El Suprem posa punt final al malson de Tamara Carrasco
L’alta instància judicial absol l’activista del delicte d’inducció als desordres públics per onze vots a cinc
Manuel Marchena i Pablo Llarena, entre els magistrats que sí que volien condemnar la jove
S’ha acabat. Malgrat Manuel Marchena i Pablo Llarena, la sala penal del Tribunal Suprem espanyol va decidir ahir absoldre Tamara Carrasco del delicte d’incitació als desordres públics, i va posar fi a quatre anys de persecució policial i judicial que va començar el 2018 quan va ser detinguda acusada de terrorisme.
El ple de la sala va avançar ahir el sentit de la deliberació, que per una majoria d’onze vots a favor i cinc en contra es va decantar per l’absolució. La sentència ara trigarà setmanes a ser coneguda i la redactarà el magistrat Javier Hernández.
El que havia de ser ponent, Ángel Hurtado, va quedar en minoria i ara emetrà un vot particular. Manuel Marchena, Pablo Llarena, Antonio del Moral, Julián Sánchez Melgar i Vicente Magro són els magistrats que van votar en contra d’absoldre Tamara Carrasco.
El debat d’ahir el va instar un recurs presentat per la fiscalia el setembre de l’any passat després que Tamara Carrasco hagués estat absolta en dues ocasions, primera instància i apel·lació, i, sobretot, deslliurada dels càrrecs de terrorisme pels quals va ser detinguda inicialment. El contingut de la deliberació no havia transcendit ahir.
En assabentar-se de l’absolució, l’advocat de Tamara, Benet Salellas, va dir ahir: “Ara comença el temps de la reparació, saber d’on va sortir el whatsapp.”
La justícia espanyola persegueix Tamara Carrasco des del 10 d’abril del 2018, quan va ser detinguda a casa seva per un dispositiu de la Guàrdia Civil. Se l’acusava de terrorisme, a ella i Adrià Carrasco, en una operació que buscava criminalitzar els CDR.
L’Adrià va fugir, però a Tamara Carrasco se la van emportar a l’Audiencia Nacional detinguda i, un cop allí, el seu cas es va començar a desinflar perquè de la gravíssima i inicial acusació de terrorisme es va passar a una de desordres públics. Tot i quedar en llibertat, i amb càrrecs menors, l’Audiencia Nacional va dictar una mesura cautelar molt dura: va impedir a Tamara sortir del seu municipi, Viladecans.
Com que el delicte de desordres públics no és competència de l’Audiencia Nacional, el cas va quedar vagant en els llimbs jurídics perquè cap jutjat de Catalunya se’n feia càrrec, fins que el maig del 2019 el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona el va assumir i va enviar la jove a judici pel delicte d’incitació als desordres públics.
El jutjat penal que va instruir el seu cas va dictar una absolució com una casa de pagès, renyant de forma evident els investigadors del cas, la Guàrdia Civil, per ser incapaços d’explicar com van obtenir la prova que, suposadament, incriminava Tamara. Es tracta d’un missatge de veu de WhatsApp enviat per Tamara als seus contactes en què parlava de fer accions de protesta. L’absolució del jutjat penal va ser confirmada per l’Audiència de Barcelona.