El TSJC conclou que Garriga va desobeir l’1-O però no va malversar

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha conclòs la instrucció en la que ha investigat a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que ha estat processada només per un delicte de desobediència greu pel seu paper en l’1-O, en descartar la magistrada a última hora que cometés malversació.

En una interlocutòria, la magistrada de la sala civil i penal del TSJC Maria Eugènia Alegret acorda la conclusió de la instrucció relativa a Garriga i uneix la seva causa a la dels exalts càrrecs de la conselleria de Vicepresidència i Economia el 2017 i actuals diputats d’ERC al Parlament Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.

Poc abans de donar per finalitzada la instrucció del cas, la jutge va acordar el passat 13 d’abril deixar sense efecte el processament de Garriga per un delicte de malversació de cabals públics i limitar-ho únicament al de desobediència greu a l’autoritat judicial, que es castiga amb inhabilitació i multa, però no comporta penes de presó.

La magistrada Alegret va acordar modificar el processament de Garriga i limitar-ho només a desobediència greu després d’una compareixença de la consellera en seu judicial, el passat 14 de març, en la que la política d’ERC va al·legar que no va rebre cap requeriment del Tribunal Constitucional advertint-li de la suspensió de l’1-O i va negar que usés fons públics per organitzar el referèndum.

Garriga va ser detinguda el 20 de setembre del 2017, en l’operació ordenada pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona per avortar la logística de l’1-O que va donar motiu al registre de la seu del departament de Vicepresidència i Economia, dirigit per Oriol Junqueras i on l’ara consellera de Cultura exercia de directora de serveis.

Quan encara no era aforada, el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona la va processar el 2019, al costat d’una trentena d’exalts càrrecs del Govern, per malversació i desobediència, per participar en els preparatius de l’1-O, que va suspendre el Constitucional, principalment arran de les seves gestions per obtenir un local on emmagatzemar material electoral i condicionar un centre de recollida de dades de la votació.

Després de les últimes eleccions catalanes, Garriga va ser nomenada consellera de Cultura i la causa contra ella, que estava ja ultimada, va passar a mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que la va incorporar al procés contra els diputats d’ERC i exalts càrrecs d’Economia Josep Maria Jové -qui era el seu superior al departament- i Lluís Salvadó.

En un escrit que va remetre a la sala civil i penal del TSJC quan l’alt tribunal va assumir la causa sobre Garriga, el fiscal Pedro Ariche va sostenir que la consellera va incórrer en un delicte de desobediència greu, per “desatendre els mandats” del Constitucional i col·laborar en l’organització de l’1-O des del seu càrrec de directora de serveis de la secretaria general de Vicepresidenta, però no de malversació.

La Fiscalia acusa la consellera d’exercir d’”enllaç” entre Jové i una altra de les processades per l’1-O per obtenir un local on emmagatzemar el material electoral del referèndum i de “transmetre instruccions” per a la cessió d’unes naus de Bigues i Riells (Vallès Oriental).

Segons el ministeri públic, també va fer gestions perquè la web del referèndum pogués ser accessible per a qualsevol persona i va assistir a un acte l’abril del 2017, organitzat pel departament de Vicepresidència, “amb el que es pretenia transmetre a la ciutadania el compromís dels membres i altres alts càrrecs del Govern amb el referèndum il·legal que es convocaria en breu”.