Cambray, el responsable últim

A poques hores perquè venci, avui, l’ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) perquè el Departament d’Educació de la Generalitat compleixi la sentència sobre el 25% de castellà a les escoles del país, el govern va aprovar ahir en un consell executiu extraordinari el decret llei que consagra el titular de la conselleria, Josep Gonzàlez-Cambray, com a responsable últim dels projectes lingüístics de cada centre.

El nou marc legal –que es complementa amb una llei específica que està en espera d’un dictamen no vinculant del Consell de Garanties Estatutàries– pretén blindar les direccions de les escoles davant la justícia i rebutja explícitament, com ja era conegut, l’aplicació de “paràmetres numèrics, proporcions o percentatges”. Independentment que alguns grups parlamentaris unionistes el portin també al Consell de Garanties, el decret, amb rang de llei, està en vigor des d’ahir a la tarda amb la publicació al Diari oficial de la Generalitat. Ara s’obre un període màxim d’un mes perquè el Parlament el convalidi.

“El govern ha de garantir que les interferències motivades per persecucions ideològiques no afectin el bon funcionament de l’ensenyament i no condicionin el model d’escola catalana”, va assegurar la portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, que avui compareixerà al costat del conseller Gonzàlez-Cambray per donar els detalls sobre la instrucció que s’enviarà al matí als centres educatius amb indicacions volgudament clares i senzilles perquè les direccions informin Educació sobre els seus projectes lingüístics. El departament validarà si s’adeqüen al nou marc normatiu. Les prop de 4.500 escoles concernides –públiques i concertades– tindran un mes per respondre a les instruccions de Gonzàlez-Cambray. En cas que els seus projectes no s’adeqüin a la nova normativa, hauran de modificar-los al llarg del curs vinent, atenint-se a la realitat sociocultural i lingüística dels seus entorns. És previsible, però, que la immensa majoria dels centres superin el tràmit sense despentinar-se abans de les vacances estivals.

El TSJC obliga a impartir com a mínim el 25% de matèries en castellà a totes les escoles catalanes a partir de demà, però la sentència, dictada per aquest tribunal el 16 de desembre del 2020, fa referència a matèries troncals, un sistema curricular que ja no s’utilitza. La nova arquitectura jurídica està cridada a acabar en mans del Tribunal Constitucional, que en alguna ocasió s’ha decantat a favor del criteri de la Generalitat.

La portaveu va evitar valorar si amb el decret es dribla la sentència del 25% de castellà (el PSC considera que “desafia els tribunals”). En tot cas, es va limitar a assegurar que hi dona resposta. Els promotors del nou atac judicial contra el català a les aules, l’Assemblea per una Escola Bilingüe i la plataforma Escola de Tothom, veuen en el decret tota una declaració expressa que la Generalitat “desobeirà” els tribunals i no executarà la sentència. “La roda de premsa de la Generalitat confirma que el Departament d’Educació no remetrà cap instrucció per complir allò ordenat pel TSJC en el seu acte d’execució del 4 de maig”, asseguren les associacions que reclamen més presència de castellà a les aules. “La desobediència clara, frontal i explícita a les decisions judicials per part dels poders públics és una fallida de l’estat de dret que ha de ser reparada per tots els mitjans de què es disposi i a tal fi instem tots els actors polítics a utilitzar els recursos de què disposen per aconseguir la plena aplicació de la Constitució i de les sentències dels tribunals”, bramen. “El que estableix el decret llei sobre la inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l’ensenyament i ús de les llengües no pot tenir com a efecte negar l’exigència constitucional que les dues llengües oficials, castellà i català (i l’aranès a l’Aran) siguin utilitzades en l’ensenyament i que en cas que alguna de les quals rebi el tractament d’una llengua estrangera hagi de corregir-se aquesta situació, que és el que han declarat els tribunals”, argumenten les entitats pretesament bilingüistes.

Plaja va posar l’accent en la idea que l’autonomia dels centres es manté, que continuaran participant en el seguiment dels projectes lingüístics proporcionant els indicadors requerits pel departament –“els projectes lingüístics són vius”– i va subratllar que es garanteix que l’alumnat acaba l’ensenyament obligatori amb competències lingüístiques suficients de català (llengua vehicular) i de castellà (llengua curricular i d’aprenentatge). Aquest darrer concepte, d’aprenentatge, fa referència a la utilització, per exemple, de suports materials en castellà en matèries no lingüístiques.