Justificació i canvi de lleis
Sánchez avala l’espionatge per “l’intent de prendre el Prat” i promet ara una llei de secrets que posi fi a la franquista del 1968 i una llei de control al CNI
Vol la taula aviat
Decep l’independentisme i encalla l’intent de calmar Aragonès
“Deixa d’anar tant a Waterloo”, etziba Rufián en un xoc amb Asens
Josep Tarradellas com a justificació d’espiar Pere Aragonès Quan es complien tres hores i cinquanta minuts de la compareixença més difícil que ha viscut aquesta legislatura al Congrés, perquè no era voluntària sinó forçada per l’independentisme i per un afer que remou el CNI com és l’espionatge amb Pegasus, Pedro Sánchez –firmant el 2019 de la Directiva d’Intel·ligència– va fer el pas inèdit d’entrar en l’arena de la justificació del perquè es va espiar en ple 2019, dos anys després de l’octubre del 2017 i quan ERC oferia l’abstenció en la seva investidura. “No van ser uns quants contenidors cremats. Hi va haver un intent de prendre un aeroport com el del Prat. L’impediment que els controladors aeris pugessin a la torre. Sabotatges diaris als trens de rodalies. Un evident problema de seguretat nacional el 2019”, va dir Sánchez tot citant el clima a l’aeroport –batejat per ell com Tarradellas– per la sentència del Tribunal Suprem a l’1-O. Tot i dir que desconeixia l’espionatge i alhora justificar-lo, Sánchez promet una llei de secrets oficials que posi fi a la franquista del 1968 –tot i haver frenat cada intent del PNB– i una llei de control al CNI, però no calma ni ERC ni els espiats.
La Directiva d’Intel·ligència és un text elaborat i firmat pel president espanyol a proposta de la comissió delegada per a Afers d’Intel·ligència –una de les cinc interministerials que hi ha– i és secret. Fins al punt que fora del govern només els diputats de la comissió de secrets oficials –com ara Míriam Nogueras (Junts) i Albert Botran (CUP)– l’han pogut llegir i perquè Paz Esteban la va mostrar el 10 de maig sent encara cap del CNI i a porta tancada. És el full de ruta del CNI, i ahir Sánchez admetia per fi la seva responsabilitat en una directiva del 2019 feta quan governava sol (i no amb Podem) i que insta a neutralitzar l’independentisme quan els líders del procés eren jutjats i Quim Torra era president. “La directiva és responsabilitat meva personal, és així, ho assumeixo, i he fet el que havia de fer, i a partir d’aquí els que dissenyen i implementen les operacions han de tenir autorització judicial”, admetia. El fet que dediqués el gruix del discurs a la corrupció del PP i a reviure els motius de la moció de censura del 2018 va exasperar tots els portaveus catalans. I la seva relativització de l’informe de Citizen Lab –“admet la impossibilitat d’atribuir autories i és una investigació acadèmica, no són fets provats”– i la falta d’empatia amb espiats com ara Nogueras, Botran o Ferran Bel (PDeCAT) va fer vessar el got de la paciència. I més quan sí que detallava en 70 el cens de policies patriòtics. “Què ha vingut a fer aquí? És conscient que hi ha una operació d’un búnquer de l’Estat profund que busca excitar-nos per desestabilitzar-lo?”, etzibava Gabriel Rufián (ERC) amb l’afany de fer-lo aterrar. “Per què ve i promet major control judicial quan el major controlador del CNI és vostè?”, reblava.
“Els com cal, més dèbils”
En un joc de sinceritat poc vist, Rufián li va fer veure que el menyspreu dificulta el dia a dia dels que a ERC basteixen ponts i no els dinamiten. “No li ho hauria de dir, però: és conscient que amb intervencions com la d’avui la gent com cal cada cop som menys i som més dèbils?” El portaveu d’ERC li va fer notar el salt dels 18 espiats reconeguts fins als 65 documentats per Citizen Lab: “Hi van 47. D’aquest espai de la legalitat a la il·legalitat, qui se’n fa càrrec?” Sánchez no hi va respondre. “Espanya fa pudor de tancat. Qui podia tenir interès a investigar l’independentisme? Moldàvia? Estònia? Lituània? O Espanya?”, reblava Rufián com a colofó.
Encara sense resposta
La frustració de Sánchez és que entre els més irats per la gestió de l’afer hi ha el president de la Generalitat: “Les preguntes essencials continuen sense resposta.” Per Aragonès, “amb un cas d’espionatge massiu sense precedents no val minimitzar i dedicar-se a passar el temps”, sinó que calen “explicacions clares i responsabilitats”. Sánchez ofereix una cita cara a cara i convocar la taula de diàleg “com més aviat millor”, però la taula és des d’ahir una mica més coixa. Fonts d’ERC acusen Sánchez de fer un “tancament en fals si no explica per què s’espiava Aragonès”. “Lamento que els fets portin desconfiança entre els que estem cridats a trobar les solucions a la taula de diàleg”, és tot el que Sánchez va saber dir per apaivagar ERC.
Llei vetada des del 2020
L’apetit reformador de Sánchez contradiu el que ha fet el PSOE en 44 anys de democràcia, ja que Felipe González (1982-1996), José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011) i Sánchez des del juny del 2018 han conviscut amb una llei franquista que té un decret que la desenvolupa amb la firma de l’almirall Carrero Blanco. El PNB va registrar el 2020 la reforma de la llei de secrets per fixar un termini de 25 anys per desclassificar tota documentació, i el PSOE ha estat molt actiu a l’hora d’enterrar-la a cop de relegar-la al calaix amb ajornaments injustificats.
Directiva del març del 19
A Junts, Nogueras, que des del primer dia cita la Directiva d’Intel·ligència lliurada el març del 2019 al CNI com la clau de volta de tot, va esclatar: “Es pensa que som estúpids. Vostè és el màxim responsable de l’espionatge. Prou de diàlegs màgics.” I si Sánchez esperava calmar algú amb la nova llei de secrets i amb el control al CNI, Nogueras el rebatia: “No som aquí per reformar Espanya, així que no esperi que ens prenguem això com un gest.”
“Molt poca empatia”
Per Ferran Bel (PDeCAT), el president té “molt poca empatia amb els 65 espiats” com ell. “No sé si és conscient que no millora la situació sinó que l’ha empitjorat”, reblava Bel. Més bel·ligerant era Mireia Vehí (CUP) amb un refrany castís per il·lustrar la cohabitació del PSOE amb les clavegueres. “Hi ha una dita: Cría cuervos y te sacarán los ojos. Per quants drets es canvia la defensa de la unitat d’Espanya?”, etzibava Vehí. Fins i tot Íñigo Errejón (Més País) va deixar una lliçó política a l’inquilí de La Moncloa sobre “el conflicte permanent dins l’Estat” i els límits del PSOE: “Hi ha un desequilibri. Quan la dreta és al govern té tot el poder de l’Estat, i quan hi és l’esquerra és un mer inquilí.” “Que el CNI sigui una cèl·lula autònoma que es permet elegir objectius en una matèria tan delicada com la política és molt greu”, advertia Aitor Esteban (PNB).
Rufián, Asens i Valls
Enmig de la batalla per Pegasus, Jaume Asens (Podem), que insta Sánchez a “avançar en l’agenda territorial i de regeneració democràtica” tot i ser socis, tenia un imprevist i dur duel amb Rufián per l’espionatge a Ernest Maragall per evitar un alcalde d’ERC a Barcelona. “És una calúmnia dir que hem guanyat Barcelona gràcies al CNI”, va disparar Asens. “A Asens, que ha dedicat més paraules a ERC que a Villarejo, dues paraules per a la seva vergonya: Manuel Valls. Ja n’hi ha prou, Jaume, de trencar ponts amb ERC. Deixa d’anar tant a Waterloo, au!”, va contraatacar el portaveu d’ERC al Congrés. “Més mirar Bildu i menys mirar Junts”, hi afegia Asens.
L’al·lusió de Rufián a no fer viatges a l’exili arribava fins a Waterloo. “Anar a Waterloo a fer política o a fer visites personals només molestava als qui ens volen aïllar i empresonar. Veig que ara també molesta a ERC”, lamentava Carles Puigdemont. “Em sap molt de greu. Sobretot perquè si l’alternativa és anar tant a Madrid, ja en veiem els resultats”, hi afegia el 130è president de la Generalitat i eurodiputat de Junts.
