El TSJC tomba els recursos del govern contra l’execució del 25% de castellà
Dona la raó al pare d’un alumne i a l’Asamblea por una Escuela Bilingüe perquè s’apliqui
En deixa fora Òmnium, Plataforma per la Llengua i USTEC
La secció cinquena del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha tombat els dos recursos de reposició presentats per la Generalitat contra les interlocutòries del mateix tribunal, acceptant parcialment la demanada d’execució forçosa en quinze dies de la sentència de l’any 2020 que fixa el 25% de castellà a les escoles que va presentar primer l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) el 4 de maig i, posteriorment, el pare d’un alumne el 13 de maig. El tribunal no accepta cap dels arguments i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ja va assegurar ahir en declaracions a TV3 que faran un recurs de cassació al Tribunal Suprem.
En el recurs s’exposava que AEB “no té legitimitat” per demanar-ne l’execució, vulnerava la normativa i era contrari a la jurisprudència del Suprem (TS), que indicava que per defensar els interessos d’un col·lectiu cal estar legalment habilitat. També considerava que el TSJC anava més enllà de la seva sentència quan exigia al departament que donés instruccions immediates als centres, fet que, com que no hi ha un “rang normatiu” –la nova llei impulsada per ERC, Junts, PSC i ECP es va aprovar el 8 de juny–, les convertiria en il·legals i vulnerava drets de professors i estudiants
En les dues interlocutòries el tribunal considera el pare i l’entitat legitimats, un com a part directa, i en el cas de l’AEB, perquè en els seus estatuts promouen els avantatges del bilingüisme i el seu foment garantint els drets dels alumnes amb l’ensenyament de las dues llengües oficials. El tribunal recorre a la llei d’educació per recordar que les instruccions del 25% no són contràries a la legislació, ja que és el conseller d’Educació qui ha de dirigir “l’activitat dels òrgans administratius inferiors de manera que canalitzi el compliment de la sentència” i dicti instruccions. També argumenta que no es violenten drets d’alumnes i professors quan “del que es tracta és d’assegurar un mínim d’impartició d’hores lectives de castellà i català”.
El TSJC, però, no ha respost encara a l’escrit del govern que informava de les ordres donades als directors ni al decret lingüístic i la nova llei, ara validades pel Consell de Garanties Estatutàries, que impedien el compliment de la sentència.
Doble criteri
El TSJC aplica un altre criteri diferent al de l’AEB en unes altres interlocutòries quan no accepta la personació d’Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i el sindicat majoritari de mestres USTEC en el cas. Ho fa amb el vot particular i contrari de dos dels cinc magistrats. Òmnium la descarta pels estatuts, de “finalitats genèriques”, i recordant que el destinatari de la sentència són els serveis públics d’Educació. El sindicat i Plataforma per la Llengua tampoc els accepta com a part perquè considera que l’aplicació del 25% de castellà “no afecta l’ús normal del català com a llengua vehicular”, quan en el seu escrit de personació s’hi van presentar com a entitats perjudicades
En una darrera interlocutòria sí que admet la personació de l’Asociación Hablamos Español, però no accepta Convivencia Cívica Catalana, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) ni l’AMPA Total del CEIP Joaquim Abril de Sant Fost de Campsentelles.
