Estat francès
Eleccions a l’Assemblée Nationale
Ministres candidats en dificultats
Tres membres clau del govern de Macron només han passat a la segona volta per darrere de contrincants d’esquerra
Damien Abad encapçala la cursa a la seva circumscripció malgrat les acusacions d’agressions sexuals
La coalició de Mélenchon ja té quatre diputats elegits directament a la zona parisenca
És una norma no escrita, però que s’acostuma a complir des de les majories de govern. Quan un ministre es presenta a França a unes eleccions legislatives i perd ha de dimitir. Quinze dels 28 membres de govern escollits fa poques setmanes són candidats als comicis actuals i tots van passar diumenge a la segona volta, que se celebrarà diumenge que ve. Però no tots tenen la garantia de ser elegits diputats i alguns dels noms importants del nou executiu d’Élisabeth Borne es podrien veure obligats a plegar quan tot just compleixen un mes en les seves funcions. Aquest és un altre indicador de les forces amb les quals afronta el president Emmanuel Macron el seu nou quinquenni.
La primera ministra Borne, que es presentava per primera vegada a unes eleccions, es va qualificar còmodament per a la segona volta a la seva circumscripció normanda amb un 34%. S’enfrontarà en duel a l’estudiant de 22 anys membre de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon Noé Gauchard, que va obtenir un 25%. I, com Borne, uns altres onze components de l’executiu van passar més o menys fàcilment a aquesta segona volta. Però tres van quedar per darrere de candidats de la Nova Unió Popular, Ecològica i Social (Nupes), la coalició d’esquerra liderada per Mélenchon. Són Stanislas Guerini, ministre de la Funció Pública i delegat general de La República en Marxa (LREM), el partit de Macron; Clément Beaune, ministre d’Afers Europeus, i Amélie de Montchalin, ministra de la Transició Ecològica. No per casualitat, els tres en circumscripcions parisenques o de la perifèria, on la Nupes ja té quatre diputats elegits directament en aquesta primera volta.
Guerini, exmembre del Partit Socialista, té com a rival l’ecologista més jove que ell Léa Balage El Mariky, en una zona popular del nord-oest de París. Una derrota seva hipotecaria en part la transmutació del LREM a la nova denominació Renaixença. Beaune, conseller de Macron esdevingut titular de la sensible cartera d’Afers Europeus, competeix amb l’advocada dels drets LGTB i afiliada als insubmisos Caroline Mecary als barris esquerranosos de l’est de la plaça de la Bastilla. Mentre que De Montchalin, amb un perfil més conservador i que va sorprendre com a nova responsable de temes ecològics pel seu recorregut en grans empreses, disputa l’escó al més veterà socialista Jérôme Guedj, al suburbi de Massy, al sud parisenc.
Els intercanvis a distància que s’envien entre tots no són gens apaivagats. Especialment, De Montchalin, qui no s’està de qualificar el programa de la Nupes de “desordre melenchonista”. Contrasta amb tot això que Damien Abad, expresident del grup dels Republicans, la dreta parlamentària, passat als macronistes com a ministre de Solidaritats, quedés per davant a la seva circumscripció en un departament al nord de Lió malgrat les acusacions de violació per part de dues dones que, de moment, la fiscalia de París ha desistit d’investigar per falta de proves.