Xirinacs deixa una dura nota contra la "covardia dels líders"

Lluís Maria Xirinacs s'ha acomiadat amb una mena de testament que va deixar manuscrit al seu despatx de la fundació Randa, en el qual carrega amb gran duresa contra la situació del país i especialment contra els dirigents polítics. L'escrit té un redactat extremadament contundent, molt crític amb la política catalana i també amb la reacció passiva de la ciutadania. "Una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar la seva vida en la seva llibertat i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contraposar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble".

Sis d'agost

El text porta data del passat 6 d'agost i està titulat de forma enigmàtica amb l'expressió Acte de sobirania, que per ell mateix ja denota un to testamentari definitiu. Xirinacs hi fa un repàs de la seva trajectòria des d'una òptica independentista amb un llenguatge vivament radical. "He viscut esclau 75 anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquest esclavatge tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers", afegeix amb rotunditat. Després de fer la crítica als líders polítics, l'exsenador s'acomiada amb una reflexió final, de to llunyanament redemptori. "Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és quelcom més lliure, perquè jo estic en vosaltres, amics!", afegeix amb ressons bíblics que vist el que ha passat després s'entén tot el que amagaven.

A la butxaca

Un segon redactat és el que portava el pensador a la butxaca quan ahir el van trobar estirat al bosc del Ripollès.

En aquest text, Xirinacs demana que el deixin morir en pau, però no queda clara la causa d'aquesta decisió ni si és perquè l'exsenador patia una malaltia incurable en estat terminal. Sí que s'hi apunta una certa acció voluntària, però. "En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci", sembla voler argumentar.

I afegeix com una petició: "Si em voleu fer feliç, no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui com jo estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci", conclou lacònicament.

Un portaveu de l'entitat Randa, de la qual ell va ser impulsor, va confirmar ahir que l'exsenador i veterà antifranquista havia deixat el seu escrit en forma de testament a la fundació, i va assegurar que Lluís Maria Xirinacs "es va deixar morir perquè ja havia arribat un moment en què estava molt dèbil".

Reaccions polítiques
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha definit avui Xirinacs com "un profeta" que "estima el seu poble i per això el fustiga". En declaracions a Catalunya Ràdio, Pujol ha subratllat que Xirinacs era com un profeta "que parteix dels perills i els errors", i també dels "pecats i les debilitats". "Es podria dir que ens ha fustigat durant molts anys i amb la mort també ens fustiga", ha indicat Pujol.

Per la seva part, el PSC ha lamentat avui la mort Xirinachs, de qui ha destacat la seva lluita contra la falta de llibertats durant la dictadura franquista i la seva defensa de Catalunya.

El president del Parlament, Ernest Benach, ha lamentat la mort de l'exsenador i ha destacat el compromís "en la lluita pacifista durant el franquisme per la recuperació de les llibertats democràtiques" de Catalunya. Benach ha insistit que va ser un "referent" per a molts ciutadans en els anys 70 i la transició democràtica per "la seva resistència pacífica al franquisme i el seu compromís amb la nació", i ha afegit que "va ser un model en la lluita no violenta".El president ha volgut remarcar el paper "actiu" de l'exsenador a l'Assemblea de Catalunya i en la lluita del valor de la unitat i la defensa de l'"autogovern".