Encadenats

Des del minut u de la seva presidència, Joe Biden va deixar clar que la nova administració demòcrata desplaçaria el focus estratègic a la regió de l’Indo-Pacífic i que dedicaria tots els esforços a evitar que la Xina superés els EUA com a líder mundial. D’això ja en fa dos anys i mig, però el gir anunciat per la Casa Blanca s’ha alentit per fets com ara la caòtica retirada de l’Afganistan i, més recentment, la invasió russa d’Ucraïna, que ha forçat Washington a mantenir la línia de mira en el continent europeu.

Però el que semblava una qüestió aparcada, la prioritat nord-americana en política exterior, ha tornat aquesta setmana al capdamunt de l’agenda: “Encara que la guerra de Putin continuï, mantindrem l’atenció sobre el principal desafiament existent a llarg termini a l’ordre internacional, el que planteja la República Popular de la Xina”, va proclamar el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, en el primer discurs per definir la nova estratègia amb relació a Pequín.

El discurs arriba en el moment més baix en les relacions entre els EUA i la Xina –normalitzades el 1979 i tensades aquest mesos per la negativa de Xi Jinping a condemnar la invasió d’Ucraïna– i just després de la primera gira asiàtica de Biden com a president, destinada, precisament, a reforçar les aliances a la regió per contrarestar el poder del gran drac oriental. El cap de la diplomàcia nord-americana sosté que la Xina “és l’únic país que té la intenció de remodelar l’ordre internacional” i que, a més, “té el poder –econòmic, diplomàtic, militar i tecnològic– per fer-ho”, però alerta que el nou marc que busca Pequín posa en risc l’estabilitat global, s’aparta del “dret internacional, els acords, els principis i institucions que mantenen la pau i la seguretat, protegeixen els drets dels individus i de les nacions sobiranes i fan possible la coexistència i la cooperació de tots els països”. “No busquem el conflicte o una nova guerra freda” ni “transformar el sistema polític xinès”, assegura Blinken, que sintetitza els tres elements que formen la nova estratègia amb relació a la gran potència oriental: invertir més als EUA per reforçar la seva indústria i economia, impulsar les aliances internacionals, i afermar la competència amb la Xina, entesa aquesta última com la batalla entre dues ideologies, democràcia contra autoritarisme. El mateix Blinken reconeix el punt feble de la seva doctrina, les limitacions a l’hora d’aplicar el manual de la confrontació: la Xina, afirma, “és també part integrant de l’economia global i de la nostra capacitat de resoldre els reptes, des de la crisi climàtica fins a la covid-19”. Hi podria haver afegit els desequilibris socials, l’extensió de la pobresa o la proliferació nuclear. En realitat, són més que crisis, són desafiaments desbordants, amenaces existencials al futur de la humanitat contra les quals no hi ha altra alternativa que la cooperació global.