perú
Keiko Fujimori torna a eludir la presó preventiva mentre és investigada
Està acusada de blanquejar diners de donacions per a les campanyes del 2011 i 2016
La líder opositora peruana Keiko Fujimori ha sortejat aquest dijous un nou intent del Ministeri Públic perquè torni a presó preventiva mentre és investigada per una presumpta rentada d’actius durant les seves campanyes electorals de 2011 i 2016, un cas pel qual afronta una acusació de més de 30 anys de presó.
La filla i hereva política de l’expresident Alberto Fujimori (1990-2000) continuarà sent investigada en llibertat, després que la Cort Suprema, en una audiència virtual celebrada aquest matí, declarés infundat un recurs fiscal que buscava anul·lar l’apel·lació que li va revocar la presó preventiva l’abril de 2020.
En la part resolutiva, els jutges han determinat que “s’arxivi” la sol·licitud del Ministeri Públic que reclamava que aquella apel·lació de la defensa de Fujimori mai hauria d’haver estat admesa per la Sala Superior Nacional per haver-se presentat fora de termini.
La Cort Suprema, no obstant això, ha considerat que el recurs es va presentar oralment en el termini de la llei i va tenir en compte, també, el compliment de les regles de conducta i el diluït risc de fugida de la líder del partit fujimorista Força Popular.
Després de conèixer-se la decisió del tribunal, Fujimori ha trencat el seu habitual silenci i ha celebrat la fi de “l’última maniobra dels fiscals” perquè “torni a presó per quarta vegada”.
“Dia a dia es va confirmant que la meva presó preventiva va ser injusta”, ha afegit l’acusada, qui ja va passar entre reixes més d’un any entre octubre de 2018 i novembre 2019.
En aquella ocasió, va sortir després d’una apel·lació, però després va tornar per altres cinc mesos en 2020. Aquesta segona vegada va tornar al carrer a causa de la Covid-19 i després del pagament d’una fiança d’uns 20.500 dòlars.
El cas contra Fujimori i el seu entorn va néixer amb les revelacions del cas Lava Jato al Perú i el reconeixement per part del consorci Odebrecht que van aportar diners de manera irregular tant a Keiko com a altres líders polítics del Perú durant les eleccions de 2011 i 2016.
Segons la tesi fiscal, el partit Força Popular va instituir un sistema fraudulent de comptabilitat per a ocultar l’origen de les aportacions sota una comptabilitat fictícia, on les milionàries donacions quedaven diluïdes en múltiples aportacions falses de persones particulars.
Per aquest cas, la líder opositora afronta una petició fiscal de més de 30 anys de presó per organització criminal, blanqueig de diners, falsedat i obstrucció a la Justícia, unes acusacions que també s’estenen al seu marit Mark Vito, del qual aquesta setmana ha anunciat que es divorciava, i a diversos dels seus col·laboradors més pròxims, així com el mateix partit.
