Sacsejada a Irlanda del Nord

La victòria històrica del Sinn Féin a les eleccions legislatives d’Irlanda del Nord –territori dominat des de la seva creació, fa més de cent anys, pels unionistes– queda tocada ara per la negativa del DUP, el principal partit probritànic, a compartir el govern de la regió, tal com estipulen els acords de pau (1998), fins que Londres no trenqui unilateralment el protocol del pacte del Brexit.

El DUP atia la crisi a Irlanda del Nord en el moment en què el Sinn Féin s’imposa a les urnes i planteja la qüestió de la reunificació de l’illa. La seva presidenta, Mary Lou McDonald, va anunciar que el partit republicà començaria a “pressionar” per a la celebració de la consulta –l’ha d’autoritzar Londres– i va fixar un horitzó d’entre cinc i deu anys per organitzar-la de manera “planificada, ordenada, democràtica i pacífica”.

Mitjans i portaveus de l’establishment ja s’han afanyat a refredar la possibilitat del referèndum, que s’hauria de convocar tant al nord com al sud de l’illa. Consideren que la reunificació és encara una reivindicació minoritària al nord, mentre que la República d’Irlanda, tot i que favorable, no voldria assumir el cost d’integrar una economia depenent de subsidis com la nord-irlandesa. Al·leguen que el referèndum és extremadament divisiu i que podria desfermar noves tensions i violències i recomanen al Sinn Féin –al qual acusen d’haver amagat el tema durant la campanya per no espantar cap vot– aparcar la proposta.

El que no tenen en compte és que el DUP, que ha estat gairebé vint anys al poder a Belfast, és responsable també del resultat de les urnes i del preu del seu suport al Brexit. Va ser l’únic partit a defensar-lo i l’aposta se li ha girat en contra ja que, per assegurar el divorci de la UE, el premier britànic, Boris Johnson, va acceptar una frontera comercial i duanera entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord que ha creat una ruptura de facto amb la província. Ara el DUP el pressiona perquè trenqui unilateralment el protocol del Brexit que imposa aquesta frontera. Els probritànics se senten abandonats per Londres, conscients que, fa dos anys, una majoria dels conservadors estaven disposats a sacrificar la Unió i perdre Irlanda del Nord, a canvi de garantir el Brexit.

Al marge de com evolucioni la crisi nord-irlandesa, el referèndum torna al primer pla i encara podria prendre més volada si el Sinn Féin guanya també les eleccions del 2025 a Irlanda. No és un escenari impensable. Els republicans ja van ser els més votats el 2020 però, llavors, els dos partits tradicionals, Fianna Fáil i Fine Gael, van segellar un pacte inèdit per barrar-los el pas al govern. Ara un sondeig del Sunday Independent acosta el Sinn Féin a la suma dels principals rivals, Fianna Fáil i Fine Gael, partidaris sense urgència de la reunificació d’Irlanda però, també, de retenir el poder a Dublín.