Monòleg de Le Pen al nord

El municipi d’HéninBeaumont era una activa zona minera al nord de França fins als anys setanta del segle passat. S’hi comptaven fins a set carboneres que alimentaven una xarxa d’empreses siderúrgiques. Les mines i les fàbriques van tancar, els centres d’aquests dues ciutats fusionades es van empobrir i, des del 2014, hi governa l’extrema dreta del Reagrupament Nacional. Per això, la seva líder, Marine Le Pen, va decidir ser-ne consellera regional i, des del 2017, és diputada per l’onzena circumscripció del departament del Pas de Calais. En la segona volta de les legislatives d’aquest diumenge parteix amb un 53% de vots obtinguts en la primera i té pràcticament assegurat revalidar el seu escó.

Si no va ser escollida directament diputada diumenge passat va ser perquè l’abstenció es va enfilar al 57% i es necessita un 25% de vots dels inscrits per validar-ho a la primera. La seva contrincant és l’ecologista, dins de la coalició d’esquerres Nupes, Marine Tondelier, que tot just va aconseguir un 23%. I va quedar eliminada la candidata de la majoria del president Emmanuel Macron, Alexandrine Pintus, amb un 12%.

Una ràtzia lepenista, com es pot comprovar, que fa molt difícil trobar oponents en aquest territori on les alertes a l’extrema dreta s’han banalitzat. Per acabar-ho d’adobar, Pintus diu que ara votarà en blanc pels insults i amenaces que diu que ha rebut de l’entorn de Tondelier.

“És clar que temo l’abstenció i vinc a dir als francesos, sobretot als meus electors de la presidencial de l’abril, que ens han d’ajudar a ajudar-los”, va manifestar ahir mateix Le Pen, passejant-se pel mercat d’Hénin-Beaumont com fa cada cop que està en campanya i referint-se a tot el país. De fet, els habitants d’allà la coneixen com “la diputada TAV”, perquè la seva residència real és al municipi benestant de l’oest parisenc de Saint-Cloud, on ja estava establert el seu pare, Jean-Marie Le Pen.

“En realitat, ella no pren el tren sinó que ve amb el seu xofer directament des de Saint-Cloud”, criticava aquesta setmana la seva rival ecologista a la ràdio pública. “Jo l’anomeno «la diputada selfie»”, hi afegia. “Instrumentalitza aquest territori, però a l’Assemblea no fa res sobre la reconversió de les ciutats mineres i la contaminació que ha deixat la siderúrgica de MetalEurop.” És cert que l’activitat parlamentària de Le Pen i els seus altres set diputats aquests últims cinc anys ha estat més que discreta i força absentista. Sis d’ells, a més, provenen d’aquestes terres del nord. Però, per a aquesta segona volta, se’ls preveu entre 20 i 45 escons i la possibilitat de formar un grup propi. Potser hauran de donar una mica més d’explicacions.