regne unit
Johnson impulsa una llei a mida sobre drets humans
El projecte legislatiu, presentat al Parlament, permetria als jutges britànics rebutjar decisions del Tribunal d’Estrasburg
La proposta obre la via a deportar sol·licitants d’asil a Ruanda després del bloqueig europeu
El ministre de Justícia britànic, Dominic Raab, va presentar ahir al Parlament la proposta d’una llei que busca donar prioritat a decisions de la cort suprema del Regne Unit en matèria de drets humans per sobre del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH).
Si prospera, la nova Declaració dels Drets Humans permetrà als jutges britànics no implementar certes decisions del TEDH. La proposta es produeix després que el tribunal amb seu a Estrasburg frenés la setmana passada la deportació a Ruanda de sol·licitants d’asil, part d’un programa aprovat pel Suprem britànic.
En una declaració a la cambra, Raab va indicar que la nova Declaració de Drets “enfortirà l’orgullosa tradició de llibertat” britànica i “protegirà més bé els ciutadans i restablirà una saludable dosi de sentit comú en el sistema judicial, que és essencial per guanyar la confiança dels ciutadans”.
“En última instància, ens farà més lliures. Reforçarem la separació de poders en aquest país, afirmant la supremacia de la cort suprema, deixant clar que els tribunals del Regne Unit no tenen l’obligació de seguir la jurisprudència d’Estrasburg i són lliures d’apartar-se’n”, hi va afegir. La nova llei també facilitarà la deportació d’estrangers condemnats pels tribunals, limitant la seva capacitat de fer valer el dret a la vida familiar per sobre de la seguretat pública. No obstant això, Raab va deixar clar que no tenen intenció de retirar-se de la Convenció Europea de Drets Humans, signada el 1950 pel Regne Unit, el compliment de la qual garanteix el TEDH. Es dona la circumstància que l’avi matern de Johnson, l’advocat James Fawcett, va treballar en aquella declaració.
L’oposició laborista i diverses ONG van criticar durament el projecte de llei. “La llei de drets humans [europea] ha donat a milions de persones accés a la justícia i ha protegit les víctimes de delictes, i la nova declaració traurà aquests drets”, va denunciar el responsable de justícia laborista, Steve Reed. “És un enorme pas enrere per als drets de la gent corrent”, va alertar Amnistia Internacional. Els nacionalistes escocesos han proposat una Declaració de Drets Humans pròpia que invalidi la britànica de Johnson i reconegui l’europea. Per la ministra d’Igualtat escocesa, Christina McKelvie, “aquesta legislació innecessària pretén posar els ministres britànics per sobre d’alguns dels controls i equilibris més fonamentals que sustenten la nostra democràcia” i va dir que era una mera resposta al TEDH per haver frenat les deportacions a Ruanda. La líder del Plaid Cymru gal·lès a Londres, Liz Saville Roberts, la va qualificar de “menyspreu cruel a la universalitat essencial dels drets humans”.
LES FRASES
La vaga ferroviària continua avui
Es preveu que avui continuï la salvatge vaga de treballadors ferroviaris. Més de 40.000 treballadors de Network Rail, la companyia que gestiona les infraestructures del país, secundaran l’aturada en el segon dels tres dies de vaga, les més grans que ha viscut el sector des de l’any 1989. Network Rail va ser privatitzada durant la dècada dels noranta però ara depèn del govern. Les negociacions per aconseguir una pujada de sous, una millora de les condicions laborals i l’aturada de la reducció de personal no han arribat a bon port. Els sindicats culpen el govern conservador de Boris Johnson de no permetre a Network Rail fer concessions.
La disputa va arribar ahir al Parlament de Westminster amb el líder de l’oposició, el laborista Keir Starmer, acusant Johnson de no moure un dit per frenar la vaga. Va retreure al primer ministre que, en lloc d’asseure’s amb els sindicats per dialogar, assistís a un sopar en què els comensals pagaven per compartir àpat amb ell i durant el qual va recollir 120.000 lliures (uns 140.000 euros). Johnson va acusar Starmer, que també s’oposa a la vaga, de no sancionar els 25 rebels del seu partit que es van unir als piquets i als sindicats.