Trump va intimidar funcionaris electorals per alterar el resultat dels comicis

L’expresident dels Estats Units d’Amèrica (EUA) Donald Trump (2017-2021) va intimidar funcionaris i treballadors electorals de diversos Estats perquè canviessin el resultat dels comicis de 2020, en els quals va guanyar el demòcrata Joe Biden, segons el comitè legislatiu que investiga l’assalt al Capitoli.

Diversos responsables estatals que han testimoniat aquest dimarts davant el comitè han assegurat que van rebre amenaces de mort per part de simpatitzants de Trump, el qual els va assenyalar públicament per no voler alterar els resultats de les eleccions presidencials de novembre de 2020.

Un dels testimonis ha estat el secretari d’Estat de Geòrgia, Brad Raffensperger, al qual Trump va exigir que trobés els vots suficients per revocar el resultat dels comicis en aquest Estat, després d’al·legar, sense proves, que els demòcrates havien comès frau electoral.

Raffensperger ha afirmat que el seu equip va investigar “totes les al·legacions” de frau electoral efectuades per Trump i van arribar a la conclusió que no s’havia produït cap delicte.

A preguntes del legislador demòcrata Adam Schiff sobre si s’havien investigat les afirmacions de Trump que a Geòrgia hi va haver 5.000 vots de persones que havien mort, Raffensperger ha respost que “en realitat en les seves denúncies [de Trump] al·legaven 10.315 morts”.

“Nosaltres vam trobar dos morts quan vaig escriure la meva carta al Congrés, amb data del 6 de gener, i tot seguit en vam trobar dos més. Això són un, dos, tres, quatre persones, no 4.000; només un total de 4, no són ni 5.000, ni 10.000”.

Raffensperger ha afegit que els números “no menteixen” i que van revisar totes les dades electorals després de les denúncies de Trump i el seu llavors advocat personal, Rudy Giuliani, que a les eleccions de 2020 havien votat uns 66.000 votants menors d’edat.

“Vam trobar que hi havia hagut zero” electors menors d’edat, ha assenyalat el secretari d’Estat de Geòrgia.

Per no seguir els dictats de Trump i de Giuliani, Raffensperger es va convertir en blanc de la ira del president sortint, el qual va insinuar que el responsable estatal podria tenir una responsabilitat penal per rebutjar les seves acusacions, sense proves, de frau electoral.

El secretari d’Estat georgià ha relatat que la seva esposa va rebre amenaces sexuals i que el seu propi número de mòbil i adreça de correu electrònic van ser publicats a internet, per la qual cosa ell també va rebre amenaces.

Assetjament a treballadors
L’encarregat d’implementar el sistema de votació a les eleccions de 2020 a Geòrgia, Gabriel Sterling, ha explicat al comitè que els treballadors electorals van ser amenaçats després d’aquests comicis.

Sterling ha explicat que es va enfadar molt quan va descobrir que una contractista que treballava per a Dominion Systems, l’empresa que fabrica les màquines de recompte de vots, havia rebut amenaces de mort per part de seguidors de QAnon, un moviment conspiratori.

El testimoni ha recordat una trucada que va rebre de la cap de projectes de Dominion Systems, que li va dir que un dels seus treballadors electorals va ser amenaçat en un vídeo publicat per simpatitzants de QAnon.

Després de la conversa, va buscar a Twitter i va trobar el nom del contractista, al qual els seguidors de Trump acusaven d’haver comès traïció: “Això va ser la gota que vessar el vas”, ha indicat Sterling, el qual va donar una roda de premsa al desembre, un mes després de les eleccions, on va advertir que les acusacions de Trump podrien acabar en violència.

A l’audiència d’aquest dimarts ha comparegut una altra víctima de les acusacions de Trump, Shaye Moss, una treballadora electoral de Geòrgia que ha narrat davant el comitè la campanya de d’assetjament que va patir després de convertir-se en objectiu de Trump i els seus aliats.

Moss i la seva mare, Ruby Freeman, també empleada electoral, van ser acusades pel mandatari, que no va aportar proves, d’haver manipulat paperetes de votació falses a favor de Biden durant la nit electoral.

En conseqüència, totes dues dones van rebre amenaces de mort i racistes a través de Facebook. “Moltes amenaces desitjant-me la mort, dient-me que acabaria a la presó amb la meva mare i coses com «estigues contenta que és 2020 i no 1920»”, ha rememorat Moss.

Durant la sessió s’ha projectat un vídeo amb el testimoni gravat de Freeman, on ha dit que havia perdut la seva reputació per culpa de les acusacions sense base de Trump, i que havia hagut de mudar-se de casa passats els comicis després que l’FBI l’avisés que allà no estaria segura almenys fins la investidura de Biden al gener de 2021. Freeman ha assegurat que avui dia encara no se sent segura en lloc.