La commemoració de Tiananmen, silenciada de nou a Hong Kong

Per tercer any consecutiu, els hongkonguesos no es van poder aplegar ahir al parc Victòria per a la tradicional vetlla commemorativa de la massacre de Tiananmen. La policia va tallar els accessos al recinte, que solia acollir el record més multitudinari del món d’aquest esdeveniment i silenciat a la Xina, ja des del divendres al vespre i fins avui, per evitar reunions no autoritzades.

El fort desplegament de seguretat incloïa sortides de metro, carrers adjacents i els afores d’un conegut centre comercial pròxim al parc. Ahir al matí, els agents identificaven vianants vestits de negre i instava els que feien fotos del parc des de fora que marxessin d’allà i al vespre van efectuar almenys mitja dotzena de detencions.

El 1989, molts ciutadans del llavors Hong Kong sota domini colonial britànic va donar suport al moviment de protesta desfermat a Pequín i, durant trenta anys sense interrupció, va organitzar una vetlla amb espelmes al parc Victòria per commemorar les víctimes de la sagnant repressió i reclamar mecanismes democràtics a la Xina.

Fins i tot després que la sobirania fos lliurada a Pequín el 1997, Hong Kong va continuar organitzant la històrica cerimònia en virtut del seu estatus semiautònom que el distingia de la Xina continental. Cada any hi participaven milers de persones, fins que el 2020 i el 2021 la policia de la ciutat la va prohibir amb l’excusa de la pandèmia, cosa que no va impedir que alguns activistes desafiessin el vet i es presentessin al parc, motiu per ser empresonats.

Enguany la policia ha tornat a al·legar “preocupacions sanitàries” a causa de la covid per tornar a suspendre la vetlla, mentre denunciava que “algunes persones han estat utilitzant les xarxes socials per difondre discursos d’odi contra el govern” i “incitar la gent a anar al parc per participar en assemblees no autoritzades”. Des de dijous, ha advertit el públic que no sobrepassés els “límits” sota el risc d’infringir la llei.

En plena aplicació de la llei de seguretat nacional, imposada per Pequín per restringir drets i llibertats, cap organització de Hong Kong va demanar autorització per convocar la vetlla per Tiananmen.

El grup civil que ho feia cada any es va dissoldre a causa de la pressió de les autoritats, i molts dels seus membres estan a la presó per diversos motius. També les esglésies catòliques de la ciutat van prendre la decisió, sense precedents, de no celebrar la seva missa anual per les víctimes de la massacre.

Mentrestant, a la Xina, l’associació de les Mares de Tiananmen va tornar a reclamar, en el 33è aniversari de Tiananmen, que s’aclareixin els fets de la nit del 3 al 4 de juny del 1989, quan soldats i tancs de l’exèrcit xinès es van obrir pas fins a la cèntrica plaça pequinesa on es manifestaven des de feia setmanes centenars de milers d’estudiants i treballadors exigint la fi de la corrupció i més obertura.

La xifra de morts per la repressió militar s’ignora encara. Oscil·la entre centenars i milers, segons les fonts. Les Mares de Tiananmen recorden que les protestes del 1989 van ser pacífiques.