Cs abraça Fraga contra les “nacionalitats”
La idea d’Arrimadas de reformar la Constitució per eliminar l’article 2 suscita una allau de reaccions que van des de la mofa fins a la hilaritat
L’afany converteix la UCD en postmoderna i obvia que calen 210 diputats al Congrés, i no 10
Postal de l’1 de novembre del 2015: Albert Rivera viatja a Àvila per lloar el llegat d’Adolfo Suárez i per dir “sí a la Transició”. Postal del 23 de maig del 2022: Inés Arrimadas va a Sevilla per fer un al·legat antisistema i exigir la reforma de la Constitució per abolir l’article 2 i l’al·lusió a les “nacionalitats i regions”. Set anys –i 30 escons menys– després del joc d’apropiació de Suárez, Ciutadans, autoproclamat constitucionalista, es reinventa ara dinamitant el pacte del 1978 i desferma una allau de reaccions que van de la hilaritat a la mofa pel fet d’abraçar l’al·lèrgia al mot nacionalitat que ara fa 44 anys abanderava Manuel Fraga a Alianza Popular.
En l’homenatge pòstum a la posició retrògrada de Fraga, Arrimadas no cita el precursor. “L’article 2 dona a entendre que hi ha territoris de primera i de segona”, lamenta la líder de Cs. Fa més de quatre dècades, però, Fraga oferia un argument més elaborat sobre l’Espanya una: “Per a AP no existeix més nació que l’espanyola [...]. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix”, raonava l’exministre de Franco.
Com que una reforma de la Constitució exigeix tres cinquenes parts del Congrés (210 diputats de 350) i Cs n’hi té 10, la mofa es convertia ahir en una reacció fisiològica. “És ridícul, esperpèntic. Té 10 diputats! És perdre la vergonya i la dignitat de diputat! Voler modificar la Constitució amb una proposició no de llei!”, advertia Ferran Bel (PDeCAT). “Fa olor a desesperació. Les nacionalitats històriques no desapareixeran pel que digui Cs”, sentenciava la portaveu de Junts, Míriam Nogueras. A la CUP, Mireia Vehí evocava les memòries de Jordi Solé Tura per recordar que l’article 2 “venia dictat des d’El Pardo”. “Imaginin on és avui Cs si el volen fer més restrictiu...”
A Sevilla, Arrimadas va gosar dir que “sempre a Andalusia se la posa dins dels territoris de segona”, quan l’Estatut del 2007 la defineix com a “realitat nacional” amb aval del PSOE i el PP. “Som conscients dels problemes que suscita la inserció del terme nacionalitats, però la seva desaparició n’engendraria altres de majors”, advertia Rafael Arias-Salgado el 1978 en nom d’UCD. Arias-Salgado és ara postmodern gràcies a Cs.
