Test electoral als partits tradicionals

El Líban assistirà avui a les urnes per segon cop en tretze anys i per primer cop des que el país va entrar en una espiral de tragèdies que molts libanesos veuen tan difícil d’explicar com de sobreviure. Després de les revoltes antigovernamentals de 2019 i de l’explosió que va rebentar part de Beirut, el país s’ha enfonsat en una crisi econòmica sense paral·lelismes al planeta, que el Banc Mundial considera la tercera davallada més gran que la humanitat ha vist des de l’any 1850.

Les eleccions parlamentàries posaran a prova el suport popular als partits tradicionals en un moment en què vora el 75% del país s’ofega per sota del llindar de la pobresa. Després de les protestes de tres anys enrere, en què milers de libanesos demanaven la fi del sistema sectari, continuen apareixent nous grups que ambicionen un estat civil i democràtic que tracti tots els ciutadans per igual i que es relacioni amb ells sense intermediaris confessionals.

“El mínim exigible en matèria de drets humans ha esdevingut un privilegi que els ciutadans no obtenen, a no ser que vagin a buscar els líders polítics de la seva comunitat confessional per demanar-los suport”, diu a El Punt Avui la libanesa Nour al Khawand, membre del grup Ciutadans d’un Estat, que concorrerà a les eleccions legislatives d’avui. Segons Al Khawand, un estat civil posaria fi als privilegis dels líders polítics que el sistema sectari catapulta al poder: “Aquest és el motiu pel qual els partits tradicionals mai han intentat construir un estat civil; saben que els faria perdre la legitimitat de cara a la seva comunitat.”

Al Líban, molts acusen les elits que mouen els fils de l’Estat d’haver fabricat la crisi que colpeja el país com a estratègia per collar la població i fer-la tornar a dependre de les xarxes comunitàries, en un moment en què les reivindicacions antisectàries estaven en màxims històrics. Encara que els líders sectaris atiïn l’odi confessional en públic, de portes endins estan units en la protecció del sistema que els garanteix el repartiment del poder sense oferir serveis públics a canvi. Tot mentre limiten la rendició de comptes contra ells mateixos en un sistema en què les operacions de corrupció i la instrumentalització de la pobresa són part de l’engranatge.

Els grups alternatius neden contra corrent, però l’analista libanès i fundador del portal d’investigació Beirut Report , Habib Battah, admet que ara els poderosos ja els comencen a veure com una amenaça i assegura que així ho indica la gran inversió que estan fent per anunciar-se. Adverteix, però, que la fragmentació electoral els anirà en contra: “L’oposició està molt dividida mentre que els partits tradicionals han tingut dècades per organitzar-se.” En un país en què el progrés social i polític sembla avui impossible, fer un bon paper a les eleccions podria aixecar els ànims dels nous grups d’oposició. “L’esperança és que els nous grups obtinguin algunes victòries que animin al desenvolupament polític del Líban i a la participació de noves formacions al poder més enllà de les actuals milícies que han governat el país durant dècades”, indica Habib Battah. L’aparició d’un grapat d’escons alternatius podria brindar una nova il·lusió a un país mancat d’esperances.