Jordi Pesarrodona, el més votat a les eleccions de l’ANC
La segona i el tercer amb més suports han estat la jurista Dolors Feliu i l’escriptor Julià de Jodar
En total, s’han escollit 77 nous membres del Secretariat Nacional
El pallasso i activista Jordi Pesarrodona ha guanyat les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), seguit molt de prop per la jurista Dolors Feliu. L’exregidor d’ERC a Sant Joan de Vilatorrada (Bages) i excandidat de JxCat ha rebut un total de 2.306 vots, mentre que l’advocada n’ha aconseguit 2.188. L’exdiputat de la CUP i escriptor Julià de Jòdar ha quedat en tercera posició amb 1.997 suports. L’economista Ada Ferrer ha resultat quarta i l’exdirigent de Solidaritat per la Independència Uriel Bertran cinquè. En total, s’han escollit 77 nous membres del Secretariat Nacional de l’ANC, que haurà de decidir d’aquí a una setmana la persona que liderarà l’entitat sobiranista els pròxims dos anys.
La decisió es farà efectiva el dissabte 21 de maig quan se celebrarà la sessió constitutiva a Vilafranca del Penedès, on també es votaran els càrrecs de vicepresidència, secretaria i tresoreria. La persona més votada al Secretariat Nacional no necessàriament ha d’assumir la presidència.
Quan va presentar la candidatura, Pesarrodona ja va deixar clar que si era la persona “de consens” no diria que no a la presidència de l’ANC amb la intenció de “sumar” dins l’entitat. Tot i això, la jurista Dolors Feliu sonava per rellevar l’actual presidenta, Elisenda Paluzie, al capdavant de l’ANC.
Pesarrodona es va fer molt conegut per una fotografia amb un nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil davant de la conselleria de Governació el setembre de 2017. El setembre de 2020 va ser condemnat a un any i dos mesos d’inhabilitació per desobediència l’1-O.
Feliu va ser directora general de Drets i Assumptes en el govern de Quim Torra i abans directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat. Anteriorment, va exercir com advocada de la Generalitat i va participar en la defensa de l’Estatut el 2006 davant el TC així com en la defensa dels recursos d’inconstitucionalitat i conflictes de competència.
