El govern planta l’acord de cessió de la B-40 com a ronda al Vallès
Territori no va a l’acte amb la ministra en protesta per la falta d’inversions, tot i avalar el traspàs
A falta de signar el conveni, el govern hauria de projectar i fer el tram Terrassa-Sabadell
Les discrepàncies entre els dos partits de l’executiu català, ERC i JxCat, es van tornar a posar de manifest ahir en un clàssic en matèria d’infraestructures –en concret sobre l’execució de la B-40, el quart cinturó o ronda Vallès–, tot i que en aquest cas van actuar extraordinàriament coordinats malgrat tenir posicions molt divergents. El “rebuig per la manca d’inversions de l’Estat a Catalunya” va ser el comodí perfecte perquè la conselleria de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, en mans de Jordi Puigneró (JxCat), declinés dues hores abans l’assistència del secretari general del departament, Ricard Font, a la reunió i posterior roda de premsa sobre El futur de les infraestructures del Vallès, que conjuntament havien de fer la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, els alcaldes de Terrassa, Jordi Ballart; Sabadell, Marta Farrés, i Castellar del Vallès, Ignasi Giménez. Poc abans el president, el republicà Pere Aragonès, lamentava des de la Seu d’Urgell que les propostes “no estan sustentades en cap acord concret; per tant, de nou paraules”, i afegia que el govern no les podia avalar perquè la ciutadania “necessitava certeses que les inversions s’executin”.
El cert, però, és que la proposta plantejada ahir, com a mínim des del Departament de Territori es veu amb bons ulls, però la convocatòria des del ministeri posant explícitament la paraula acord va acabar sent el detonant. La proposta/acord preveu que el govern espanyol cedeixi a la Generalitat la capacitat d’encarregar l’estudi informatiu, el projecte constructiu i els treballs d’execució de la connexió entre Terrassa i Sabadell d’aquesta autovia, però en format de ronda, una de les demandes històriques de diversos partits, ajuntaments, agents socials i econòmics, però no d’ERC, que ahir s’hi va tornar a definir en contra.
Conveni pendent
L’acord, pendent ara de la concreció d’un conveni, preveu que el govern espanyol ho financi a través de l’addicional tercera de l’Estatut, com va explicar la ministra Sánchez. De fet, en la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat (CMAEF), reunida el mes de març passat, es va establir el pagament de 200 milions el 2023 i de 159 el 2024 del deute que arrossegava del 2008. Aquests imports, en teoria s’havien de destinar a inversió en infraestructures de mobilitat. La intenció és connectar el tram en funcionament des del 2010 del quart cinturó entre Viladecavalls i Terrassa, que acaba amb una rotonda al barri de Can Roca, fins a la ronda Oest de Sabadell, que connecta amb la C-58, i també fer una connexió amb la B-124 cap a Castellar del Vallès –també en projecte de desdoblament–. L’obra, pendent dels traçats que es plantegin en l’estudi informatiu, seria menys agressiu amb el territori, de dos carrils per sentit per sobre del camp de golf del Prat i preservant el bosc de Can Déu de Sabadell. La gestió, en tenir tractament de ronda, aniria a càrrec de la Generalitat. Aquest és el plantejament que es va definir al pla de mobilitat del Vallès aprovat pel govern el 19 de febrer del 2021 –amb al·legacions d’ERC– i que va tenir un dels seus principals impulsors en Xavier Flores, l’ara secretari general d’Infraestructures del ministeri, quan aleshores era director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, ahir present en l’acte. L’estudi, el projecte i la licitació d’obres podrien durar sis anys i, els treballs, tres anys més.
Tant Sánchez com els alcaldes van criticar durament la no assistència de la Generalitat en un acord que “ells han gestat i impulsat”, recordava Ballart des de Terrassa, mentre la ministra ho qualificava de reacció “infantil”. La socialista Farrés va lamentar que no s’hagués donat “una imatge d’unitat” i va qualificar de “lleig” el “menyspreu” demostrat per la Generalitat quan, va dir, “els alcaldes i alcaldesses portem anys reivindicant l’acord”. Des de la distància, el líder del PSC, Salvador Illa, qualificava d’“injustificada” l’absència del govern. La posició del Departament de Territori és esperar a la reunió de divendres vinent de la comissió bilateral d’infraestructures, de caràcter tècnic, en què esperen explicacions sobre el compliment dels acord d’inversions en infraestructures “per valorar els passos a seguir”.
ERC lamentava en una nota de premsa la proposta “buida” de la ministra i recordava la seva presa de posició històrica contra qualsevol prolongació del quart cinturó, mentre defensa un tren ferroviari orbital i la millora de la xarxa viària actual. Els republicans van compartir alcaldia amb la CUP en l’anterior mandat al consistori de Sabadell, i ja van trencar un acord a què havien arribat, el 2013, el socialista Joan Carles Sánchez, amb Ballart mateix i l’aleshores conseller Santi Vila per prioritzar un traçat proposat pel ministeri, fet que va fer aturar el projecte.
La CUP, amb els diputats Xavier Pellicer i Montserrat Vinyets al capdavant, van participar ahir en l’acte paral·lel de protesta demanant la retirada del projecte organitzat per la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), que enguany ha fet 30 anys, a les portes del Consell Comarcal.
LES FRASES
Explicar el retard entre Olesa i Viladecavalls
A la trobada d’ahir entre el ministeri i els alcaldes també hi van assistir agents socioeconòmics i entitats que el 30 de maig es van manifestar reclamant que s’acabin els 6,2 quilòmetres del tram de Viladecavalls a Olesa, que es van iniciar el 2015 i fa anys que arrosseguen retards i incompliments. La ministra Raquel Sánchez va mostrar-se comprensiva amb les protestes i va instar els empresaris a una propera reunió en què els facilitaran tota la informació i els “contratemps” que han afectat l’obra, com ara la crisi econòmica i problemes tècnics amb esllavissades, que també n’han incrementat el cost.
Sobre si el govern espanyol preveu recuperar el projecte del quart cinturó fins a Granollers, que té l’estudi d’impacte ambiental caducat per tercera vegada i s’ha de tramitar tot de nou, només es farà si també hi ha consens entre totes les administracions del territori, fet que ara no existeix. L’actual govern de la Generalitat s’hi oposa.
