials per espiar –“en aquest país no s’espia ningú per les idees polítiques”–, quan en teoria el govern espanyol “no sap ni pot saber qui s’espia”, segons van dir dijous fonts de La Moncloa després que Esteban mostrés la llista amb noms tapats i divuit noms visibles de catalans espiats, entre els quals, el president Pere Aragonès.
Cita de l’OTAN a Madrid
El repte de Robles ara és intern –aixecar la moral d’un CNI deprimit pel fet de ser assenyalat per La Moncloa per la que és la seva segona gran pífia contemporània després de no haver trobat cap urna l’1-O del 2017– i extern, perquè s’imposa recuperar la malmesa imatge dels espies espanyols quan falta un mes i mig per a la cimera que l’OTAN celebra a Madrid el 29 de juny i que és clau en l’escenari internacional obert per la guerra de Putin.
Atac a Marlaska i Planas
El sacrifici de Paz Esteban arribava amb l’informe de l’examen a tots els mòbils oficials ja damunt la taula i amb una sorpresa addicional: la ministra portaveu va desvelar que l’iPhone del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, també va ser infectat amb Pegasus i va ser objecte del buidatge de 400 MB i, més tard, de 6,3 GB en dues intrusions. El mòbil de Luis Planas (Agricultura) també va rebre un atac, però fallit.
Prec de desclassificació
El sacrifici d’Esteban no satisfà l’independentisme i Podem, que eleven un clam de desclassificació de les ordres judicials i dels contractes espanyols amb Pegasus. Per Gabriel Rufián (ERC), “assumir responsabilitats no és una concessió a l’independentisme, sinó una concessió al sentit comú”. El grup d’ERC a Madrid, però, no comparteix que el partit insisteixi en l’exigència de destituir Robles perquè sap que és picar ferro fred de cara a la galeria amb la dona més fidel a Sánchez. La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, assenyala Sánchez: “Qui és el senyor X del Catalangate? No ens val un cap de turc que compleix una directiva signada pel president del govern.” “Si no fos tan greu, seria una pel·lícula dolenta d’espies de dissabte a la tarda. Per què tallen el cap a la directora del CNI i aquí no hi ha cap ministre que assumeixi les responsabilitats polítiques?”, etzibava la diputada Mireia Vehí (CUP). Vehí va invocar la informació d’El Punt Avui sobre la llista d’espiats que la ja excap del CNI va mostrar amb noms tapats com a argument de pes a favor de desclassificar-ho tot. Per Ferran Bel (PDeCAT), l’adeu d’Esteban “no és suficient” i calen més passos o “la relació no podrà ser la mateixa”. Per Jaume Asens (Podem), “l’escàndol de Pegasus no acaba amb la destitució de la cap del CNI ni tampoc elimina l’exigència d’investigar i conèixer la veritat.”
Al Senat, en la sessió de control, el ministre Félix Bolaños (Presidència) rebatia a Josep Lluís Cleries (Junts) que s’aborda el cas “amb la consciència tranquil·la”. “A Junts sembla que estan nostàlgics de la confrontació del 2017”, reblava. “Fan un gest de cara a la galeria. No sé si es pot tenir la consciència tranquil·la quan vulneren drets fonamentals”, deia Cleries. L’abast de l’enuig d’ERC es mesurarà demà: es vota la llei de seguretat, i Rufián ha de dir si hi manté l’esmena a la totalitat.
