Enyorant Politkóvskaia

Avui fa un any que un desconegut va assassinar a trets a l’escala de casa seva Anna Politkóvskaia, una periodista russa especialista en el Caucas i molt crítica amb l’acció del Kremlin i del govern prorús de Txetxènia.

Politkóvskaia no era benvista pel poder i era més coneguda a l’estranger que a Rússia. Avui a Moscou es preveu que se li dediqui un concert simfònic, una exposició fotogràfica i una Marxa dels Disconformes. A Nijni Nóvgorod s’havia de celebrar un fòrum internacional dedicat a Politkóvskaia per parlar del futur dels drets humans i la democràcia a la Rússia del segle XXI, però la Fundació per al Suport a la Tolerància que l’organitzava ha rebut tota mena de pressions i s’ha acabat anul·lant.

La Fiscalia General va arrestar a l’agost deu sospitosos de l’assassinat de Politkóvskaia i oficialment va declarar que “el crim havia estat descobert” i que la pista del mòbil de l’assassinat portava cap a “l’estranger”. En un article del 29 d’agost Nóvaia Gazeta, el diari on treballava Politkóvskaia i que porta una investigació independent del cas, negava la versió oficial i deia que, en cas que es demostri la veritable implicació dels sospitosos en l’assassinat, continua oberta la qüestió de qui el va encarregar. Ahir el diari oficialista Rossískaia Gazeta va publicar que s’havia detingut una autoritat criminal d’Ucraïna implicada en el crim.

Nóvaia Gazeta critica el tractament informatiu que fan alguns mitjans “per dificultar la investigació” i té intenció de presentar pròximament els resultats de la seva investigació a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.
Oleg Panfílov, director del Centre de Periodisme en Situacions d’Emergència, considera que el cas no es resoldrà, perquè “sempre que en l’assassinat de periodistes hi té relació el poder, no s’aclareix mai”.
Vera Politkóvskaia, la filla de la periodista, també dubta que “tota la cadena, des de l’executor fins a qui va encarregar el crim, sigui condemnada”. La filla de Politkóvskaia critica la indefensió en què es troba l’oposició russa i també creu que la declaració de la Fiscalia General respon als interessos dels que estan implicats en el crim, “que tenen prou força per entorpir la investigació”.

Kadírov i Txetxènia
El dia de la seva mort Politkóvskaia va parlar amb el diari electrònic Kavkaz-uzel per comentar la set de poder de l’aleshores primer ministre Ramzan Kadírov, que el dia 5 havia fet 30 anys i constitucionalment ja podia ser president de la República.

Politkóvskaia considerava que Kadírov no tenia possibilitats de convertir-se en president i reconeixia que no sabia quines intencions tenia Putin a Txetxènia. La periodista va denunciar la gran reconstrucció que s’havia fet a la República en vigílies de l’aniversari de Kadírov, “que es va assegurar amb la força de les armes i de les amenaces que la gent pagués les obres que no es pagaven amb el pressupost federal”.

Politkóvskaia, que treballava en un article sobre les tortures a Txetxènia quan va ser assassinada, havia alertat dos dies abans en una entrevista a Ràdio Svoboda del gran nombre de segrestos i desaparicions que s’havien registrat aquell any i va dir que el seu desig personal per a l’aniversari de Kadírov era “veure’l assegut al banc dels acusats”.

Al cap de cinc mesos Kadírov, a qui tant ella com les ONG havien acusat d’estar darrere de nombroses violacions dels drets humans juntament amb els seus homes, es convertia en el president de Txetxènia.
Segons Aleksandr Txerkàssov, del centre de defensa dels drets humans Memorial, “a Txetxènia continua havent-hi molts problemes, però s’observa un canvi de tendència: si durant l’any 2006 es van segrestar 187 persones, en els nou mesos que portem del 2007 només n’hi ha hagut 28”.

Txerkàssov atribueix aquest canvi a una ordre de Kadírov als seus homes de no segrestar, a lluites internes entre les diferents estructures de seguretat de Txetxènia i a la tasca d’activistes i de periodistes valents i nobles com Politkóvskaia.